Anna Comet: “La Marathon des Sables té un component molt gran d’aventura”

6 minuts de lectura
Anna Comet (Girona, 1983) va guanyar fa uns dies la Marathon des Sables, la cursa per etapes i d’autosuficiència alimentària que es disputa al Sàhara marroquí.

La gironina, que fa vint-i-un anys es va establir a La Guixa, un poble a tocar de Vic, va començar competint en esquí alpí, però una lesió al genoll va obligar-la a fer un canvi de plans. Anna Comet va provar primer l’esquí de muntanya i després el trail i és a les curses de muntanya, competint arreu del món, l’àmbit on ha assolit els majors èxits.

Ets atleta, periodista, entrenadora i mare, com t’ho fas?

Ara estic molt dedicada a l’esport, són els meus últims anys de carrera esportiva, em poden quedar quatre o cinc anys bons. Se m’està posant tot de cara per poder-m’hi dedicar bastant i ho estic aprofitant, però està clar que he de pensar en el futur i no vull aparcar el periodisme que m’agrada moltíssim ni la faceta d’entrenadora que serà el que em sostindrà quan pari de competir i deixi de tenir els espònsors.

Com és un dia a la vida d’Anna Comet?

Els matins els dedico a entrenar i a la tarda combino fer de mare amb la feina de periodista i entrenadora.

De molt jove vas patir una lesió al genoll que et va canviar la vida. Quan deixes els esquis per calçar-te les sabatilles esportives?

Des de ben petita feia esquí alpí i m’hi vaig arribar a dedicar professionalment, però amb divuit anys vaig patir una lesió molt greu al genoll. Em van operar dues vegades, però vam veure que no podia seguir competint en esquí alpí i aleshores vaig estar un parell o tres d’anys amb rehabilitació i tractaments per de mica en mica, cap als 23 anys, començar a córrer i fer esquí de muntanya.

Vaig iniciar-me de manera totalment amateur per anar pujant cap a l’alt nivell un altre cop, primer en esquí de muntanya i després en les curses de muntanya perquè visc a Vic i tinc la neu relativament lluny i per arribar a l’alt nivell necessito poder entrenar cada dia. Em dedico a fons al Trail, però segueixo fent esquí de muntanya per entrenar els caps de setmana.

Comet va guanyar totes les etapes de la 36a edició de la MDS en categoria femenina / Marta Bacardit – Marathon des Sables

Era la teva primera participació a la Marathon des Sables. T’ha sorprès gaire o te l’esperaves així?

La idea era anar-hi el 2020, però la pandèmia ho va fer endarrerir tot. Hi havia pensat tant i havia buscat tanta informació que era com si ja ho hagués viscut, és la prova que he preparat més a consciència a la meva vida. Hi anava amb les coses molt meditades i molt pensades i allà m’ha sorprès tot el que he trobat però no m’ha enganxat en pilotes.

Anna Comet: “És la prova que he preparat més a consciència a la meva vida”

L’has preparat tan bé que has guanyat totes les etapes…

Vaig arribar-hi molt forta perquè vam entrenar molt bé i ho vam controlar molt tot en l’àmbit mèdic, mental i de nutrició. També cal tenir sort, tot ha anat bé i això ha fet que hagi pogut guanyar totes les etapes i que les rivals hagin patit fort per darrere.

L’objectiu era guanyar-la i quedar el més amunt possible a la general global?

Ho volia fer el millor possible. Evidentment, intentar guanyar, però vèncer una prova d’aquestes característiques és molt difícil, aleshores si l’objectiu és guanyar tens un alt percentatge de fracassar. El tema del Top 10 global ni m’havia passat pel cap, però em vaig trobar allà davant i vaig dir-me que ho havia d’intentar, estava fent una gran cursa i ho volia acabar de rematar. Se’m va escapar a l’última etapa perquè no em vaig trobar gens bé i al final vaig fer dotzena.

Què se sent mentre corres sola pel Sàhara?

A mi m’agrada córrer sola i em va meravellar poder-ho fer completament sola, de nit i al desert, va ser increïble. Va ser a l’etapa llarga (d’uns 80 quilòmetres) en què els 50 primers sortíem tres hores després que la resta i durant tota la cursa vaig avançant gent, però cap al final, quan quedaven pocs corredors per sobrepassar vaig tenir l’ocasió de poder estar molta estona sola i va ser màgic. Ets al mig del no-res i et sents molt petit, les estrelles allà brillen molt perquè no hi ha contaminació lumínica i em va agradar molt.

Anna Comet: “Ets al mig del no-res i et sents molt petit, les estrelles allà brillen molt perquè no hi ha contaminació lumínica”

És una cursa d’autosuficiència en què porteu el menjar liofilitzat, competiu totes les provisions a la motxilla i dormiu en haimes. És una cursa molt especial, oi?

Sí, hi ha la part esportiva sense cap mena de dubte, però també hi ha un component d’aventura molt important perquè hi ha molt poques curses en què tu t’hagis d’espavilar i t’ho hagis de fer tot. Normalment, quan acabes una cursa o una etapa tens un bon lloc on descansar, on dutxar-te, et fan el menjar a l’hotel… aquí no, acabes de córrer i t’estires a la haima, prepares el menjar, que al final acabes una mica tipa dels liofilitzats tot i que són força bons, descanses malament i no et pots dutxar. Tot en conjunt fa que sigui molt potent la gestió de tot això.

Deies que és com una aventura…

Absolutament. Jo no em considero una aventurera, però aquesta cursa té un component d’aventura molt gran.

Sumes una nova medalla al palmarès, s’ha de baixar molt per la teva web per veure’l sencer.

Fa molts anys que competeixo i per sort a un nivell bastant alt les darreres temporades. He aconseguit un gran nivell competitiu i és el que m’agrada fer. M’apassiona entrenar i competir i a sobre em dona l’oportunitat de viatjar per tot el món, conèixer llocs i persones increïbles i a més els resultats han acompanyat. No surt del no-res perquè al darrere hi ha molt d’esforç, però ho gaudeixo molt i aleshores una cosa compensa l’altra.

Només dues catalanes s’han penjat la medalla d’or en aquesta prova / Marta Bacardit – Marathon des Sables

Ets tot just la segona catalana que guanya aquesta prova després que ho fes la Mònica Aguilera el 2010. Què significa això per a tu?

Doncs és una fita important tant per mi com pel nostre esport. Això demostra que no és gens fàcil aconseguir-ho, ja que hi ha força dones que hi han participat i ho han provat. Hi ha podis d’altres atletes, però guanyar queda a l’abast de pocs i n’estic molt orgullosa.

Et queda algun repte per fer?

Un dels que tenia més marcats era la Marathon des Sables, però tinc ganes de continuar competint al màxim nivell. Vull anar a mundials i intentar fer un Top 5 o Top 10 i seguir buscant fer podi a les proves internacionals més importants com l’Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB) a Chamonix, per exemple. Un cop l’any també m’agrada fer una cursa per etapes.

Anna Comet: “Vull anar a mundials i seguir buscant fer podi a les proves internacionals més importants”

D’aquí a final de temporada quin calendari tens marcat?

A la primavera no competiré massa, però tinc el campionat d’Espanya per seleccions a Berga que em queda al costat de casa i m’agrada molt competir amb la selecció catalana. M’ho va demanar el seleccionador i li vaig dir que sí, que encara que no estigués del tot recuperada de la Marathon des Sables em tindria allà. Ara a la primavera em vull recuperar bé i buscar un pic de forma per l’estiu que tinc tres proves internacionals que em venen molt de gust. Una és a Lavaredo (Itàlia), l’altra a la Vall d’Aran és una cursa del circuit UTMB i la tercera la de Chamonix. De cara a la tardor hi ha el mundial a Thailandia.

Dius que has de recuperar bé. El desgast a la Marathon des Sables ha de ser enorme.

Hi ha un desgast important, però m’ho esperava pitjor, haig de reconèixer que estic més recuperada del que pensava. Tot i això, el desgast és considerable i he de posar el comptador a zero perquè són moltes hores de competició i tensió. Necessito agafar una mica d’aire i tornar a estar amb ganes i bé físicament.

Què tal la rebuda i els primers dies de tornada a casa?

Molt bé, vaig arribar dilluns al vespre i a La Guixa m’esperaven un grup d’amics i gent que sempre em recolza i va ser molt bonic. Ara gaudint del meu fill i de mica en mica aniré agafant el ritme per aquí.

Imatge de portada: Marta Bacardit/Marathon des Sables

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!