Prèvia UFC 252: Una trilogia per la història El desenllaç final entre Miocic i Cormier és el més destacat de la vetllada d'aquest dissabte a la matinada a la UFC

Després d’una experiència immillorable a Abu Dhabi, la UFC ha tornat a Las Vegas. Fight Island ha sigut un èxit absolut per la companyia i segur que hi tornarem a fer cap ben aviat. Pel seu pròxim esdeveniment numerat, el 252 dins un Apex Center buit, la promotora de les tres lletres ha preparat una bona cartellera, però sobretot, ho ha centrat tot en l’esdeveniment principal, un combat que definirà la història de la categoria reina de les arts marcials mixtes (DAZN matinada de dissabte a diumenge a les 4:00 am)

Més enllà del plat principal (tota una trilogia per a la història d’aquest esport) hem de destacar dos combats de la main card: O’Malley vs Vera i Junior Dos Santos vs Rozenstruik. Sean O’Malley, el dels pentinats de colors (per aquesta vetllada ja s’ha tenyit el cabell amb els colors d’Equador, suposem que en honor al seu rival), segueix florint recolzat per la companyia, que en aquesta ocasió ja l’ha col·locat com a co-main event. La seva fama i la seva notorietat mediàtica no paren d’escalar i d’això en vol treure profit la UFC, percebent en el de Montana a una futura estrella amb la capacitat de transcendir pel seu carisma innat. Però també en podria aprofitar-se el seu rival Marlon Vera (comentarista habitual de la UFC en Español). 

L’Equatorià és un lluitador completíssim, jove i a l’alça, que veu en aquest combat una oportunitat de robar els focus a O’Malley. Si Chito Vera guanya, estarà en boca de tots. Si O’Malley torna a brillar com ha fet fins ara, s’obriran les portes de les grans lligues i el title shot serà cada vegada més difícil d’allunyar del Suga Show.

Dins la categoria dels pesats, també tenim un interessant enfrontament entre un excampió com en “Cigano” i un gran aspirant com en “Bigi Boy”. Junior Dos Santos sempre ha viscut al voltant dels combats pel títol, amb les seves anades i vingudes, però a dalt de tot de les classificacions i a punt per desafiar al campió. Rozenstruik, kickboxer surinamès, venia amb un rècord impol·lut fins que va trobar-se amb la potència implacable de Francis Ngannou, però aquesta desfeta no li ha tret l’aura de gran promesa i de possible title contender en un futur pròxim. Així que estem davant una batalla entre monstres que deixarà al vencedor a la cua just després del camerunés, que els ha vençut als dos en els seus últims combats i és una de les persones més interessades a passar pàgina a la trilogia que ara analitzarem. 

 

Stipe Miocic vs Daniel Cormier: El desempat d’una trilogia per a la història

En un esport tant contundent en la derrota, és molt difícil mantenir-se a dalt de tot durant molt de temps. Lesions, cops de sort, mals emparellaments… qualsevol cosa et pot allunyar de l’or amb facilitat. On es veu amb més claredat aquest fet, és als pesos pesants, on qualsevol error et pot portar a la lona. Són més grossos i en conseqüència, els seus cops són molt més devastadors. Per aquesta raó, el rècord de defenses de Stipe Miocic (tres) el posicionava com a millor pes pesant de la història de la companyia. Fins que es va trobar amb el dirty boxing de DC Cormier.  Començava la història de la trilogia. 

Cormier venia de ser el campió dominant dels light heavyweight (sempre amb l’asterisc de Jon Jones) i buscava noves fites a la categoria reina. No era una divisió nova per ell. A Strikeforce havia guanyat el títol i de fet, no havia perdut mai amb els homes grossos. El combat va començar amb un Stipe aprofitant la seva mida. Llançava combos des de la distància i dominava a Cormier al clinch, territori on en Daniel està acostumat a ser el que dicta les accions. Però just a les acaballes del primer assalt, Miocic va cometre l’error de deixar-se atrapar a la distància curta per un under hook de Cormier, que en un gest tècnic per la posteritat, va canviar la posició i va llançar un ganxo sense gairebé espai que va impactar net a la mandíbula del campió, que queia estabornit. Un parell de cops per finalitzar i DC Cormier es posava el cinturó i era doble campió de la UFC. 

Durant els següents mesos, Miocic va reclamar amb raó que li donessin un rematch, però el nou campió preferia defensar el cinturó contra altres rivals. En primer lloc va combatre contra Derrick Lewis, vencent-lo per submissió i després va fer campanya per lluitar amb Brock Lesnar, pensant més en els diners que no pas en allò que era just. El bomber (en actiu) d’Ohio va esperar pacientment i quan Lesnar va anunciar que es retirava definitivament i que no estava interessat en cap joc de carícies amb Cormier, es va anunciar un segon encontre entre els nostres protagonistes. 

El segon combat de la trilogia va començar amb un Cormier dominant. Avançava amb convicció i aconseguia atrapar Miocic dins el seu clinch. El d’Ohio estava molt estàtic, impassiu i intercanviava cops com podia amb el de Louisiana. Però el combat va anar virant lentament. El segon va seguir sent clar per Cormier, però les forces anaven reduint-se a poc a poc per part dels dos. Al tercer, Miocic va recuperar energies i va semblar començar a trobar el seu abast. Així i tot, entràvem al quart amb un possible 3-0 per Cormier i un gran desgast per part dels dos. Passat el primer minut del període, Miocic va trobar la resposta: va veure com feia esbufegar en DC amb un gran ganxo al cós. Després d’aquest en van seguir dotze més, cada vegada més ben col·locats. L’estratègia estava donant resultats evidents. Cormier notava com el tanc de gasolina anava perdent fluïd i Miocic en va prendre nota. Un cop va tenir a en DC completament focalitzat en aturar el càstig al seu tors, Miocic va aixecar l’atac i va conectar un directe que va ser el preludi del final. Cormier va fer un pas en fals i el bomber va flairar sang, finalitzant el combat amb diversos cops fins a l’aturada de l’àrbitre. Havia recuperat la corona després d’un gran combat i de demostrar el seu fight IQ

Amb un empat global i fent bona la dita de “no n’hi ha dos sense tres”, aviat va començar a estendre’s el rebombori d’una possible trilogia. Miocic es va operar i va allargar l’espera de Cormier, que va ser tant pacient com el bomber. Alhora, en DC va anunciar que seria el seu últim combat passes per una victòria o una derrota. D’aquesta manera, la propera matinada de dissabte a diumenge, tindrem la resposta definitiva de qui és el millor pes pesant de tots els temps. Els dos primers combats van ser més igualats del que pugui semblar. Miocic va recuperar el seu orgull de campió i es presentarà amb la confiança per sobre dels núvols. Ha d’intentar mantenir la distància i treballar combinacions de més de dos cops, exposant la defensa de Cormier i desgastant-lo fins a obrir els forats. Cormier s’ha aïllat del món per preparar el seu últim ball. Ha deixat de banda les seves funcions de comentarista, la seva responsabilitat com entrenador de wrestling o fins i tot, la seva família. S’ha tancat dos mesos per estar al cent per cent. La seva estratègia ha de girar al voltant de tancar la distància, obligar a Miocic a viure dins el seu clinch i buscar els seus cops curts. El combat promet emocions fortes, dos súper campions competint per deixar un llegat de glòria i sense cap mena de dubte, serà un gran espectacle per tancar una trilogia per la història. 

La trilogia
Stipe Miocic | 37 anys | Estats Units (Ohio) | 19-3-0
Daniel “DC” Cormier | 41 anys | Estats Units (Louisiana) | 22-2-1