Nova visita al nord del Principat! Amb una mica d’improvisació vam apropar-nos a la comarca del Baix Empordà per coronar el seu sostre comarcal al vell mig del Massís de les Gavarres. La sorpresa va ser que, el que se suposava que era el sostre comarcal, el Puig d’Arques, de 527 metres sobre el nivell del mar i indicat com a tal per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, no ho era. Ben a prop hi tenia un cim veí, menys conegut i espectacular, que era el veritable sostre comarcal del Baix Empordà: el Puig Gavarres i els seus 532 metres.
No disposàvem de gaire temps, ja que vam fer de “domingueros“, de manera que vam plantejar una ruta circular força curta i ben senzilla, pràcticament una passejada matinal per agafar gana. El temps acompanyava i a posteriori puc dir que vam prendre una gran decisió. El Puig d’Arques és accessible per carretera gairebé fins el cim, ja que disposa d’un radar meteorològic del Meteocat, de manera que és força senzill adaptar l’excursió a la voluntat de cada persona.
Iniciem l’excursió a Can Llac, una petita esplanada a mà esquerra en un petit coll de la pista asfaltada que puja al cim. L’excursió és de les més senzilles que hauré relatat en el projecte dels sostres comarcals: la pujada es fa per la pista asfaltada i la baixada pel GR que desemboca a Can Llac. Fàcil i per a tots els públics! La pujada és ben senzilla. L’asfalt no és el millor terreny possible, però les vistes, les zones ombrívoles i la proximitat del cim ens fan passar ràpid aquest tram.
En 30 minuts arribem a un coll on hi ha altres cotxes estacionats i en surten diversos camins. Podem agafar una pista que ens condueix al cim en 5 minuts, però decidim agafar un corriol molt ben senyalitzat que ens hi portarà de tota manera. En poca estona, i després de superar uns darrers metres costeruts, veurem davant nostre el dolmen del Puig d’Arques. És una reconstrucció, però és una fita rellevant i exemple de la gran quantitat de restes prehistòriques de les Gavarres.
Després de fer-se les fotos de rigor arribem al nostre primer cim, que no és encara el sostre comarcal: el Puig d’Arques. Hi ha una plataforma de fusta accessible per unes escales ben enfilades que ens regala unes impressionants vistes de 360 graus. Un plaer per als sentits!
Aprofitem les vistes per menjar alguna cosa i apropar-nos cap al veritable sostre comarcal: el Puig de les Gavarres, que està ben a prop. Des del Cim del Puig d’Arques es veu clarament el nostre cim, a escassos minuts. Hem d’agafar un corriol que surt carenejant que ens porta a un coll amb la pista principal. D’allà en surt un altre corriol sota arbres que en un moment ens porta fins al punt geodèsic que marca el sostre del Baix Empordà: 532 msm. És un cim que gairebé no té vistes. Probablement per això, i pel fet de no disposar d’una accessibilitat tant bona, és menys conegut.
Seguint la mateixa direcció de la carena, tornem ràpidament a la pista principal, que es tracta del GR 92.1. Només caldrà anar resseguint aquesta pista, que va descendint de manera suau entre amables corbes i boscos que juguen amb la llum del migdia. Sense gairebé adonar-nos-en arribarem al nostre punt d’inici.
L’excursió no ha sigut altra cosa que una passejada de diumenge per fer venir gana, però ha sigut una ruta molt agradable i ens ha sorprès en positiu. Una bona excusa per apropar-se a la muntanya sense suar en excés ni forçar les cames.
