La Berta és una llegenda La llançadora Berta Castells es converteix en l'atleta que ha estat més cops campiona d'Espanya: un total de 16

Als Estats Units, on són molt més abrandats que no pas a casa nostra a posar noms grandiloqüents, s’estila molt el definir com a dinastia el domini esportiu d’un esportista o un equip perllongat en el temps. Els Chicago Bulls de Jordan, Carl Lewis en velocitat als vuitanta o la collita dels New England Patriots de Tom Brady són exemples clars de dinasties esportives. Si Berta Castells fos americana, en seria un altre exemple. Però com que aquí no ens agraden gaire els regustos dinàstics, arrodonirem més: Berta és nom de llegenda.

Només pel fet que el de Berta Castells sigui un nom que soni familiar quan és especialista d’una de les proves menys mediàtiques de l’escalafó atlètic ja podem intuir que estem davant una autèntica patum de l’atletisme de casa. Natural de Torredembarra, militant de la causa del Camp de Tarragona, Berta Castells acaba d’arrodonir una xifra que per si sola ja deixa clara la importància i sobretot la longevitat del seu palmarès. La llançadora de martell   ja és història viva de l’atletisme estatal després d’haver guanyat diumenge passat el seu 16è campionat d’Espanya a la localitat de La Nucía, a Alacant.

Mai abans cap atleta havia aconseguit tantes medalles d’or estatals en una mateixa disciplina esportiva, fins ara.

Amb corda!

Berta Castells té 35 anys. Però sembla que té o vol tenir corda. En aquesta ocasió va llençar el martell fins als  67,84 metres. que és una fita que encara queda lluny de l’abast de les seves rivals. De la tercera generació de rivals, que a la vegada són també companyes i admiradores. Era la favorita i va guanyar un altre or. Des que va aconseguir el seu primer títol l’any 2003, ha guanyat sempre amb l’única i per tant accidental excepció del Campionat d’Espanya del 2015. Mirant en perspectiva, queda com el petit poble dels gals enmig de la Gàl·lia que domina Castells. Diguem-ho amb tots els seus atributs: l’atleta més llorejada de la història de l’atletisme estatal té el nom de Berta Castells. La llegenda.

Una trajectòria llarga i prolífica

Fa dues dècades que Berta Castells viu una vida d’atleta obstinada, exigent, dedicada. Fa tres lustres que és internacional amb la selecció estatal. És una de les veteranes de l’equip, de les veus més respectades. Ha estat olímpica en tres ocasions —Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012—, i medalla de bronze als Jocs Mediterranis de Mersin 2013. Als Jocs de Tarragona 2018, tot i haver quallat una gran competició, va quedar-se a les portes del metall i va acabar la final en quarta posició.

L’atleta llegendària té el rècord d’Espanya amb 70,52 metres i ha disputat dues finals en els campionats d’Europa, en les dues ha obtingut el mateix resultat final: vuitena. Al Campionat d’Espanya de diumenge va dominar el concurs des del seu primer tir, de 65,51 metres per acabar vencent amb 67,84, seguida de Laura Redondo (64,81) i Osarumen Odeh (62.30).

Ja tenim aquí la Fosbury 34!