El català a l’esport més enllà de la bestiesa dita per Paula Badosa

2 minuts de lectura

Quan algú diu una bestiesa de l’alçada d’un campanar, l’impacte és immediat i massiu. La millor tennista del nostre país ha dit en una entrevista recent que “el català no és una llengua” i com és obvi les crítiques li plouen per tot arreu. No cal perdre el temps en desmentir una barbaritat com la seva: intuïm que si té dos dits de front aviat arribarà alguna esmena, correcció o disculpa per l’expressió dita (actualitzem: al cap d’unes hores ha dit que se l’havia malinterpretat), i potser tal dia farà un any en un país que tendeix a l’oblit.

El greu negacionisme lingüístic de Paula Badosa és un cas aïllat, però és convenient no perdre de vista quin és l’estat de salut de la nostra llengua en el món de l’esport d’elit. El context no és engrescador.

Paula Badosa, per exemple, sempre fa ús de l’anglès i el castellà per adreçar-se als seus seguidors a les xarxes socials, i només empra el català en l’àmbit públic quan algun mitjà de comunicació li fa preguntes en la nostra llengua. I aquest model ja no és un cas aïllat. De fet, la majoria d’esportistes d’elit dels Països Catalans eviten el català en els seus missatges, publicacions i comunicats i opten pel castellà, l’anglès o una mescla de totes dues llengües. El desús del català és generalitzat, i en un àmbit de generació de referents per a petits i joves com l’esport, és una dinàmica preocupant.

L’informe dels usos lingüístics

Amb l’objectiu d’explicar amb dades aquesta sensació, la revista en paper #40 editada per la Fosbury aquest estiu sobre llengua, esport i Països Catalans inclou un extens informe sobre els usos lingüístics dels esportistes dels Països Catalans a les xarxes socials, prenent com a referència el seu comportament durant les dues darreres edicions dels Jocs Olímpics i Paralímpics.

187 esportistes i prop de 2.000 publicacions formen part d’aquesta radiografia, que constata en una primera mirada general que el castellà és present en tres de cada quatre missatges (75%) a les xarxes socials mentre el català té una presència inferior al 5%. A més, una part significativa dels missatges escrits en català són només frases de reforç, d’agraïment o s’adrecen de forma prou directe a un públic de proximitat com la família, el poble o el club.

L’estudi de la Fosbury també constata que el 78% dels esportistes no han fet ús del català en cap moment durant el període analitzat, una xifra que per exemple queda molt lluny de l’anglès, un idioma emprat pel 52% dels esportistes, o del castellà, amb una presència que s’enfila fins al 85%.

Des de la Fosbury us convidem a llegir l’informe complet (té força més suc!) i el conjunt de la revista a la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya. També la podeu comprar a través de la nostra botiga en línia (cliqueu aquí), de la xarxa de llibreries Abacus, als establiments Bon Preu Esclat, i a prop de 200 llibreries i quioscs de Catalunya.

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!