L’esport escalfa i s’escalfa

Aquests dies el món viu pendent de la cimera de l’ONU a Paris sobre el canvi climàtic. Com en tot, el món de l’esport no en pot quedar al marge: és part implicada i els efectes els pot notar profundament.

Per desgràcia, molta gent encara veu els efectes del canvi climàtic com a quelcom que ha d’arribar d’aquí a molts molts anys i no se’n preocupa. Sense entrar a analitzar l’egoisme que tal pensament implica, si que podem entrar a analitzar les causes i efectes que això pot tenir a més curt termini. Perquè encara que molts no ho creguin, les conseqüències del canvi climàtic les notem ja i sobretot, si no hi posem remei ipso facto, les notarem i molt en els pròxims anys.

Bé i què, ¿però podrem seguir jugant partits i anant a veure els nostres ídols esportius? Algunes coses haurien de canviar en el model actual en el qual es basa el món de l’esport. En cas contrari, podríem veure-hi greus conseqüències en breus.

cc_samoa

Les 5 coses que cal canviar JA

1- Construccions faraòniques sense vida útil.

Ho hem analitzat diverses vegades a la Fosbury: construccions gegants fetes per a grans esdeveniments esportius que després són usades. Una despesa de material, de diners i d’energia totalment innecessari.

2- La bossa del corredor, ai la bossa del corredor…

El nombre de plàstics i materials no reciclables que ens trobem a la bossa del corredor de qualsevol de les 37 curses que es fan a Catalunya cada cap de setmana és massa alt. Imprimim massa fulletons, massa paperassa, massa bosses de plàstic i objectes que en la majoria de casos acaben a la paperera.

Que la població hagi optat per un model de vida saludable té grans beneficis, però compte amb això.

3- Europeu d’això, Mundial d’allò, un avió pel partit del diumenge…

Un viatge d’anada i tornada Barcelona – Buenos Aires genera les mateixes emissions que es necessiten per escalfar una casa en un any. En conclusió; viatjar educa i s’aprèn un munt, però contaminem una barbaritat. Intentar reduir el nombre de desplaçaments (per exemple, agrupar els partits que un equip de waterpolo ha de jugar a Madrid en un divendres i un diumenge?) fóra bo.

4- El Ferrari de l’ídol de masses. Això va de valors senyors!

I lliguem això amb els valors que inculquem als més joves. Sovint reflex dels valors que transmeten els seus ídols, que moltes vegades són esportistes. I quins valors transmeten molts d’ells? Diners, possessions, cotxes, materials…

I això, a l’escala que el nen pugui: ho imitarà. Per això, eduquem bé als esportistes i si pot ser, redistribuïm millor la riquesa.

5- La cursa en màniga curta a ple mes de Desembre no mola.

Això ho veiem especialment al món de l’esport, però és aplicable a altres aspectes de la vida. Si en lloc de conscienciar-nos, el que fem és banalitzar els efectes del canvi climàtic, aquest fet ens cala a la nostra ment i a la d’aquells qui ens segueixen a les xarxes socials, llegeixen o escolten. En conclusió, prenguem consciència de la gravetat del problema. Què un diumenge de tardor molt esporàdic puguem fer una cursa sense la samarreta tèrmica pot tenir gràcia, però que passi diumenge rere diumenge, no!

 

cc_athens

 

Les 5 coses en les quals l’escalfament global pot afectar el món de l’esport

  • El Mundial de rugbi, tal com el coneixem ara, en perill.

Fins a 3 de les nacions participants al darrer Mundial són illes que podrien desaparèixer en un futur immediat. Fiji, Samoa i Tonga, totes oceàniques, poden veure com l’increment del nivell del mar acabi inundant tota la seva superfície.

  • Sense un nou Usain Bolt?

A l’igual que succeeix amb moltes illes del Pacífic, algunes illes del Carib estan amenaçades de quedar sota aigua en les dècades vinents. Tot i que el perill sembla menys imminent en aquest cas, podríem trobar-nos que illes com Jamaica, Cuba o la República Dominicana quedin abnegades. Així doncs, ens quedaríem sense un nou Usain Bolt o un nou Sotomayor?

  • Jocs d’hivern artificials.

9 de les 16 seus que van acollir els Jocs Olímpics d’hivern durant el segle XX no estarien podrien assegurar avui tenir la suficient neu. Ens desfem, i ens quedem sense pistes.

  • Esport i calor: mala combinació.

Vam comentar l’escabetxina que va suposar la darrera cursa Behobia, on les altes temperatures van provocar continues lipotímies. Això anirà a més si no hi posem remei i haurem de vigilar molt com i quan fem esport.

  •  Qui és el guapo que es tira a l’aigua?

La contaminació de les nostres aigües és cada cop major. Això posa en risc evident des de proves de natació en aigües obertes, com la pràctica d’un dels esports en auge: el surf.

Ja tenim aquí la Fosbury 34!