Avui toca visitar el Vallès Occidental i el seu cim més alt: La Mola (1.103 metres), el cim més alt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
La Mola és una muntanya ben reconeguda al prelitoral català i un punt d’atracció de molts habitants de Barcelona i la seva rodalies. La muntanya està formada per espectaculars conglomerats que formen roques i formacions característiques, de manera similar a Montserrat, així com avencs i petites agulles. En la seva part més alta hi trobem un altiplà coronat pel monestir romànic de Sant Llorenç del Munt, que acull també un restaurant molt visitat. La proximitat de la muntanya per a molta població és a la vegada una oportunitat i un risc, ja que degrada el paisatge i les urbanitzacions més altes de Matadepera (fins a una cota de 800 metres) en dificulten la seva conservació.
L’ascensió més habitual a aquest cim és pel Camí dels Monjos, un costerut camí de poc més d’una hora deixant el cotxe a la part més elevada de Matadepera. Com sempre però, intentem buscar una ruta circular i descobrir més al·licients que ens ofereix l’entorn on anem. D’aquesta manera realitzarem una assequible circular ascendint primer el Montcau des del Coll d’Estenalles.
<
Arribem amb cotxe fins al Coll d’Estenalles. Ens trobem ja al bell mig del Parc Natural. Punt de trobada de diversos camins i GRs i on també hi ha el centre d’informació i interpretació del parc. Iniciem l’excursió en pujada seguint el GR5 direcció Montcau i la Mola per una pista asfaltada.
Ràpidament trobarem un petit corriol que deixa la pista asfaltada per arribar al cim del Montcau. A partir d’aquí trepitjarem conglomerat. El camí està marcat amb unes cordes per reduir al màxim l’erosió. El darrer tram és força dret i caldrà fer servir les mans, però no té cap perill ni dificultat. D’aquí a pocs minuts haurem arribat al primer cim del dia: el Montcau! Un cim pelat i rodó de roca conglomerada amb unes vistes fantàstiques de Montserrat, interior de Catalunya i el Pirineu ben carregat de neu.
Un cop hem gaudit de les vistes, desfem el darrer tram costerut i seguim l’itinerari per una carena rocosa en lleugera baixada en direcció al Coll de les Eres. Aquest coll és un encreuament de camins. Enllacem de nou amb el GR5. Del coll en surt un camí ben marcat i indicat cap a la Mola: el SL-C 54. La frondositat de l’entorn on estem ens regala uns jocs de llums espectaculars amb els núvols baixos i la humitat.
El camí que s’inicia aquí és preciós. Caminem coberts de vegetació, amb tota l’esplendor de la tardor: colors, bolets, bassals, petits rierols… Son 3 quilòmetres de camí força plans en general. Al mig hi ha un descens abrupte per un tram boscós que ens ajudarà a superar una vall. Val la pena gaudir de l’entorn.
Finalment arribem a una clariana. Observem com un barranc que sembla insuperable separa el nostre vessant del de la Mola. Seguim el camí, sempre ben marcat per un flanqueig sobre conglomerat, i arribem a un coll al fons del barranc on veiem una espectacular agulla: el Morral del Drac.
Un cop al coll ens queda el darrer esforç: 150 metres de desnivell que cal cobrir en només 900 metres de camí. Ara ja ens enfilarem ben amunt flanquejant parets de conglomerat i trams costeruts dins del bosc. El camí no té pèrdua, està molt ben senyalitzat en pals metàl·lics verds, i sempre és molt intuïtiu. Les pluges dels darrers dies donen encara més verdor i frescor al paisatge i petites rieres cauen roques avall per tot arreu.
Finalment sortim a l’altiplà i recorrem els darrers metres fins el nostre sostre comarcal. La presència de gent és molt gran. Per sort la majoria venen pel Camí dels Monjos. El nostre camí ha sigut força tranquil. Gaudim una bona estona de la seva panoràmica de 360º i del Monestir, que inclou un petit centre d’interpretació i història. Els núvols han anat en augment i la visibilitat ja no és tan bona com al Montcau.
Després de fer un descans i un mos reprenem el camí de tornada. Tan sols cal desfer els nostres passos. El camí està senyalitzat en ambdues direccions, de manera que no té cap pèrdua. Arribats altra vegada al Coll de les Eres, seguirem el GR-5 direcció Coll d’Estenalles. Es tracta d’una pista asfaltada que discorre en lleugera baixada sota el cim del Montcau, sempre visible. Creuem petites rieres i torrents que venen de l’interior de la roca conglomerada, i finalment arribem al nostre punt d’inici.
Una excursió matinal molt bonica i tranquil·la que ens ha permès gaudir de Sant Llorenç del Munt i la Mola sense les habituals aglomeracions per la seva vessant més típica.
