Sostres comarcals: Alt Penedès Les rutes pels cims més alts de cada comarca dels Països Catalans

En Marc Vives Solé s’ha proposat descobrir a fons els Països Catalans. Per fer-ho realitzarà un curiós repte: ascendir tots els sostres comarcals del país. Sense cap mena de pressa, amb la intenció de gaudir i fer gaudir del territori. A La Fosbury anirem publicant les excursions que vagi escrivint al seu blog. Us animeu a fer-les?

El Puig de Solanes (913 metres) és el punt més alt de la comarca de l’Alt Penedès i límit comarcal també amb l’Anoia i l’Alt Camp, situat al terme municipal de Pontons, a la Serra dels Esgavellats.

Hem plantejat una excursió circular força senzilla i amb poc desnivell. Acostarem el cotxe ja fins a força alçada. Per la carretera que connecta Pontons amb la Llacuna trobarem la masia Solanes, on hi ha un espai sota un arbre on podrem aparcar-hi. Per arribar a aquest punt es pot venir tant des de la vessant de Vilafranca com la d’Igualada.

Powered by Wikiloc

Una vegada deixat el cotxe, cal agafar la pista en pujada que passa pel costat de la masia Solanes. Després de fer uns metres enllaçarem amb un camí perpendicular a la nostra esquerra que puja de manera més lleugera. Segons altres tracks, aquest camí és ja el GR-172 i hauríem de trobar indicacions. Nosaltres no en vam trobar, però sí que hi havia un punt de color verd. Ens guiarem amb aquesta senyalització per anar seguint el recorregut. Tot i això, és un camí amb certa pèrdua ja que no hi ha gaires senyalitzacions i aquestes son difícils de veure. En general cal seguir sempre el camí més ben marcat, que segueixi en direcció sud la carena i amb lleugera pujada.

El camí és força còmode. Aproximadament al quilòmetre 1 de la nostra ruta trobem una altra bifurcació. Fins aquí sempre seguíem direcció sud, seguint el camí cap a la nostra esquerra. Ara però, caldrà seguir el camí que segueix en pujada tot recte. Pocs metres després, ara sí, enllacem amb el GR-172 i trobem ja un camí perfectament senyalitzat amb les marques vermelles i blanques.

Al quilòmetre 1 aproximadament deixarem el camí direcció sud paral·lel a la carena per agafar el camí recte que enllaça amb el GR-172

Un cop som al GR el seguim cap a la nostra esquerra pocs metres fins que trobem un senyal en direcció al Puig de Solanes. A la nostra dreta surt un costerut corriol que porta a una tartera i una petita grimpada senzilla entre alzines i pins.

Indicador d'inici del SL que ens porta al cim del Puig de Solanes, el cim més alt de l'Alt Penedès

Indicador d’inici del SL que ens porta al cim del Puig de Solanes, el cim més alt de l’Alt Penedès

Es tracta d’un Sender Local (SL) senyalitzat amb marques verdes i blanques, o únicament blanques. Tot i ser molt costerut i ple de vegetació, les senyalitzacions hi són molt presents, i després de pocs minuts arribarem a un petit altiplà que ens conduirà fins al Cim del Puig Solanes, amagat sota la vegetació i que és coronat per una marca de pedres i la ja clàssica bústia amb llibreta on podrem deixar constància de la nostra ascensió.

El cim més alt de Alt Penedès no te cap mena de vista, està cobert per vegetació. Unes pedres amuntegades i una vella bústia ens corroboren que em assolit el sostre comarcal.

El cim més alt de l’Alt Penedès no te cap mena de vista, està cobert per vegetació. Unes pedres amuntegades i una vella bústia ens corroboren que hem assolit el sostre comarcal.

Seguirem la nostra excursió per l’únic caminet possible, indicat per les marques del SL travessant la clariana del cim. En pocs minuts apareixem a una gran pista que ressegueix tota la carena de la Serra dels Esgavellats. L’agafarem a mà dreta i veiem ja el nostre proper objectiu: el Puig Castellar, cim més alt que el que acabem de realitzar, però que pertany a la comarca de l’Anoia, que té el seu sostre al Massís de Montserrat. Aquest proper cim està coronat per unes antenes.

Avançant per la carena tenim molt bones vistes de la comarca de l’Anoia i el Pirineu poc nevat al fons

El camí ens porta a un camp a la base del Puig Castellar. Hi ha un encreuament de camins, sols cal seguir el que puja fins el cim de manera clara. Després d’aquest darrer tram arribarem a una gran esplanada on tenim unes fantàstiques vistes de 360º de les comarques i muntanyes properes: Penedès, Anoia, Montserrat, Garraf. Podem veure també el mar i la punta de la torre del Tibidabo. També reconeixem perfectament la Mola i els cims del Montseny. El dia ens acompanya!

Després de descansar uns minuts i gaudir de les vistes fem via de tornada. Només cal desfer uns metres el camí per on pujàvem per agafar un trencant a mà esquerra per un camí que s’endinsa en baixada per un bosc.

Després d’un tram curt i ràpid arribem a un camp i enllacem amb un camí que el rodeja. Sortint del camp veiem una indicació de les restes del Poblat Iber de Castellar. Aprofitem i fem una petita visita, sols cal desviar-se uns metres del camí.

Les restes semblen un bon lloc per passar una estona tranquil i amb bones vistes

Un cop visitat, tornem al camí que caldrà seguir fins a enllaçar novament amb el GR-172. Hauríem d’agafar-lo a mà dreta i ens portaria de nou a la Masia Solanes, per una pista que travessa diverses propietats. I parlo en condicional perquè no vam poder seguir el pla previst. Ja a la primera masia, poc després del trencall, quan m’hi acostava van aparèixer 3 gossos grans corrent i bordant cap a mi. No vaig tenir altre remei que marxar corrent fins que em vaig allunyar el suficient perquè paressin. Realment va ser un moment molt desagradable i perillós. No se com hagués acabat la cosa si no hagués pogut reaccionar a temps o córrer tant. Entenc que és un debat complex, però sent un GR, penso que els excursionistes hauríem de gaudir de certa seguretat en el nostre camí.

Enllacem amb el GR que ens portaria fins al cotxe travessant diverses masies.

Amb la correguda vaig desfer el tros que havia fet de GR fins aparèixer a la carretera. Vaig decidir, per seguretat, fer la tornada per l’asfalt. Es tracta d’un camí de muntanya asfaltat per on circulen solament bicicletes i algun cotxe despistat a baixa velocitat, de manera que tampoc és una mala opció. Fins i tot es pot gaudir de bones vistes de l’Alt Penedès. En poca estona arribarem altra vegada a l’indret on havíem deixat el cotxe.

Des de la carretera tenim bones vistes dels camps i les valls de la zona més muntanyosa de l'Alt Penedès.

Des de la carretera tenim bones vistes dels camps i les valls de la zona més muntanyosa de l’Alt Penedès.

Donem per finalitzada aquesta circular amb un regust amarg. La mala experiència dels gossos potser no ens fa valorar positivament la sortida. Sigui com sigui hem gaudit d’una excursió de 2 hores que ens ha permès descobrir nous territoris que probablement no hagués visitat si no fos per l’existència d’aquest projecte.

Voleu conèixer altres sostres comarcals dels Països Catalans?