La potència europea del twirling La selecció catalana enllaça el seu tercer campionat continental seguit, fet que la confirma com la gran dominadora de l’especialitat

Fa anys, un conegut anunci de la multinacional cervesera del país va fer fortuna proposant una sèrie de respostes a la pregunta “que què tenim?”. A excepció dels desmemoriats o els abstemis, segur que el recordaran. Una enumeració de virtuts de la cultura, la gastronomia, la paisatgística o l’art d’aquest país que acabava per induir l’espectador a incloure la cervesa com a un element més del patrimoni compartit a casa nostra. Cosa de creatius publicitaris.

Aquest “què tenim?” podria tenir moltes altres respostes i, en qüestió esportiva, gràcies a Déu hi ha molts més arguments per a l’orgull del territori que una altra multinacional, en aquest cas la futbolística, que era referenciada al mateix espot. La concatenació d’esports, esportistes o clubs que configurarien una hipotètica resposta a la manera fosburyana de la pregunta que ens fem duraria bastant més que el que un anunci convencional pot abarcar. I, seguint amb la hipòtesi, enmig de Gasols o hoquei patins –per dir-ne dos que hi seren clarament– seria just d’incloure un subjecte que pot ser encara sorprenent per alguns lectors. Que què tenim a Catalunya? Doncs el millor twirling europeu.

Twirling?

Sí, twirling. I si no saps de què es tracta para l’orella que aquests vocables anglesos sovint s’assemblen i per tant s’acaben confonent els uns amb els altres. El twirling combina la gimnàstica, la dansa, les acrobàcies i l’habilitat amb el bastó, tot seguint una coreografia musical. Aquest esport, que prové del Estats Units, té l’origen en els balls tradicionals de les majorettes. Una mena d’entreteniment que, fa anys, era molt comú a festes majors o desfilades i que ara ha esdevingut esport.

La competició està organitzada per franges d’edat i per modalitats (individuals, parelles, equips i grups). Les modalitats de parelles, equips i grups són modalitats mixtes. Per competir amb bastó s’ha de tenir una edat mínima de 6 anys i per fer-ho en la modalitat de mans lliures, 4 anys.

Catalunya està reconeguda internacionalment com a selecció des de fa més de 10 anys i precisament aquest 2019 en fa 20 que es va constituir l’embrió de l’actual Federació Catalana, amb la constitució llavors de Unió Catalana de Clubs de Twirling. I resulta que, dient-ho clar, som la pera. La millor selecció del continent, concretament.

Tres europeus seguits

Catalunya s’acaba de proclamar campiona per nacions de l’europeu de l’European Federation of Baton Twirling (EFBT) per tercera vegada consecutiva. L’èxit aconseguit a Eslovènia es passat cap de setmana s’afegeix als de Gormanston (Irlanda) 2015 i Tortosa 2017, amb el mèrit afegit que aquesta vegada tenia cinc rivals: l’equip amfitrió, Irlanda, Romania, França i Croàcia. El botí de la Federació Esportiva Catalana de Twirling (FECT) ha estat de 25 medalles, 11 d’or, 10 d’argent i 4 de bronze, de manera que la seva puntuació ha estat inabastable per a la resta en la classificació general. En total, la selecció catalana presentava 115 esportistes. Una xifra que es queda molt a prop del rècord de fa dos anys, quan competia com a local: 131.

La delegació catalana a l’Europeu d’Eslovènia. Foto: Plataforma ProSeleccions

La competició va començar divendres amb les preliminars per equips i individuals, que són les proves que solen decidir la classificació general. Les i els esportistes de la FECT ja van començar a marcar la diferència, de la mateixa manera que en les semifinals individuals i per parelles de l’endemà. Precisament dissabte es van disputar les primeres finals, les de grups, que es diferencien de les d’equips (de 5 a 9 competidors) perquè aglutinen 10 o més esportistes. Catalunya no tenia representació en la categoria juvenil però sí en la júnior, on els seus dos grups van superar còmodament Irlanda, finalment tercera.

Ja diumenge, es van decidir els títols europeus individuals. Només un, el sènior femení, es va escapar, després que Xiomara Ortega no pogués capgirar la tendència dominadora de l’eslovena Karin Lazar des de les preliminars. Això sí, es va poder proclamar campiona d’Europa per parelles, conjuntament amb Marina Marín, a la vegada campiona individual júnior. Aina Pérez també va fer el doblet en la categoria juvenil, tot imposant-se per parelles amb Celia Pardo. En categoria masculina, Noah Imbernon va ser el campió juvenil iIan Roque, júnior, mentre que, en noies júnior per parelles, Paula Serrano i Àngela Vila van guanyar després de revertir la tendència de les semifinals, dominades per Karla Moreno i Maria Chamorro, finalment quartes. Pel que fa als títols per equips, tan sols Eslovènia (bronze júnior i plata sènior) va evitar que Catalunya dominés totes les posicions del podi.

CLASSIFICACIÓ PER NACIONS
Catalunya
Eslovènia
Irlanda
Romania
França
Croàcia

Ja tenim aquí la Fosbury 34!