El ciclista Richie Porte

Everesting: el repte de moda Sumar en bicicleta els 8.848 metres de la muntanya més alta del món en desnivell acumulat sedueix fins i tot a professionals

Everesting. Tela amb el nom de la cosa. En un moment en què l’anècdota és categoria i de tot se’n fan noms anglosaxons aquest ‘Everesting’ no deixa gaire marge per a la imaginació. I ho pot semblar però no és una moda passatgera: ha arribat per a quedar-se i en temps de Strava està a l’abast de gairebé tothom… que estigui en un òptim estat de forma, es clar.

Què és l’Everesting? Doncs pel nom és fàcil de lligar caps. La idea és molt senzilla: aconseguir amb bici una ascensió total de 8.848 metres (l’altura de l’Everest). Si ho aconsegueixes, et converteixes en membre d’un club d’elit: el HELLS 500. I en pots fardar, que a vegades també va d’això.

Els orígens

En 1994 George Mallory (nét del muntanyenc britànic d’igual nom que va estrenar la muntanya més alta del món) va donar 10 voltes al voltant del Mount Donna Buang a Austràlia, aconseguint d’aquesta manera un desnivell de 8.848 metres. Va ser el precursor d’aquesta experiència esportiva en bicicleta. Se’l té pel fundador, amb tot el renom que dóna el nom de Mallory quan se’l relaciona amb qualsevol cosa que, ni que sigui de forma tangencial, té a veure amb la muntanya més alta del món.

Amb un compta-quilòmetres digital com aquest pots controlar la distància de l’Everesting.

L’oficialització

L’any 2014, HELLS 500 (un grup de ciclistes de Melbourne) va donar caràcter oficial a aquest repte. El web everesting.cc serveix per a posar en contacte a tots els atletes que se’l plantegen, a més de marcar les regles de cada ascensió i crear un quadre d’honor en el qual apareixen els noms dels que l’han aconseguit.

Per a complir amb els requisits del Everesting l’ascens dels mítics 8.848 metres del cim del món s’han de sumar per una mateixa ruta i en una sola vegada. No es pot descansar ni dormir. Tot de cop, d’una tirada! Els que ho aconsegueixen reben un mallot de ratlles grises que et converteix en membre del ‘Hall of Fame’ d’aquest repte.

Richie Porte s’apunta a la moda

Richie Porte, recentment classificat onzè del Tour liderant a l’equip Trek Segafredo, ha estat l’últim d’apuntar-se a aquest repte, que ara sedueix fins i tot a professionals com l’australià. Porte va pujar fa pocs dies 11 vegades el Col de la Madone, a la vora de Mònaco i Niça, en companyia del seu amic Cameron Wurf, exciclista, exprofessional del rem i actualment triatleta de llargues distàncies.

Porte i Wurf van emprar 14 hores, 22 minuts i 50 segons de pedaleig per a cobrir 270,95 km i ascendir 9.012 metres en les rampes d’una muntanya que és habitual en els entrenaments del ciclista encara que mai s’ha volgut incloure com a part del recorregut del Tour de França.

La Madone, amb els els seus característics girs.

Ja tenim aquí la Fosbury 34!