Sostres comarcals: Garraf Les rutes pels cims més alts de cada comarca dels Països Catalans

En Marc Vives Solé s’ha proposat descobrir a fons els Països Catalans. Per fer-ho realitzarà un curiós repte: ascendir tots els sostres comarcals del país. Sense cap mena de pressa, amb la intenció de gaudir i fer gaudir del territori. A La Fosbury anirem publicant les excursions que vagi escrivint al seu blog. Us animeu a fer-les?

Us portem el 5è sostre comarcal dels Països Catalans, el cim més alt de la Comarca del Garraf, el Puig de la Mola (534msm). Ens acompanya un bon amic, en Dani!

Avui tocava visitar la comarca veïna del Garraf, on es troba el Massís del Garraf, un massís calcari erosionat al llarg de mil·lennis per l’acció de l’aigua i que compta amb nombrosos avencs i coves desig de moltes espeleòlogues del mon. Ens hem desplaçat al bell mig del parc natural fins a Olesa de Bonesvalls per ascendir el Puig de la Mola que, curiosament, no és el cim més alt del Massís, que en aquest cas pertany al Baix Llobregat (La Morella, 594msm).

Deixem el cotxe a l’entrada del barri de l’Hospital d’Olesa de Bonesvalls, en un plaça davant el mateix Hospital de Cerveló, antic Hospital medieval que data del S.XIII. Davant nostre veurem un panell indicatiu que ens guia direcció Mas de l’Esquerrà pel GR-5 (marques blanques i vermelles) per un camí paral·lel a la riera. Aquest GR no el deixarem fins pràcticament al cim, de manera que el camí no te cap mena de pèrdua possible.

Agafem el GR-5 cap a l’esquerra, paral·lel a la riera. Al tornar apareixerem a la mateixa plaça

L’inici del camí és planer i una mica pedregós. Es creua la riera (es deixa a mà dreta) i comencem a ascendir de manera suau per una pista. Ens endinsem en una zona amb més vegetació i trobem ja els primers margallons, l’única palmera autòctona dels Països Catalans, molt present al massís del Garraf.

 

Al llarg del camí anirem trobant diversos trencalls. Cal seguir, però, sempre les marques del GR, molt ben marcades sobre les roques. A mesura que l’excursió avança anem alternant petits corriols de pujada amb pistes més amples que circulen per rieres. Ara estem envoltats de grans pinedes, que ens acompanyaran bona part del recorregut. El paisatge és molt frondós i la tranquil·litat està assegurada. Gaudim de tota la vegetació típica de bosc mediterrani: pinedes, màquies, plantes aromàtiques…

Quan la vegetació s’obre una miqueta podem observar per primera vegada el nostre destí: el Puig de la Mola, amb un cim força pedregós i amb vegetació arbustiva, molt típic del Garraf, així com una torre de vigia.

El Puig de la Mola apareix entre el mar de pins que ens acompanya al llarg del camí

Després d’uns 2,5 km se surt de la llera de la riera per un corriol a mà dreta. És potser el punt més conflictiu del recorregut tot i que està ben marcat amb una fita i marca de GR. El corriol surt en pujada i ens condueix a la pista gran que uneix Olesa de Bonesvalls amb Can Grau, que seguirem en lleugera pujada.

Agafem un corriol a mà dreta marcat amb una fita i una marca de GR

Deixem enrere l’avenc i seguim la pista en pujada fins que, en un revolt, a mà esquerra hi ha un trencall molt ben marcat on trobem també una tanca per evitar el pas de vehicles. Deixem el GR-5 per agafar un nou GR: el 92-3 direcció Puig de la Mola. El sender està marcat també en color groc. Des d’aquest punt la pujada es fa més forta.

L’inici del nou camí

Amb poc temps guanyem molts metres i apareixem ja a la darrera part de l’ascensió al Puig de la Mola. La pineda desapareix i ara estem envoltats de vegetació arbustiva i moltes pedres, amb bones vistes sobre el Massís, el mar i la plana del Penedès.

Fem el darrer tram,. el més costerut i relliscós de tots, i arribem finalment al cim del Puig de la Mola, sostre comarcal del Garraf, coronat per una torre de vigilància i un vèrtex geodèsic.

Des d’aquest punt tenim una perfecta panoràmica de 360 graus i observem tota la part NE del massís, coronada per la Morella, la vessant E amb la costa del Garraf i Sitges i Vilanova al seu final, tot el Penedès amb Montserrat al fons i la muntanya de la Mola que també treu el cap!

Després d’esmorzar i descansar una mica al cim iniciem la baixada. La baixada és molt més senzilla, és qüestió de seguir el GR 92-3 en baixada en la direcció contrària a la que veníem en pujada. Des del cim retrocedim uns metres i agafem la pista a mà esquerra amb indicacions de GR direcció cap a Olesa de Bonesvalls. A mà dreta queda el corriol per on hem pujat abans. La primera part de la baixada ens ofereix grans vistes dels cims més alts del massís del Garraf, amb la Morella i el seu característic “xupa-xup” al seu cim.

La pista va descendint alternant trams de grava amb ciment. Sense adonar-nos-en haurem perdut molt alçada ja. Cal estar atents, però, ja que cap al km 87,5m en un revolt a la dreta a la pista, surt un trencall a mà esquerra que haurem d’agafar per tornar al punt d’inici.

Punt on deixem la pista principal, que segueix a mà dreta, per agafar un camí a mà esquerra

El camí no té pèrdua. La pendent augmenta una mica però sense suposar cap dificultat. En poca estona veurem ja les primeres cases d’Olesa i arribarem per darrera la plaça on teníem el cotxe. El darrer tram circula entre vinyes carregades de raïm en aquesta època, un paisatge molt bucòlic!

I aquí finalitza la nostra excursió. Un matí rodó, ennuvolat, que ens ha permès no morir per la sufocant calor mediterrània. Finalment, agrair el Dani per acompanyar-me i ser el pioner en fer-ho, sempre és un plaer gaudir de la natura amb amics. Espero que això sigui una tònica per a les properes sortides!

Voleu conèixer altres sostres comarcals dels Països Catalans?

La Fosbury 31 “viatja” a Mèxic!