El sector esportiu retrata un escenari desolador

2 minuts de lectura
Diversos agents del món de l’esport han participat aquest dilluns al matí a un acte marcat per la indignació generalitzada.

Ens omplim la boca que l’esport és cultura, que l’esport és salut… que m’ho expliquin!“. La frase final de la intervenció de Ferran Aril, president de la Federació Catalana de Bàsquet, resumeix perfectament l’ambient viscut aquest matí durant la presentació del Pla de Rescat elaborat per la Comissió d’Esports de Foment Nacional del Treball. L’acte s’havia convocat ja fa dies i ha coincidit amb l’estrena del toc de queda nocturn, una mesura amb noves restriccions a la pràctica esportiva que ha augmentat la sensació de deixadesa i tracte injust que es percep des del sector esportiu per part de les administracions públiques.

De fet, bona part de les intervencions han pivotat al voltant del tancament d’instal·lacions esportives a partir de les nou de la nit. El mateix Aril ha resumit el problema d’aquesta manera: “El 95% del nostre esport és amateur i les hores puntes d’activitat són entre les 20h i les 24h. La majoria de gent entrena quan acaba la feina i serà impossible tirar endavant ja no les competicions, sinó els entrenaments. És impossible garantir l’activitat esportiva de persones de més de 15 o 16 anys“. Un altre dels ponents a l’acte, Francesc Cayuela, president del GEiEG, ha sigut contundent: “L’esport és un servei essencial tot i que les administracions mai s’ho han cregut del tot. Ara està en joc la supervivència dels clubs“.

Gerard Esteva ha sigut l’encarregat de donar una perspectiva global a la situació actual dels agents de l’esport i ha assegurat que “el sector està tocat de mort“. El president de la UFEC ha resumit les principals demandes del dia: “Exigim la tornada de la competició esportiva, que s’elevi l’aforament de les instal·lacions esportives del 50 al 70% i que es permeti allargar els entrenaments fins les 22 h en el present toc de queda. També volem l’IVA superreduït del 4% sobre els serveis esportius, la supressió de l’IVA en inversions en equipaments esportius i la deducció en l’IRPF de les quotes d’instal·lacions esportives i de les llicències. El sector esportiu necessita urgentment ajuts directes per a la liquiditat de les seves entitats“.

El Pla de Rescat presentat aplega dades d’estudis precedents que dibuixen un escenari demolidor. El 30% de treballadors esportius perdran la feina arran de la crisi associada a la pandèmia i durant el confinament el 70% van veure’s afectats per un ERTO. Unes xifres gens menyspreables si tenim en compte que es comptabilitzen més de 80.000 persones treballadores, el 30% de les quals menors de 30 anys. Segons el document “l’esport incideix directament en la millora de la salut, en l’educació i la formació, en la inclusió social de col·lectius desfavorits, en la lluita per la integració social i la igualtat d’oportunitats, així com contra el racisme, la violència i el dopatge“. A més, assegura que la pràctica esportiva regular d’una persona genera un estalvi de 400 euros/any en despesa sanitària.

Per tot plegat, el Pla de Rescat també demana que les competicions esportives tornin a posar-se en marxa el 31 d’octubre, tan bon punt acabin les restriccions anunciades fa una setmana i que es garanteixi l’arribada d’ajudes europees (es demanen 500 milions d’euros del fons de rescat per la Covid-19 per fer front a les inversions que s’han fet i s’hauran de seguir fent) així com les ajudes directes a entitats i empreses del sector esportiu per fer front als pagaments de despesa fixa durant el 2020, amb l’import equivalent al percentatge de pèrdues acreditables respecte al mateix període de l’exercici 2019.

El document assegura que “estem en un punt de difícil retorn i els ajuts al sector són ja de necessitat immediata per garantir que, quan tot això passi, l’esport continuarà“.