El Tour de França 2020 és a punt de començar un mes després de la represa de la temporada ciclista de carretera al màxim nivell internacional. Tothom és conscient del terrabastall viscut en els darrers mesos i de les cancel·lacions i canvis de data que estant configurant un calendari estrany i singular, però alhora molt benvingut per als aficionats a l’esport. Hi ha ganes de ciclisme i s’està demostrant amb el pes específic de curses que fins aquest estiu eren força anònimes com la Vuelta a Burgos o el Tour du Limousin. Després de viure dos monuments (Milà-San Remo i Il Lombardia), algunes clàssiques rellevants (Strade Bianche, Bretagne) i algunes curses per etapes reduïdes (Dauphiné, Polònia), arriba el torn de la cursa més important.
El Tour va ser la primera cursa en triar dates en un calendari que s’intuïa incert i que encara genera dubtes sobre si serà capaç de complir-se tal com està previst fins a mitjans de novembre. El Tour de França 2020 mana sobre la resta de curses i per aquest motiu es va menjar les dates previstes per la Vuelta a Espanya sense generar cap controvèrsia. El Tour és el Tour. Ara bé: com qualsevol altra prova està sotmès a les vicissituds generades per la Covid-19 i probablement aquest factor serà el que tindrà els aficionats amb l’ai al cor. El protocol francès deixa clar que en cas de detectar dos positius en l’estructura d’un equip tots els seus corredors seran expulsats de la cursa. En un context de revifada dels contagis a França, la salut serà un factor determinant de la carrera.
Ineos i Jumbo prometen un gran duel
Fa un parell de setmanes el cara a cara entre Ineos Grenadiers i el Jumbo Visma feia pivotar qualsevol pronòstic sobre el Tour. Un duel directe de dos equipassos amb un conjunt holandès disposat a dominar les etapes tal com els britànics han fet durant una pila d’anys. Un cara a cara entre Froome, Thomas i Bernal (tres guanyadors del Tour) i Roglic, Dumoulin i Kruijswijk que es presumia elèctric, però que no s’arribarà a viure. Steven Kruijswijk va patir una caiguda a la Dauphiné que l’ha deixat fora de combat. Tant Chris Froome com Geraint Thomas han estat descartats per decisió tècnica pel director d’Ineos atès el seu fluix rendiment durant el mes d’agost.
Els noms i les sensacions han canviat, però tot apunta que l’escenari de control per part d’aquestes dues formacions serà el mateix atès l’excel·lent nivell dels gregaris presents a França. Un Egan Bernal que arrossega problemes físics lidera les aspiracions d’Ineos, que també compta amb dos corredors joves disposats a acompanyar-lo fins al final: Richard Carapaz, vigent vencedor del Giro, i Pavel Sivakov, un talent que ben aviat hauria de lluitar pels podis de les grans voltes. Amador, Kwiatkowski, Van Baarle, Castroviejo i Rowe completen un vuit potentíssim.
Al davant Primoz Roglic (Jumbo Visma) s’erigeix com el gran favorit al mallot groc. El seu equip també comptarà amb una altra carta per la general: Tom Dumoulin. Si els problemes físics de Roglic s’agreugen Dumoulin estarà obligat a demostrar que pot liderar l’esquadra holandesa en el seu debut. A la muntanya l’equip groc fa por amb dos corredors que arriben pletòrics de forma: George Bennett i Sepp Kuss. Amb Wout van Aert cridat a lluitar en tots els terrenys, els veterans Robert Gesink i Tony Martin i el rodador Amund Grondahl Jansen seran claus en el control de la carrera.
Els altres aspirants
En la lluita per ser al podi de París Thibaut Pinot (Groupama-FDJ) torna a ser un any més un dels noms destacats del Tour. Després d’un any en què va haver de retirar-se quan estava lluitant per la victòria el francès arriba al Tour després de ser segon a la Dauphiné després de viure una muntanya russa en la darrera etapa. Pinot és la carta local i alhora un dels ciclistes capacitat per crear esquerdes als blocs Ineos-Jumbo. Gaudu, Reichenbach, Molard i Madouas intentaran no deixar-lo sol. Un altre corredors que també ha tastat el podi del Tour és Nairo Quintana (Team Arkéa Samsic), que lidera els francesos després de deixar enrere el Movistar i sembla haver recuperat confiança en les seves possibilitats malgrat un paper més aviat discret des del retorn de la competició. Barguil i Anacona intentaran protegir-lo tant com puguin.
Tadej Pogacar (UAE) és un dels ciclistes més joves del Tour i debutant a la ronda francesa. Malgrat això, està cridat a batallar pel podi amb el suport d’Aru, De la Cruz i Formolo a la muntanya. L’eslovè meravella i sap córrer a l’atac, cosa que pot ajudar a trencar el tren de l’equip de torn que domini i a viure etapes esbojarrades. La cara b de Pogacar és Emanuel Buchmann (Bora-Hansgrohe), un ciclista sobri que any rere any millora prestacions. El 2019 va sorprendre i va finalitzar quart a París. Amb Kamna, Schachmann, Muhlberger o Grosschartner, té bons elements de suport a la mitja muntanya, però necessitarà ser més ofensiu del que ha demostrat fins ara si vol ser al davant.
Mikel Landa (Bahrain-McLaren) compta amb un lideratge clar i bons gregaris (Poels, Bilbao, Caruso) després de reclamar-ho durant anys i un recorregut propici. Ara només falta que sigui capaç de ser constant durant els 21 dies de cursa. El colombià Miguel Ángel López (Astana) també compta amb un equip fet a mida (germans Izaguirre, Sánchez, Lutsenko). Debuta al Tour després d’haver fet podi al Giro i a la Vuelta en els darrers anys. L’Education First té tres cartes colombianes (Rigoberto Urán, Daniel Felipe Martínez i Sergio Higuita) i bons gregaris (Carthy, Van Garderern, Powless) per intentar donar la sorpresa.
Movistar arriba al Tour després d’un curs lamentable i amb Enric Mas com a líder i Alejandro Valverde amb 40 anys. El mallorquí s’ha preparat a fons per la cita, però el seu rendiment és una incògnita, com el del català Marc Soler. També ho és el dels líders del Trek, Bauke Mollema i Richie Porte, que generen poques expectatives. No hauria d’estranyar a ningú que un ciclista com Guillaume Martin (Cofidis) els avancés en la lluita pel Top 10.
Romain Bardet (AG2r), Adam Yates (Mitchelton Scott), Julian Alaphilippe (Deceuninck-Quick Step), Ilnur Zakarin (CCC) o Dan Martin (Israel Start Up Nation) són altres noms il·lustres de la cursa. Tots ells arriben fora de les travesses i amb objectius dispars. En una situació de cursa favorable, però, podrien recuperar les aspiracions per a fer una bona general del Tour de França 2020.
Esprints: menys arribades massives que en altres ocasions
Malgrat que el recorregut del Tour de França 2020 no és especialment propici per als velocistes els homes ràpids del pilot tindran diverses oportunitats per lluir la seva explosivitat. Encara que no és el més ràpid Peter Sagan (Bora-Hansgrohe) torna a ser candidat per endur-se el mallot verd de la regularitat. L’eslovac ho ha aconseguit en set ocasions i més enllà d’intentar-ho als esprints massius pot provar de sumar punts en escapades i mitja muntanya. Amb un perfil similar Wout van Aert (Jumbo Visma) té condicions per batallar el mallot verd, lluitar grans esprints, petites arribades i el que faci falta. L’únic dubte és el rol que haurà de jugar a les files d’un equip construït per guanyar el Tour.
Amb perfil polivalent però amb menys opcions trobaríem a ciclistes com Matteo Trentin i Greg Van Avermaet (CCC), Alberto Bettiol (Education First), Jasper Stuyven (Trek-Segafredo), Oliver Naesen (AG2r), Daryl Impey (Mitchelton-Scott)i Sonny Colbrelli (Bahrain-McLaren). Tots ells són homes ràpids i alhora amb certa polivalència a la mitja muntanya.
Entre els velocistes purs cal destacar el nom de Caleb Ewan (Lotto Soudal), guanyador de tres etapes l’any passat. El seu principal rival per les victòries serà Sam Bennett (Deceuninck-Quick Step), l’irlandès que arriba en bona forma i que per fi debuta al Tour. Un altre nom potent de les arribades massives és el d’Elia Viviani (Cofidis), en un segon terme des del canvi d’equip però que és la principal esperança del conjunt francès per caçar victòries d’etapa.
Més enllà d’Ewan-Bennett-Viviani enguany caldrà estar atents a Giacomo Nizzolo (NTT Pro Cycling), en el seu millor moment com a ciclista professional, i a elements com Alexander Kristoff (UAE), Bryan Coquard (B&B Hotels), Niccolò Bonifazio (Total Direct Energie), Cees Bol (Sunweb), John Degenkolb (Trek-Segafredo), Luka Mezgec (Mitchelton-Scott), Christophe Laporte (Cofidis), Ryan Gibbons (NTT Pro Cycling)o el veteraníssim André Greipel (Israel Start Up Nation). Alerta també amb Mads Pedersen (Trek-Segafredo), que tindrà ganes de lluir el mallot de campió del món.
Escapades: els valents que ho intentaran
A la llista d’inscrits hi ha Thomas de Gendt (Lotto Soudal) i 175 corredors més. El belga ho provarà en escapades en un equip que també compta amb Philippe Gilbert per animar la cursa. Pierre Rolland, Lilian Calmejane (Total Direct Energie), Nils Politt (Israel Start Up Nation) o Alessandro de Marchi i Michael Schär (CCC) són apostes segures a l’hora de formar escapades. Probablement també veurem noms com Nikias Arndt (Sunweb), Remi Cavagna (Deceuninck-Quick Step), Krists Neilands (Israel Start Up Nation), Edvald Boasson Hagen (NTT Pro Cycling), Fabien Grellier (Total Direct Energie), Nans Peters (AG2r), Toms Skujins (Trek-Segafredo) o Nicolas Edet (Cofidis).
Com a caçadors d’etapa en funció de la situació de cursa i atenent a la dificultat de la lluita per la general cal sumar-hi corredors com Benoit Cosnefroy (AG2r), Tiesj Benoot i Marc Hirschi (Sunweb), Domenico Pozzovivo (NTT Pro Cycling), Alexey Lutsenko (Astana), Jesús Herrada (Cofidis), Matej Mohoric (Bahrain-McLaren), Bob Jungels (Deceuninck-Quick Step) o Mikel Nieve (Mitchelton-Scott). Ciclistes de grandíssim talent. En qualsevol cas, és pràcticament impossible predir qui voldrà lluitar pel mallot de muntanya. Especialment és complicat preveure si algú que no lluiti per la general serà capaç d’endur-se’l enguany. Romain Bardet (AG2r), vencedor de la passada edició, seria un nom excel·lent per repetir guardó.
Els protagonistes de casa nostra
La nòmina de ciclistes dels Països Catalans presents al Tour de França 2020 serà la més alta de les darreres edicions de la ronda francesa amb quatre corredors, igualant la xifra de l’any 2015 malgrat l’exclusió a darrera hora d’Antonio Pedrero del vuit de Movistar. Enric Mas és la principal carta del Movistar per lluitar per la general. Arribat amb la missió de substituir el lideratge de corredors com Quintana, Landa i Carapaz, Mas té un enorme repte a França per apropar-se a la seva millor versió oferta a la Vuelta de 2018. La temporada fins ara no ha acompanyat i el mallorquí no surt a cap llista de favorits. Malgrat això, la pressió per portar el Movistar al capdavant de la cursa serà forta i cal confiar que la seva preparació específica el farà anar de menys a mes durant fins el 20 de setembre.
En un equip marcat per la figura d’Alejandro Valverde el vilanoví Marc Soler té una nova oportunitat de brillar al millor escenari possible. Cridat a liderar inicialment l’equip navarrès al Giro, la reformulació del calendari ha portat a Soler finalment al Tour. Com és habitual, el seu rol no queda del tot clar. S’entén que treballarà per Mas i Valverde si la situació de cursa ho requereix, però alhora tindrà llibertat per jugar les seves opcions. Un lideratge de tres noms que el Movistar no ha sabut gestionar correctament en els darrers anys.
David de la Cruz (UAE) torna al Tour sis anys després del seu debut i ho fa com a gregari de luxe del joveníssim Tadej Pogacar. De ben segur que el català ajudarà l’eslovè en tot el que pugui i també pot ser protagonista a la mitja muntanya. Un altre ciclista que exercirà de gregari serà Rafa Valls, la sorpresa del vuit de Bahrain. Valls només ha disputat una gran volta en les darreres cinc temporades. El de Cocentaina està en bona forma i l’equip confia en ell per les primeres aproximacions a la muntanya abans que Poels, Caruso o Bilbao li prenguin el relleu.
Els altres protagonistes de casa nostra
Convé no oblidar que bona part del pilot del Tour de França resideix i entrena de forma habitual a les carreteres d’Andorra i Catalunya. També que altres equips programen de forma habitual les seves estades de pretemporada a Mallorca i al País Valencià. Un bon exemple és Dan Martin (Israel Start Up Nation), resident a Andorra després d’haver viscut uns quants anys també a les comarques gironines. L’irlandès ha arribat a parlar en català en alguna entrevista i ja fa més d’un lustre que piulava alguna foto d’una diada castellera. En una línia similar Esteban Chaves (Mitchelton Scott) ha sigut un dels noms més coneguts entre els residents andorrans i ha estat entrevistat a plató per la televisió andorrana en més d’una ocasió en els darrers anys.
La llista d’il·lustres residents a Andorra inclou noms cridats a brillar al Tour de França 2020. És el cas de Julian Alaphilippe (Deceuninck-Quick Step), Adam Yates (Mitchelton Scott)o Pavel Sivakov (Ineos), però també de George Bennett, Robert Gesink iAmund Grondahl Jansen (Jumbo Visma), Luis León Sánchez (Astana), David de la Cruz (UAE), Enric Mas, Marc Soler, Imanol Erviti, Carlos Verona, Nelson Oliveira i José Joaquín Rojas (Movistar), Hugh Carthy (Education First), Sam Bewley (Mitchelton Scott)o Andrey Amador iJonathan Castroviejo (Ineos). Tots ells participaran a la ronda francesa. Pràcticament tots ells formaven part de la llista de 48 ciclistes professionals autoritzats a entrenar per part del govern andorrà el primer dia de desconfinament esportiu.
També cal destacar el vincle amb el nostre país de Sepp Kuss (Jumbo Visma), un enamorat dels ports de muntanya del Berguedà on fa exhibicions brutals visibles a Strava que per a ell són simples entrenaments. En diverses ocasions comparteix entrenament amb la seva parella, Noemí Ferré, la ciclista maresmenca del Massi-Tactic.
El recorregut del Tour de França 2020
Tres etapes de mitja muntanya i un port de primera com a final de la quarta etapa obligaran els favorits a la victòria final a mostrar-se ben aviat. Sense etapes al nord del país i amb menys opcions que el vent faci estralls a la cursa que en anys anteriors, dues etapes als Pirineus el 6 i 7 de setembre marcaran la classificació general abans del primer dia de descans. Després d’un parell de dies nerviosos amb etapa plana i de dues etapes que prometen espectacle al Massís Central, l’arribada als Alps amb l’ascensió al Grand Colombier serà determinant per la general. La darrera setmana arriba un fi de festa espectacular. Tres etapes d’alta muntanya i una jornada de transició donaran pas a l’única contrarellotge de la cursa, que inclou l’ascensió a la Planche des Belles Filles, just abans d’arribar a París.
La Course, una clàssica curta
El Tour de França compta amb una cursa femenina d’un sol dia que és lluny del prestigi de la cursa masculina. Són deures pendents per a l’organització que s’allarguen des de fa massa temps. La ronda francesa és pràcticament una anècdota per a les dones. Enguany s’havia de disputar una cursa d’una setmana al juny, però la pandèmia la va ajornar, primer fins el 2021 i ara ja, com a mínim, fins al 2022. Queda clar que no és precisament una prioritat per a Prudhomme i companyia. En qualsevol cas, el 29 d’agost es disputarà La Course a Niça amb 96 quilòmetres i la presència confirmada de les grans estrelles del pilot. Les corredores faran dues voltes a un circuit amb un port de 3a categoria i un final pla lluny de la duresa d’anteriors edicions.
Els grans noms (Annemiek Van Vleuten, Anna Van der Breggen, Lizzie Deignan, Marianne Vos…) hauran de forçar una ruptura del pilot. Un petit grup capdavanter o una aventura en solitari per tenir opcions davant la nòmina de velocistes com Marta Bastianelli, Jolien d’Hoore o Amalie Dideriksen. A falta de confirmació definitiva, la jove Ariana Gilabert podria ser l’única ciclista del nostre país a la prova a les files del Bizkaia Durango. Si Mavi García entra finalment al 6 de l’Alé Ljubljana, atès el seu gran estat de forma, podria intentar seleccionar el grup abans d’una arribada massiva.
Més enllà de La Course, durant la celebració del Tour de França també es disputarà la cursa estrella del World Tour femení, el Giro d’Itàlia. De l’11 al 19 de setembre nou etapes definiran la ciclista més forta en les voltes per etapes d’enguany. La cita començarà a Grossetto amb una contrarellotge per equips i prosseguirà amb moltes etapes de mitja muntanya. Sense cap gran ascensió a la ruta, cada jornada pot ser una batalla amb focs artificials per totes bandes.
