Repassem les connexions de la sèrie “Game of Thrones” amb l’esport
Joc de Trons compta amb milers de seguidors a casa nostra. Una sèrie que és capaç de capgirar horaris dels seus espectadors més fidels però que també s’infiltra en qualsevol conversa quotidiana. Un fenomen de masses que acaba d’arribar al final de la setena temporada amb només 6 capítols a l’horitzó per resoldre totes les incògnites obertes a les múltiples trames sorgides del món de George R. R. Martin.
A La Fosbury, amb vocació de servei als fans, hem decidit fer una mirada esportiva a Joc de Trons, una sèrie en què l’esport, tangencialment, també és protagonista. Òbviament, això està ple d’spoilers si no heu vist la sèrie. Vosaltres mateixos!
Esports amb presència a Joc de Trons
Tir amb arc
L’habilitat com a arquers és un element transcendental per a la sèrie. No cal recordar la batalla dels bastards i la punteria d’un dels malvats més ben travats de Joc de Trons. Al primer capítol, ja vam tenir les primeres lliçons de tir amb arc al nord, a casa els Stark:
Tot i que les fletxes han estat protagonistes fins i tot en combat a cavall (quines imatges, les dels Dothrakis), una altra de les lliçons la va rebre una de les protagonistes amb millor punteria de la sèrie. Arya Stark torna a mostrar els seus dots esportius, però rep uns consells valuosos:
Esgrima
La “Dansa d’aigua” és una refinada tècnica de lluita amb espasa que ens remet a certs fonaments de l’esgrima. Practicada a les ciutats lliures, és el mestre Syrio Forel l’encarregat de mostrar-ne totes les virtuts a una jove Arya Stark durant la primera temporada. Arya acaba tenint diversos mestres de lluita al llarg de la seva vida fins a convertir-se en una temible adversària. L’actor que donava vida a Forel, el grec Miltos Yerolemou, tenia com a bagatge les lluites d’espasa apreses a la Royal Shakespeare Theatre Company.
Escalada
Protagonista del primer capítol de la sèrie amb un malaurat final per a l’intrèpid Bran Stark, l’escalada va viure una escena de glòria digna de l’alpinisme d’alta muntanya en l’escalada al mur a càrrec de John Snow i companyia. Els moments de tensió, és clar, estaven garantits.
Curses de muntanya
El penúltim capítol de la setena temporada ha estat prolífic per a l’esport d’alta competició. Només així s’explica la cursa de Gendry camí del mur digne de l’èpica de la primera marató de Filípides i del talent inesgotable de Kilian Jornet. Una autèntica cursa de muntanya que hauria batut qualsevol rècord històric en un paisatge gèlid. Sí, es mereixia un muntatge còmic com aquest:
Llançament de javelina
En el mateix capítol vam veure un dels millors llançaments de javelina de la història. Alerta amb l’habilitat del Night King, que s’ha endut elogis i comparacions de tota mena. Aquí, l’escena revisitada com si el llançador fos el kenià Julius Yego:
https://www.youtube.com/watch?v=jo3z2v3l1J4
N’hi ha que després de veure el capítol van quedar fascinats. L’equip olímpic nord-americà el vol a les seves files!
Anyone have the Night King’s contact info so we can recruit him to throw javelin? #GameOfThrones pic.twitter.com/7uUiEDL1xs
— U.S. Olympic Team (@TeamUSA) 21 d’agost de 2017
La sèrie ha mostrat les immenses qualitats d’alguns dels seus protagonistes en altres disciplines esportives: des de la vela fins a l’hípica, passant per les increïbles apnees de Bronn i Jaime Lannister d’aquesta temporada. Canviem de registre, però.
The Mountain, un paper per a esportistes
Fa un cert temps ja us vam explicar que un actor de Joc de Trons era l’home més fort d’Europa per segon any consecutiu. És Halfor Julius Bjornsson, ex jugador de bàsquet islandès, que va interpretar el paper de Gregor Clegane a la sèrie des de la tercera temporada. Un especialista en esports de força que va unir la sèrie amb el format-espectacle de l’home més fort del món. Sigui com sigui, dos actors l’havien precedit en la interpretació de “La Muntanya”.
https://www.youtube.com/watch?v=KRcf2k6-8ZA
El primer va ser l’australià Conan Stevens, que a meitat de la dècada dels 90 va compaginar una carrera professional com a ballarí mentre començava a brillar com a lluitador. En la lluita lliure professional va forjar una petita carrera al seu país natal i als EUA fins que els problemes físics el van portar a la retirada. Stevens va ser al primera “Muntanya” de Joc de Trons, abans de cedir el seu paper a Ian Whyte, un especialista en arts marcials xineses i kick boxing que havia iniciat la seva carrera esportiva com a jugador de bàsquet degut a la seva alçada (2.16 metres). De fet, Whyte va tenir una extensa carrera professional en clubs d’Anglaterra, Portugal, França, Bèlgica o Grècia.
El bàsquet també va ser l’esport practicat per Neil Fingleton, un dels gegants més coneguts de la sèrie. L’actor, mort el febrer d’aquest 2017, era l’home més alt de la Gran Bretanya (2.32 metres) i va tenir una curta carrera esportiva a la universitat nord-americana i a la lliga LEB espanyola.
Les lligues professionals nord-americanes es rendeixen a Joc de Trons
Arreu del món l’esport professional ha demostrat estar pendent de la sèrie. Protagonista de multitud de grades de futbol, la lluita pel tron és una constant en l’esport i així ha estat aprofitada per diversos mitjans de comunicació a l’hora d’establir paral·lelisme entre la competició real i la sèrie televisiva. Bleach report, per exemple, va aprofitar el leitmotiv de la sèrie per enfrontar els jugadors de la NBA convertits en dibuixos. Una sèrie paral·lela curiosa i que va comptar amb centenars de milers de seguidors:
Més enllà dels mitjans, en alguna ocasió han estat els mateixos responsables de les lligues professionals els encarregats d’engrandir el fenomen de Joc de Trons. La NFL, per exemple, va editar un vídeo el 2016 imaginant un draft de jugadors de futbol americà a partir dels personatges de la sèrie:
I encara n’hi ha més! Aquesta temporada el jugador de beisbol Noah Syndergaard, fan devot de la sèrie i pitcher dels New York Mets, ha fet un “cameo” com a soldat de l’exèrcit Lannister… poc abans de rebre la cruel visita dels Dothrakis.
