L’inquietant compte enrere dels Jocs Mediterranis El 22 de juny es donarà el tret de sortida als Jocs Mediterranis de Tarragona quan hauria de fer gairebé un any que s'haguessin acabat

* Aquest article és de Rafa Marrasé – Porta Enrere

Queda poc menys d’un mes perquè Tarragona dispari el tret de sortida dels Jocs Mediterranis que es disputaran del 22 de juny a l’1 de juliol, però en realitat hauria de fer gairebé un any que s’haguessin acabat perquè, originàriament, els Jocs s’havien de celebrar del 30 de juny al 9 de juliol del 2017. Mai abans en la història de l’esport mundial s’havien hagut d’ajornar uns campionats internacionals per motius que no fossin catàstrofes naturals o guerres. L’excusa a Tarragona va ser la falta de diners.

Sense assolir el pressupost

L’any 2009, el pressupost previst per als Jocs era de 290 milions d’euros. En el dossier de candidatura es fixava un pressupost operatiu —tot el que no serien instal·lacions— de 57 milions d’euros, 7 més que Almeria 2005 (50,2). El pressupost operatiu es va reduir, però, a 40 milions primer, a 30,4 després, a 28 i, finalment, a 22 milions. Es preveia que els diners aportats pels patrocinadors privats fossin de 30 milions d’euros però no s’ha arribat ni als 10.

«És un fracàs absolut. Mai havia passat una cosa així perquè l’organització fos incapaç de complir les dates fixades. Això ha succeït perquè la gent que hi ha al capdavant del projecte a Tarragona no en té ni idea», deia Vicent Añó, degà de la facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat de València en declaracions al mitjà Porta Enrere, el 5 de novembre del 2016. Añó va ser, curiosament, director general de la candidatura Tarragona 2017 i el màxim responsable dels Jocs Mediterranis d’Almeria 2005, el referent més clar per a l’esdeveniment de Tarragona.

En aquells Jocs que es van fer a la ciutat andalusa, l’any de la celebració de la cita olímpica hi havia 480 persones treballant al Comitè Organitzador. A Tarragona n’hi ha només 35 per afrontar una competició amb una previsió de 4.000 atletes que participaran en 31 disciplines esportives repartides en 16 seus, inclosa Tarragona.

Instal·lacions inacabades

L’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, però, va mantenir al capdavant el mateix equip tot i l’ajornament, i les coses no han millorat. A hores d’ara, les instal·lacions principals encara no estan acabades. Una és la piscina olímpica. Segons va publicar Porta Enrere el 30 de març del 2018, el comitè organitzador busca, però, una altra piscina perquè amb la que s’està construint no fan prou per encabir la competició i els entrenaments. L’any 2016 es va plantejar fer tota la natació i el waterpolo a les instal·lacions del CN Reus Ploms, però finalment es va descartar. Aquella operació hauria suposat una despesa de només 300.000 euros, mentre que la construcció de la piscina de 50 metres ha costat uns 2 milions d’euros.

L’altra instal·lació estrella és el palau d’esports. La Generalitat ha estat la responsable del finançament del projecte, que s’enfila a gairebé 20 milions d’euros i tampoc està acabat. Des del començament ha tingut problemes: les dues primeres empreses adjudicatàries van renunciar a l’obra perquè la veien inviable. El pavelló, tot i el preu elevat, només acull la competició d’handbol femení, que hauria pogut disputar-se en alguna altra instal·lació i evitar així una despesa enorme en uns Jocs curts de finançament.

El velòdrom, en mal estat

En plena Anella Mediterrània, però, al costat de la piscina, el palau d’esports i l’estadi d’atletisme, hi ha una instal·lació que resta abandonada: el velòdrom. Construït el 1983, ha d’acollir la competició de petanca o esport de boles, però està ple de males herbes després de passar dos anys tancat. El velòdrom suposa, a més, un problema de salut. La coberta de fibrociment (uralita) està en molt mal estat, plena de forats i degradada, un fet que pot provocar la contaminació de la gent que es troba al seu voltant, perquè allibera partícules d’amiant a l’aire, segons explicaven els experts en un article de Porta Enrere el 21 d’abril del 2018.

Però el velòdrom no és l’única instal·lació oblidada. El camp de tir de Sant Salvador no ha estat remodelat i una part de la competició es farà finalment dins del pavelló municipal d’aquell barri de Tarragona. En altres equipaments que s’havien de remodelar no s’hi ha fet res; és el cas del pavelló de Sant Pere i Sant Pau, bressol del voleibol a la ciutat, que està molt envellit i que no formarà part de les instal·lacions olímpiques.

Els 365 dies que es van guanyar amb l’ajornament no han servit per guanyar tranquil·litat. Actualment, quan falta menys d’un mes per a la inauguració, hi ha set licitacions pendents d’adjudicació. La del transport dels atletes s’ha fet fa poc, però el preu final ha estat la meitat del que s’havia previst, que eren 850.000 euros.

A mesura que s’acosta la data de la inauguració, una nova polèmica ha pres força: el projecte cultural dels Jocs.

Des de l’Ajuntament de Tarragona s’ha cedit a la pressió de l’Estat, que finalment ha aportat els diners que demanava el consistori. A canvi, ja s’han celebrat alguns espectacles de caràcter espanyolista, com el concert de la banda de l’exèrcit espanyol al Teatre Metropol o l’exhibició aèria de la Patrulla Águila, amb bandera d’Espanya inclosa, al cel tarragoní.

La Fosbury ens cooperativitzem.

Fes-te sòcia!