El Canigó, protagonista a la nova samarreta de la USAP

3 minuts de lectura

El club rossellonès tria la icònica muntanya per refermar els seus vincles amb la catalanitat.

Amb la continuïtat al Top 14 garantida després de guanyar-se la permanència en un partit a cara o creu el passat mes de juny davant el Mont-de-Marsan de la Pro D2, la USAP ja pensa en la nova temporada i en ple estiu ha fet pública la samarreta que farà servir com a local. Tal com és habitual en les darreres temporades, aquesta peça de roba opta pel blau tradicional del club combinats amb la senyera ben visible als mitjons com a doble marca perfectament reconeixible per a l’afició. Enguany, però, el club fa una aposta inèdita per un dibuix que ocupa la part inferior i central de la samarreta i que vol representar la muntanya del Canigó.

Des del club expliquen que és un “homenatge al nostre territori, amb una creació que representa el Canigó, un lloc emblemàtic d’una regió amb una forta identitat, que defensem amb orgull i honor” i recalca que la marca que firma el disseny (Adidas) “assumeix el repte d’impregnar-se de la regió catalana i la seva història per oferir una equipació que porta aquest patrimoni de forma visible”. La presència el Canigó, seguint aquest criteri, és ben lògica, atès que simbolitza el naixement de la nació catalana i reivindica la catalanitat de la Catalunya del Nord, més enllà de la flama que cada 22 de juny fa el trajecte des del Castellet de Perpinyà fins al cim abans d’expandir-se arreu dels Països Catalans.

La samarreta manté el lema “Sempre endavant” al coll de la samarreta, just a sobre de la senyera.

La petjada de l’ultradretà Aliot

Tal com passa amb els Dragons Catalans des de la temporada passada, la USAP tornarà a mostrar el lema “Perpignan, la rayonnante” a la samarreta. El vincle de l’ajuntament amb el club és vigent i present a la samarreta des de fa dècades, però no deixa de ser significatiu que sigui aquest patrocini el que trenca amb la catalanitat que vol traspuar la samarreta. La victòria a les eleccions municipals de Louis Aliot l’any 2020 va anar acompanyada, pocs mesos després, del canvi de lema de la ciutat, que va deixar de ser “la catalana” per passar a ser “la rayonnante”, a banda de canviar el logo per incloure la presència de Sant Joan Baptista i envoltar l’escut de les quatre barres amb els colors de la bandera francesa.

Aliot va defensar els vincles històrics de la catalanitat amb la religió catòlica per incloure la presència del sant i va qualificar el lema anterior de reduccionista en contraposició a la brillantor de la ciutat, amb “tota la llum que ha portat des de la seva fundació”. Un lema sorgit del no res per extirpar la catalanitat de l’Ajuntament, tal com havia hissat la bandera tricolor francesa al Castellet sense dubtar-ho. Diversos col·lectius de la capital del Rosselló es van manifestar en contra del canvi de lema amb una pancarta que deixava clar el seu sentiment de pertinença col·lectiva (“Sem catalans”), però el govern d’Aliot va fer cas omís de les protestes i el lema de la “rayonnante” és present arreu.

La llengua perduda

Serà la segona temporada consecutiva, doncs, que la USAP portarà a la samarreta aquesta “brillantor” que difumina els símbols que la mateixa samarreta vol mostrar. En el seu cas, com a mínim, la samarreta no inclou el nou escut del Sant, que sí que apareix serigrafiat a la samarreta dels Dracs Catalans. Sigui com sigui, ja fa molts anys que el patrocini de l’Ajuntament va fiar-ho tot al francès amb el lema “Perpignan, la catalane” en les darreres temporades i amb un simple “Perpignan” més enrere. Lluny queden ja les samarretes dels anys 90 i vigents fins la temporada 2000-2001 en què l’Ajuntament s’anunciava a la samarreta de la USAP en format bilingüe, incloent també el lema “Perpinyà, la catalana” de forma visible.

En la llista de contradiccions, com és obvi, no hi pot faltar la llengua. Mentre el club no té problema en fer referència a Twitter a les “muntanyes del Canigó” pròpies del cançoner popular a l’hora de presentar la nova vestimenta, fa sonar “els hi fotrem” de Jordi Barre quan hi ha un assaig o avisa dels 40 minuts de joc a ritme de sardana, la web del club continua sense obrir la porta al català.

Aquesta relació entre llengua i rugbi a la Catalunya Nord és un dels temes que analitzem al detall a la revista en paper Fosbury #40 sobre esport, llengua i Països Catalans, amb un reportatge que inclou el parer de Pere Manzanares, Robert Marty i Sebastià Girard.

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!