UFC 261: Soc la millor Crònica de la darrera vetllada de les arts marcials mixtes

La vetllada del passat cap de setmana va ser com un parc d’atraccions.

Una muntanya russa d’emocions on ens van sorprendre, impressionar i malauradament, esgarrifar. El públic va encendre els ànims de les guerreres i l’espectacle de l’UFC 261 va ser enèrgic i emocionant com feia temps. Esperem que aquest esdeveniment serveixi de precedent i que torni l’esport amb públic tan aviat com ens permeti la pandèmia.

La cartellera principal va començar amb un calf kick (cop de peu al lateral del genoll, molt en voga dins l’esport per la seva efectivitat) demolidor d’Anthony Smith que va deixar amb la pota ranca a l’australià (amb pentinat mullet inclòs) Jimmy Crute. Visiblement coix, però decidit a seguir bregant, l’àrbitre va decidir aturar el combat amb encert. El segon combat de la nit va ser el del passatge de l’horror. Quan havien passat disset segons de la campanada inicial, Chris Weidman va llançar un leg kick. Uriah Hall, seguint els llibres d’estil, va posar el pes a la cama que rebia el cop, defensant la integritat de la seva extremitat. Malauradament, amb l’impacte la tíbia i el peroné de Weidman van cedir. Una imatge horripilant que va commoure tot l’estadi. Weidman era una tempesta de dolor mentre Uriah Hall intentava recompondre’s emocionalment mitjançant la respiració d’esquena al caigut.

La lesió és terrible i els pronòstics per un veterà excampió desfavorables. Irònicament, el gran Anderson Silva va patir aquesta mateixa lesió contra Weidman i mai més va ser el mateix. Uriah Hall amplia la seva ratxa de victòries (tot i que les dues últimes no les ha pogut celebrar) i es postula com a candidat a reptar Adesanya (o el possible usurpador) en els pròxims mesos. Passada aquesta situació terrorífica, els plats principals no van decebre. Cap dels combats de la main card va passar del segon assalt, un fet històric que va aportar a l’espectacle un dinamisme que van celebrar els 15.269 testimonis presents al VyStar Veterans Memorial Arena de Jacksonville en plena vetllada de l’UFC 261.

UFC 261. La perfeccionista sense fissures. Valentina Shevchenko vs Jéssica Andrade

Jéssica Andrade s’havia atrevit a remarcar el grappling com la fuita dins les habilitats de Valentina Shevchenko. Considerava que la seva força física i les seves credencials el combat a un terreny que li seria favorable: a terra.

Error relatiu. Va encertar en el seu pronòstic i la lluita es va desenvolupar arran de lona, però de cap manera s’imaginava la successió de fets. La campiona s’ho va agafar com un repte, un desafiament personal i una ofensa a les seves capacitats. Així, la Valentina va batre el rècord de projeccions a terra de la història del pes mosca femení (amb 7 en un assalt i mig), demostrant-li a Andrade i al món qui és la dominadora inqüestionable del pes.

El domini va ser aclaparador. Andrade feia cara de no entendre massa bé que estava passant. La finalització va ser el resum definitiu de la tirania de la de Kirguizistan. Va llançar Andrade a terra i la va emplaçar a una de les seves posicions preferides, el crucifix, una tècnica de control on l’agressor té el rival a la seva disposició total. Uns cops de colze i l’àrbitre va decidir acabar amb l’exhibició pel bé de la brasilera.

El seu nivell és superlatiu en tots els àmbits del combat. Una dona perfeccionista i meticulosa que vol exhibir la inexistència de debilitats de la seva cuirassa. Ara ja no queden rivals per Shevchenko. Com a mínim a la seva categoria. Totes sabem qui és la veritable rival de la “Bullet”. Ella ho sap. Les dues ho saben. El duel (tercera vegada) més esperat per totes les aficionades de l’esport, no pot trigar massa a tornar a florir. La perfecció de Valentina Shevchenko cou de valent amb el 2-0 dubtós que comptabilitza contra Nunes i segur que aviat les tornarem a veure juntes dins la gàbia.

UFC 261. Flyweight | Valentina Shevchenko | def | Jéssica Andrarde | TKO (Elbows) | 2 | 3:19

UFC 261. Un cop de realitat. Kamaru Usman vs Jorge Masvidal

Tota la prèvia va girar al voltant dels sis de preparació que va tenir Jorge Masvidal per preparar-se contra Kamaru Usman l’any passat. Si va ser capaç d’aguantar cinc assalts contra el nigerià amb tan poc marge per estar llest, que pot passar amb un campament específic per enfrontar-lo? Una pregunta lícita que va esclatar pels aires al segon assalt.

Un detall de les declaracions prèvies de Masvidal va girar-se-li en contra i de quina manera. No parava de repetir que Kamaru Usman no pegava tan fort, que al primer combat no havia sentit en cap moment l’amenaça de les bombes del campió. Unes declaracions lícites que li van girar la cara al segon període del combat.

El combat va començar prou bé per Masvidal, mantenia la distància evitant el take down i castigava les cames del campió. Usman treia el jab a passejar i esperava tranquil. Un error va portar Masvidal a terra, on Usman el va controlar. Però en Jorge es va aixecar i va donar un últim minut d’esperança pel públic present, que esperonava incondicionalment al campió local. Però la paciència d’Usman va tenir recompensa, com ja hem dit, passat un minut del segon temps.

Masvidal vivia en falsa seguretat i somreia sorneguer quan Usman va fer una finta de volat d’esquerres. En Jorge i les seves mil batalles no van llegir-ho correctament i un directe col·locat amb la precisió d’un enginyer i el verí d’un cau de serps, va facturar-lo a can Morfeu per primera vegada a la seva carrera.

Un cop d’efecte pel campió que alguns titllen d’avorrit. Cada dia que passa és més complet i al seu wrestling d’elit i està afegint un striking meravellós. Un cop de realitat per Masvidal que va acceptar la derrota amb classe, reflexió i estil mentre prometia un nou setge, costi el que costi, al cinturó que tant ha desitjat durant la seva carrera.

UFC 261. Welterweight | Kamaru Usman | def | Jorge Masvidal | KO (Punch) | 2 | 1:02

UFC 261. La (complexa) ment de la campiona. Zhang Weili vs Rose Namajunas

La ment de Rose Namajunas és un preciós trencaclosques. La fredor en el combat, les explosions emocionals posteriors o la seva honesta actitud vital formen part d’una sola persona, que en comptes de veure’s aclaparada per aquesta ànima heterogènia, és capaç d’apuntalar o deixar anar la Rose Namajunas que necessita cada moment.

El seu control psicològic és fascinant, digne d’estudi i en cap cas sembla fortuït. La percepció és d’estar davant d’una persona que s’ha treballat amb molta profunditat i que ha sigut capaç de crear uns murs de contenció que li permeten assolir estats mentals concrets en el moment idoni. Aquesta mena de concentració és extremadament difícil d’assolir, una batalla interior constant que no sempre es guanya. És per això que en acabar els combats, quan ha arribat el final i pot obrir totes les comportes, l’esclat de sentiments és tan intens i real. Aquest passat dissabte, es va repetir el patró.

Durant tota la prèvia el seu semblant va ser estoic. Seriosa i concentrada, enfrontava qualsevol declaració, pesatge o encarament amb el mateix posat d’incendi sota control.
Ja dins la gàbia i segons abans de començar la brega contra una Zhang Weili que l’esperava a l’altra banda de la trinxera, es cridava a ella mateixa “Sóc la millor! Sóc la millor! Sóc la millor!” en una última ració d’autoconvenciment en forma de mantra que, definitivament, va fer l’efecte esperat.

Com és costum, sobretot en combats pel títol, els primers segons són de lectura. La Rose va començar movent-se amb el seu estil inconfusible, lleugera i fluida llançant fintes i llegint Weili. La xinesa, molt més musculosa, té un estil més estàtic i tailandes on explota la seva rapidesa supersònica per atacar en línia. L’estudi va durar poca estona i als setanta-vuit segons d’enfrontament, del no-res, Namajunas va llançar un cop de peu que va trobar el forat adequat impactant amb una precisió brutal a la mandíbula de Weili, que queia doblegada cap enrere.

La Rose Namajunas reconqueria el títol que va perdre contra Andrade, esdevenint la primera atleta femenina en recuperar un cinturó de la UFC. Zhang Weili havia quedat tan desorientada que pensava que l’àrbitre havia parat el combat massa aviat. La seva valentia no li permetia veure que el resultat era més que evident. La Rose anava obrint comportes mentre celebrava la victòria. Primer, calma seguida d’eufòria descontrolada, després, nova dosi d’autoafirmació amb el seu entrenador (i parella) Pat Berry i finalment, amb l’entrevista de Joe Rogan, espetec emocional de llàgrimes quan va centrar-se i manifestar-se la idea que tornava a ser campiona del món del pes palla de la UFC.

Un patró d’èxit que repeteix la nord-americana. Però el cicle té una altra peça, menys agradable per la Rose, que comprovarem si també és inexorable. De moment, no ha sigut capaç de defensar el cinturó. Per moltes atletes és molt més fàcil assolir el cim que mantenir-s’hi. Pot ser, tota l’estructura mental de la campiona necessita una remodelació. Ho sabrem ben aviat, probablement, en un rematch contra Zhang Weili, com ja va deixar entreveure Dana White a la roda de premsa posterior. De moment, Rose Namajunas, el seu preciós estil d’striking (dels més bells de l’esport) i la seva preparació mental, tornen a ser campiones mundials de les arts marcials mixtes.

UFC 261. Strawweight | Rose Namajunas | def | Zhang Weili | KO (Punch) | 2 | 1:18

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!