D’anar a veure el “Boss” a jugar la Final Four: la nova cita per a l’Atlètic Terrassa

Explica en Marc Pujal que molts companys d’equip van comprar entrades fa temps per anar a veure el concert que farà el Bruce Springsteen aquest dissabte al Camp Nou. No hi podran anar, la campanada que van donar els groc-i-negres en el cap de setmana del KO16 i el KO8 a Amsterdam ha fet que aquest cap de setmana, els companys d’en Marc tinguin una cita més important: la Final Four de l’European Hockey League d’hoquei herba.


carteellfinal4

No estem en era groc-i-negre

Una participació inesperada pels mateixos jugadors: com vam veure en l’article “La consolidació de l’era ratllada”, els dominis a l’hoquei herba nacional van per ratxes. I aquesta no és la millor per a l’Atlètic, que després de guanyar quatre lligues consecutives (2008-2012), no ha arribat a cap final en les tres darreres edicions del campionat domèstic.

Tampoc han estat anys brillants dels de Can Salas a Europa. En les darreres tres edicions, la millor participació va finalitzar al KO16 (Vuitens de final), on van perdre davant el potent Amsterdam Hockey and Bandy Club. Però ningú pot ni ha d’oblidar que els terrassencs són l’equip català amb més títols europeus, sumant dues Copes d’Europa (1985 i 1998) i dues Recopes (1994 i 2000).

El record de la gesta del 85

La primera de les dues Copes d’Europa la va aconseguir l’Atlètic a Frankentaal (Alemanya). Allà tres membres de la família dels Malgosa, en Santi, en Joan i en Quim, van formar part d’aquella històrica fita. Una fita que podrien repetir aquest diumenge fins a quatre successors de la dinastia, un d’ells, en Jan Malgosa, artífex del passi a la Final Four al marcar el 3-2 davant el KHC Leuven al partit de quarts de final quan només quedaven tres minuts de partit.

El camí a la final

Des de la temporada 2007-2008 i amb la creació de l’European Hockey League, la màxima competició continental d’hoquei herba ha adquirit un format molt atractiu per als espectadors.

Primerament es disputa una ronda prèvia amb 15 equips, distribuïts en cinc grups de tres equips cadascun, on el guanyador de cada grup passarà a disputar els vuitens de final, anomenats KO16. Aquesta ronda prèvia es disputa en un cap de setmana i agrupat en dues localitats: quatre grups a cadascuna.

A posteriori, als cinc classificats s’hi incorporen els tretze caps de sèrie, en una nova competició de quatre dies a la mateixa ciutat: el KO16 dijous i divendres, i el KO8 dissabte i diumenge. Així doncs, en un cap de setmana llarg podem veure de patac tots els partits de vuitens i quarts de final amb el millor hoquei herba europeu.

L’Atlètic va començar aquest cap de setmana a Amsterdam patint de valent, ja que quan faltaven sis segons per acabar el seu partit del KO16 perdia 1-0 davant els belgues del KHC Dragons. Un gol de Dani Malgosa, que va haver de ser revisat via vídeo pels àrbitres, per tal de comprovar si era legal o no, va enviar el partit al shoot-out. I arribar allà era sinònim de victòria: els vallesans compten amb un dels millors porters del món en l’especialitat, Marc Calzada, que no va decebre i en va aturar fins a tres.

Amb la moral pels núvols i com ja hem pogut veure, l’Atlètic aconseguiria guanyar un altre equip belga en un partit que va dominar en tot moment i plantar-se així a una Final Four que podria portar la tercera Copa d’Europa a les vitrines de Can Salas.

Els rivals

Evidentment, no serà fàcil. A la segona semifinal (14:30, instal·lacions Pau Negre a Montjuic) els egarencs hauran de batre els holandesos del SV Kampong. Els d’Utrecht parteixen com a favorits, donada la teòrica superioritat individual dels seus jugadors, demostrada en les eliminatòries prèvies, on es van desfer del Racing Club de France i del Rot-Weiss Koln sense dificultats (1-6 i 1-5). Així doncs, l’Atlètic haurà de fer valdre un joc en equip compromès i el factor camp, amb una grada que esperem tingui un clar color groc.

roadtof4

L’altra semifinal (12:00h.) la disputaran el Harvestehuder THC i l’esmentat Amsterdam H&BC: alemanys contra holandesos. Un equip el neerlandès que va privar el Polo barceloní d’arribar a aquesta Final Four, guanyant 2-1 el partit del KO8 (els de la ciutat comtal van vèncer l’Egara al KO16; 3-0).

Un camí cap al títol complicat doncs, amb equips que juguen a les dues millors lligues del món, però com diu en Marc Pujal: “al final, tenen dues cames i dos braços, i juguen amb un stick igual que el nostre. Segur que a vegades també perden no?” Doncs que sigui demà!

La Fosbury 32 mira al futur!