UFC 254: l’emotiu final d’una llegenda Crònica de la darrera vetllada de les arts marcials mixtes

Emocions a flor de pell aquest passat dissabte dins l’octàgon d’Abu Dhabi.

Khabib Nurmagomedov va rubricar la seva última batalla enmig d’una commovedora tempesta de sensacions. Història de les arts marcials mixtes que ha deixat tot aficionat a l’esport amb els ulls plorosos i la sensació de perdre una llegenda just en plena època daurada. Ho analitzem a continuació.

Aprofitant l’oportunitat. Joel Alvarez vs Alexander Yakovlev

El divendres, la companyia va treure un vídeo al seu canal de youtube on destacaven les promeses emergents que competien a l’esdeveniment 254. Eren tres, entre elles, l’asturià Joel Álvarez (juntament amb el coreà Da Un Jung i el nord americà Casey Kenney). Podem assegurar que l’única que va brillar, fent realitat els esperançats pronòstics, va ser el “Fenómeno”. L’únic punt negre va ser fallar el pes. Esperem que solucioni aquest petit error de disciplina, perquè pel que fa a dins l’octàgon, les coses no poden anar millor.

El rus Yakovlev va intentar projectar-lo a terra al primer minut de combat i Álvarez de seguida va agafar-lo amb una guillotina que no va poder finalitzar. Tot i escapar-se d’aquesta primera tentativa de submissió i tenir la part alta a terra, Yakoklev va sucumbir davant l’avançat BJJ de l’asturià. Amb una transició amb l’esquena a terra, en Joel, va ser capaç de col·locar una clau de braç que va resultar definitiva. Victòria espectacular al primer assalt.

Tercer triomf consecutiu d’Álvarez a l’UFC, aprofitant una nova oportunitat i fent el soroll necessari per seguir comptant per l’organització. Just amb aquest combat acaba contracte. Dubtem molt que la promotora no intenti retenir-lo per tots els mitjans. Més enllà de la qualitat del combatent i del seu aspecte atractiu, en Joel és important perquè representa un mercat encara poc explotat per les arts marcials mixtes i on l’UFC voldria créixer de ben segur. Veurem quins són els següents passos del de Gijón, però si segueix aquesta ratxa d’èxits i amb la seva joventut (vint-i-set anys), el cel és el límit.

Catchweight | Joel Álvarez | def | Alexander Yakoklev | Submission (armbar) | 1 | 3:00

Estripant el guió. Robert Whitakker vs Jared Cannonier

Tot estava preparat per la consagració final de Jared Cannonier. Tota la narrativa remava a favor seu. El missatge del campió, la promoció massiva, la lògica del nou repte per Adesanya, les seves pedres de bruixeria… tot alineat i col·locat per lluitar pel cinturó en uns mesos. Però no va ser així. “The Reaper” va segar totes les pàgines del guió amb la seva mortal dalla.

En “Bobby Knuckles” va tornar a demostrar que pertany a la reialesa de l’esport. Sembla mentida que ràpid oblidem que només fa un any ell era el campió del pes mitjà, després de derrotar atletes de l’alçada de Brunson, Souza o Romero (a qui va doblegar dues vegades). Com de vegades, una sola nit, pot portar tantes conseqüències en l’imaginari de l’esport. Whitakker només ha perdut amb una persona des del 2014 i aquest passat dissabte ja tothom el posava fora de la cursa pel cinturó.

Per bé o per mal, aquesta persona és la que ara s’engalana de daurat. La gràcia d’Adesanya va ser contundent, ràpida i incontestable, però els mèrits de Whitakker, amb dues victòries convincents contra lluitadors del top 5, també s’han de tenir en compte. La companyia té una patata calenta a les mans perquè tot i no ser la fruita més sucosa de la cistella, un segon encontre entre Adesanya i Whitakker sembla la peça més coherent. Whitakker ja ha declarat que lluitarà contra el nigerià tard o d’hora, sigui a dins l’octàgon o a un aparcament (paraules textuals), així que un terç del contracte està signat. Ara falta saber si Adesanya i l’UFC també veuen amb bons ulls aquesta seqüela, que tot i merescuda, sembla massa propera en el temps.

Middleweight | Robert Whitakker | def | Jared Cannonier | Decision (unanimous) | 3 | 5:00

L’últim vol de l’Àguila. Khabib Nurmagomedov vs Justin Gaethje

Khabib Nurmagomedov, gran emblema UFC

De genolls a terra, amb els braços plegats sobre la lona i la cara coberta per la mà. Un sangloteig constant, llàgrimes als ulls i una cascada d’emocions apoderant-se del guerrer vencedor. Sol enmig de l’octàgon, al centre del seu món, alliberant-se de la immensa càrrega que l’agitava feia mesos. Una imatge d’un poder només comparable al de l’atleta que la perpetrava. En Khabib havia complert una promesa. Havia guanyat sense el seu pare, oferint-li allà on sigui, el millor dels homenatges.

Khabib Nurmagomedov, gran emblema UFC

Imatge: @bosslogic

Però just en aquell mateix instant, aquest home d’honor, sabia que començava un nou vot. Un que només compartia amb la seva mare. Ni entrenadors, ni empresa, ni amics. Ningú més era conscient que aquella gloriosa actuació era l’última de l’àguila del Daguestan. Ho va mantenir en secret durant tot aquest temps, demostrant una vegada més que la seva mentalitat és dura com el granit.

Khabib Nurmagomedov, gran emblema UFC

Encara entre plors i després de rebre un gest més enllà de l’esportivitat per part del seu rival caigut (Gaethje se li va acostar mentre era arraulit i li va dir a cau d’orella que “el seu pare n’estava orgullós”), Khabib Nurmagomedov es va aixecar de terra. Amb el tradicional papakha sobre el cap, ens va donar la notícia. Després de parlar amb la seva mare durant tres dies seguits, havien acordat un pacte. Ella no volia que anés a la guerra sense l’Abdulmanap, però havia acceptat deixar que el seu fill lliurés una última batalla. Així que un cop acabat el combat, en Khabib es va treure els guants, els va desar enmig de l’octàgon i va anunciar la retirada.

Imbatut, campió, llegenda. Khabib Nurmagomedov deixa l’esport just quan la seva estrella brillava amb força. Però per a un home amb la profunditat de valors que ell ens mostra a cada pas, aquesta promesa sembla irrompible. No estem davant d’una retirada més aviat banal, de les que utilitzen el màrqueting com a combustible i els ingressos futurs com a objectiu (Cejudo o McGregor). Per en Khabib, això ja està cisellat a la pedra. Noranta-nou per cent de certesa en la retirada. L’u per cent restant, només ens el pot oferir la senyora Nurmagomedova. Ho dubtem.

Khabib Nurmagomedov gran emblema UFC

Així doncs, aquest passat dissabte es va retirar una de les més grans estrelles de la història de les arts marcials mixtes. Ho fa després de guanyar vint-i-nou combats (tots), durant els quals només ha cedit un assalt (contra McGregor). El seu domini ha sigut taxativament aclaparador, sempre sostingut en un grappling estratosfèric, el sambo i una mentalitat feroç. Mai ha defugit l’encontre i sempre ha portat al límit del col·lapse mental als seus rivals dins l’octàgon. Tot això ho ha fet lluint una actitud plena d’honor i respecte, que només s’ha vist desequilibrada per les greus paraules i accions del sempre present bocamoll irlandès. Una carrera per la història, no només de les arts marcials, sinó de l’esport mundial.

Trobarem a faltar la capacitat de destrucció, la mà de ferro, la tremenda confiança i el seu anglès tan senzill com directe. Però segur que no el perdrem de vista. Ara mateix, té un llegat per continuar. La memòria i la missió del seu pare Abdulmanap, perduraran de ben segur a les mans d’en Khabib Nurmagomedov. Entrenarà, farà de mentor i aconsellarà les següents generacions de guerrers daguestànics, disposats a intentar emular el regnat del més gran de tots ells, el seu líder i nou mentor, Khabib “The Eagle” Nurmagomedov.

Lightweight | Khabib Nurmagomedov | def | Justin Gaethje | Submission (triangle choke) | 2 | 1:34