Aquesta excursió la vam realitzar el 5 de gener, en plena vigília de reis i el destí va ser la demarcació de Girona, concretament la comarca de la capital, el Gironès, per poder ascendir el seu cim més alt: el Puigsou, conegut també com a Rocacorba (991 metres sobre el nivell del mar).
Com sempre, ens plantejàvem fer una circular, partint des de la vessant de Granollers de Rocacorba, a la bonica Vall de Llémena. Segons els tracks consultats prèviament, semblava una circular on caldria trampejar una mica per assolir-la. Al final, després de certa aventura la vam acabar fent nostra, però ens va sortir una excursió molt bonica al Gironès i realitzable per a tots els pública. Això si: cal estar ben atents al track.
Per arribar al punt d’inici cal deixar el cotxe a prop de la Masia de Can Planes, al terme de Sant Martí de Llémena. Passat el poble surt una carretera en direcció al castell de Granollers, i poc abans d’arribar-hi, un camí asfaltat parteix en direcció a les masies esmentades. Just davant de Can Planes surt el sender que haurem d’agafar, en lleugera pujada i molt ben senyalitzat amb marques grogues i blanques cap al Santuari de Rocacorba.
La pista puja de manera molt còmode fent corbes entre camps. Al cap d’1,6 km aproximadament arribem a Can Gelats i hi haurà un canvi important. Deixem la pista i agafem un corriol que surt a mà dreta i s’enfila amunt pel bosc. Està indicat amb marques blaves i grogues/blanques.
A partir d’aquí tot va cap amunt. El corriol queda cobert per espessa vegetació i trobem trams molt costeruts entre bosc: no cal fer cap grimpada, però cal estar en forma. Al cap de poca estona arribarem a dalt de la carena, un cop veiem unes roques que deixaran pas a una esplanada. Haurem guanyat molts metres de desnivell en un tres i no res!
Un cop a dalt seguim el camí que ara tomba a mà esquerra carenejant. Farem algunes pujades i baixades fins arribar a un darrer cim on s’obre el paisatge cap al nord-oest (Turó d’Espinassors). Les vistes de les Guilleries, el Montseny i els Pirineus Orientals són genials.
Ara el camí inicia un descens i arribem a una clariana amb una cruïlla de camins. Enllacem amb un GR que cal agafar en direcció descendent, senyalitzat cap al Santuari de Rocacorba amb marques vermelles/blanques i grogues/blanques. Descendim suaument i ja veiem per primera vegada el nostre objectiu: el Puigsou.
El GR ens condueix a una pista que discorre transversal al Puigsou. Aquí cal parar molta atenció. Per ascendir al Puigsou caldrà creuar en algun moment la riera que va paral·lela a la pista. Per fer-ho, però, caldrà fer camp a través. Haurem d’agafar la pista a mà dreta i a escassos 100 metres s’intueix un pas de la riera, a l’alçada de Can Vives i Can Mitjans. Un cop es creua cal fer camp a través pels seus camps fruiters abandonats fins a petar a la façana de Can Vives, on hi ha una altra pista que puja fins a Can Mitjans. Ràpidament agafem un camí rocós que puja a mà dreta i pocs metres després cal fer un gir de 180º per arribar fins a la Roca Barret. Les indicacions en aquest tram són escasses o senyalitzen altres rutes per arribar al cim. Recomanem estar molt atentes als tracks i als mapes per no equivocar-se. En tot cas, el terreny et permet esmenar l’error.
Després d’aquesta petita aventura arribem fins a la Roca Barret, una curiosa formació rocosa. En aquest punt retrobem el camí ben fressat que cal seguir bosc amunt seguint marques grogues/blanques. El camí de pujada és molt bonic, amb alguns trams d’escales naturals entre roques i sense adonar-nos-en arribarem als peus del Santuari de Rocacorba.
Un cop som a dalt només cal pujar unes escales per arribar al Santuari. No hi podem accedir, però podem arribar fins a unes antenes des d’on se’ns obrirà tota la plana de l’Empordà, el Gironès, el Cap de Creus, Banyoles… un plaer per als sentits!
Després de fer un mos, descendim fins al Santuari i agafem una pista que ens enllaça ràpidament amb una carretera que puja fins al cim. Caldrà fer els darrers metres d’asfalt fins arribar al punt màxim que podem accedir. El tancat de les antenes ens impedeix arribar al cim real. Fotografiem, però, el cartell reservat per als ciclistes, una dura i clàssica ascensió en bicicleta per a amateurs i professionals de la zona!
Iniciem el descens desfent el tram d’asfalt fins a enllaçar amb el camí que porta al Santuari. En aquest punt agafem a mà dreta un corriol que surt en descens per sota la carretera. Hi ha un cartell del Centre Excursionista de Banyoles en direcció a la capital del Pla de l’Estany i Pla de Martí. El camí té de tot: pujades, baixades, trams plans… estem a l’obaga i les fulles caigudes dels roures ens mostren un paisatge encantador. Estem seguint marques grogues/blanques una altra vegada.
Finalment arribem a una esplanada i agafem a mà esquerra un camí groc/blanc en direcció a Granollers de Rocacorba. El camí es transforma en una pista i va descendint suaument. Després d’uns 500 metres, la pista segueix recte cap a Roca Barret. Cal agafar una pista de terra que surt a mà dreta que en pocs minuts ens durà fins al punt d’enllaç del GR amb el camí paral·lel de la riera.
En aquest punt cal refer el GR, ara cap amunt, fins arribar a la cruïlla de camins anterior. Ens trobem a un coll, simplement el creuarem i seguirem recte pel camí que baixa per l’altra vessant. Està perfectament senyalitzat en direcció a Granollers i amb marques blaves, grogues/blanques i vermelles/blanques.
Ara ja només ens queda deixar-nos endur avall per corriols entre boscos, sovint amb força pendent. La vegetació és tupida, però a vegades s’obre el cel i ens permet gaudir d’unes vistes brutals de la Vall de Llémena amb les Guilleries i el Montseny al fons.
Gairebé sense adonar-nos-en anem a petar un altre cop a la carretera asfaltada on hem aparcat el cotxe, a escassos metres de Can Planes. Ens ha sortit una excursió molt xula.
