Després de l’experiència de la Serra de Tramuntana arriba el torn del sostre de la comarca d’es Raiguer, el Puig de n’Alí, de 1.035 metres sobre el nivell del mar i pertanyent al municipi de Selva.
Realitzarem una ruta circular partint de l’àrea recreativa de Sa Coveta Negra, a la carretera que puja cap a Lluc. Es tracta d’una excursió força més senzilla que la del Puig Major, sense trams exposats ni grimpades complexes, però en que l’ascensió per un rocam força dret ens obligarà a fer servir les mans força vegades i tenir una bona forma física.
Iniciem l’ascensió per la carretera. L’hem de seguir uns 50 metres passada l’entrada a l’àrea recreativa. A la primera corba, a mà esquerra, hi ha un pas amb unes escales de fusta per superar una tanca i entrar a un camí. El camí és força ample i ben trepitjat. Cal anar-lo seguint amunt, a trams s’enfila força i va fent corbes per anar guanyant alçada.
El camí no te pèrdua. Anem trobant diferents esplanades fins que al quilòmetre 1,7 arribem a una esplanada més grossa i el camí es difumina. En aquest punt tenim el cim de n’Alí a la nostra esquerra. A partir d’aquí l’ascensió es torna més salvatge i enfilada. Caldrà fer un gir cap a l’esquerra i anar progressant per un terreny amb força més roques. Cal fixar-nos amb les fites per no perdre’ns, ja que hi ha molts llocs on poder progressar. En tot cas, tenim sempre la referència del pic.
Cada vegada la vegetació va perdent protagonisme i les roques les van guanyant. El terreny guanya en pendent i anem progressant per una espècie de tartera amb roques molt grans. És força senzill anar avançant, però cal estar en bona forma. Hi ha forces fites que hem d’anar seguint, però cal estar atent ja que el color i forma del terreny és molt homogeni. La pujada es fa llarga i el dia no acompanya massa amb les vistes.
Després de 30 minuts ben bons guanyant molta alçada deixem el roquerar feixuc i arribem a una mena de coll. El camí per on venim sembla que segueix recte per baixar de manera poc clara a l’altre vessant. Just després d’una gran roca, haurem de dirigir-nos a mà dreta per fer el darrer esforç fins al cim. El camí està fitat i aquest darrer tram també té marques de color blau i de color vermell pintades sobre algunes roques.
Fem aquest darrer tram seguint les fites i les marques, animats ja per la proximitat de l’objectiu malgrat el feixuc i llarg ascens. En qüestió de pocs minuts arribem a les grans roques que cal acabar de superar per arribar al punt més alt del Puig de n’Alí, sostre comarcal d’es Raiguer!
Des del cim les vistes no son gaire agraïdes. Podem intuir la plana de la comarca d’es Raiguer mirant cap al sud. Cap a l’oest tenim vistes del Puig de Masanella, probablement l’ascensió més coneguda de l’illa. Fa força vent i estem desprotegits, així que no hi estem massa estona tampoc.
La baixada la farem per l’altra vessant. Desfem el corriol de pujada uns quants metres fins que, a mà dreta, en surt un corriol fitat que ens condueix cap a la zona de vegetació entre el puig de n’Alí i el Massanella. Únicament ens cal descendir per una forta baixada, però amb molta més vegetació i menys roques que la pujada.
El camí finalitza al fons de la vall, amb un encreuament en un lloc realment bonic. Estem coberts per un bosc mediterrani. Un camí ample va perpendicular per on veníem, Aquest camí es dirigeix pel Coll de Sa Batalla planejant per seguir un torrent molt agradable. També tenim l’opció, si el creuem cap a l’altre vessant, d’iniciar el camí de pujada al Massanella. Nosaltres agafem el camí a mà dreta, en direcció al Coll de Sa Batalla.
El camí i l’entorn realment són preciosos. Passats uns 300 metres seguint el torrent pel camí, cal estar atents i desviar-nos cap a la dreta. Hi ha unes fites que ho indiquen sobre les pedres.
Durant vora un quilòmetre seguim descendint lleugerament i de manera molt agradable per un terreny molt similar al que veníem. Seguim trobant fites que ens indiquen el camí, però no te pèrdua. Som al curs del torrent de Sa Coveta Negre, que ja ens conduirà fins l’àrea on hem deixat el cotxe.
El terreny planer i senzill finalitza i cal tornar al vessant de la serralada per on pujàvem: som al Pas de n’Arbona. Val a dir que nosaltres no vam trobar el pas exactament i ens vam aventurar a seguir el curs del Torrent, buscant sempre el millor lloc per baixar entre roques sense massa dificultat. Vam perdre les fites, tot i que suposem que uns metres més enllà d’on baixàvem es poden seguir. En tot cas, seguint el torrent mai ens perdrem. Cal vigilar perquè hi ha trams que s’haurien de rapelar. En aquests casos ens allunyem una mica del curs i busquem la manera més còmode de tornar-hi. Es fa una mica pesat, ja que s’avança lent, però es va fent camí.
Arriba un punt on veiem un camí ample que va fent ziga-zagues: sortim del torrent i agafem el camí que de manera còmode va descendint. Passats uns metres s’enllaça amb el GR que ve a mà esquerra del Coll de Sa Batalla. En pocs minuts arribem una altra vegada a l’àrea recreativa després de creuar la carretera per sota.
Ens donem per satisfets després d’una circular molt bonica, amb un paisatge de bosc mediterrani sorprenent a la part intermèdia que no ens esperàvem i un temps que, malgrat no tenir gaires vistes, ens ha respectat i mantingut secs.
