Prèvia UFC 250: Els dominis de la Lleona Les arts marcials mixtes tornen a Las Vegas

La UFC no ha baixat el ritme i després d’un parell de Fight Nights espectaculars (vetllades de menys pes dins l’organització), ha arribat el torn del UFC 250.

La matinada de dissabte a diumenge 7 de juny a les 4 am (DAZN) la gent de l’octàgon juga a casa. Passats els dos esdeveniments de Jacksonville, la promotora s’ha traslladat a unes instal·lacions pròpies construïdes el 2019: l’UFC Apex Facility de Las Vegas. Es tracta d’un espai multifuncional per entrenar lluitadors (l‘UFC Performance Institute està sovint desbordat), fer-hi produccions audiovisuals o realitzar esdeveniments de petit format. Ambient controlat per seguir organitzant els millors espectacles d’arts marcials mixtes durant aquests temps estranys i preparat pel retorn de la lleona.

La companyia va establir un ambiciós precedent amb l’esdeveniment 249, presentant una cartellera carregada de grans enfrontaments. El 250, tot i ser un número tan rodó, queda una mica enrere i no segueix la dinàmica del 249, deixant la sensació d’unes negociacions que no es van poder tancar a temps. La situació global ha complicat la feina dels programadors. Així i tot, el menú també promet grans moments i sobretot, podrem gaudir de nou de la dona més perillosa del planeta. Passem a analitzar els dos combats principals.

Amanda Nunes vs Felicia Spencer: La tirana de la sabana

La lleona, més que preparada per al combat

La lleona, més que preparada per al combat

Ara ja és una veritat absoluta: Amanda Nunes és la lluitadora més gran de tots els temps. Ras i curt. Ho ha certificat combat a combat. La brasilera no només té l’honor de ser l’actual campiona del pes gall i del pes ploma de la UFC, sinó que pel camí ha derrotat totes les atletes que havien lluït prèviament els dos cinturons. Ronda Rousey, Holly Holm, Miesha Tate al bantamweight i Germaine de Randamie i Cris Cyborg al featherweight, han caigut una per una sota les urpes de la lleona. Si hi afegim que la campiona del flyweight, Valentina Shevchenko, ha perdut dues vegades amb l’Amanda, podem asseverar que aquesta veritat és tirànica. Per si no n’hi havia prou, aquest cap de setmana podria fer història esdevenint la primera lluitadora (dona o home) en guanyar dos cinturons i defensar-los simultàniament. Ni McGregor, ni Cormier, ni tampoc Cejudo han sigut capaços de tal proesa. Als dominis de la Lleona no s’hi acosta ningú.

Però tota dinastia, per més totpoderosa que se’ns mostri, pot caure el dia menys esperat. Aquesta ha de ser la mentalitat de Felicia Spencer. La canadenca ha anat creixent dins una divisió relativament poc poblada i s’ha guanyat el dret a desafiar a la reina. Va lluitar contra la Cris Cyborg i, tot i perdre, va presentar batalla i va obrir el primer tall al front de la màquina de Curitiba. La Cyborg va ser expulsada de la companyia (divergències insalvables i insults creuats amb el president Dana White no són la millor estratègia per fer negocis dins l’octàgon) i Spencer va vèncer a Megan Anderson i Zarah Fairn Dos Santos per guanyar-se un bitllet directe a la sabana. La lleona sembla portar ben calçada la corona, però les revoltes solen ser inesperades…

Felicia Spencer porta tota la vida practicant arts marcials. Des de ben petita va practicar taekwondo i jiu jitsu. De gran es va adonar fortuïtament que podia fer carrera dins les MMA (és professora de matemàtiques) i va acabar d’arrodonir un estil equilibrat i complet. La canadenca té una mentalitat rocosa, agressiva i resilient, com bé va demostrar en el seu combat contra tota una destructora de voluntats com la Cyborg, presentant guerra i arribant als punts. De la lleona Amanda Nunes no fan falta massa presentacions: potència física, lluita alçada poderosa i jiu jitsu excel·lent. No hi ha cap lluitadora que després de rebre el primer cop de puny de Nunes, no dibuixi una cara desencaixada, expressant un evident “Però què vol dir això?”. A l’American Top Team han sabut esmolar-li dents, les urpes i l’orgull, creant un monstre (ja històricament) insaciable.

Amanda “The Lioness” Nunes | 32 anys | Brasil (Bahia) | 19-4-0
Felicia “Feenom” Spencer | 29 anys | Canada | 8-1-0

Raphael Assunçao vs Cody Garbrandt: Entre la llum i la foscor

El 30 de desembre del 2016 Cody Garbrandt va tocar el cel. Aquella nit, va aconseguir el que semblava impossible. En una actuació inoblidable, gallarda i excitant, que gairebé semblava una coreografia de dansa contemporània, va derrotar el sempitern campió del pes gall Dominick Cruz.

El noi d’Ohio ho tenia tot: imbatut amb un record d’11-0, la victòria sobre l’arxienemic del seu estimat Team Alpha Male, el cinturó de campió del pes gall i una joventut que vaticinava una llarga i exitosa carrera. Però va aparèixer la seva nèmesi i li va robar l’estrella. TJ Dillashaw, excompany d’equip (va marxar enmig de gran consternació i després de deixar una empremta de mentides i mitges veritats a l’equip de Sacramento), el va derrotar dues vegades consecutives, la primera un cop finalitzada una incandescent edició del talent show The Ultimate Fighter on els dos s’enfrontaven com a entrenadors. Dos tràngols difícils d’empassar atesa la pressió que suposava per en Cody enfrontar-se a l’odiat “traïdor”.

Si la seva confiança no estava prou disminuïda, després va perdre amb el veterà Pedro Munhoz. Caiguda directa des del cel a l’avern, fent replantejar-se moltes coses al d’Ohio. Per intentar forçar un gir de guió, en Cody ha marxat temporalment de Team Alpha Male (pactadament i treballant en col·laboració) per caure a les mans d’un dels grans gurús de les MMA: el mestre Mark Henry. Aquest serà el seu primer combat sota la nova direcció, però no li han presentat una gominola precisament.

Raphael Assunção és un experimentat veterà amb la capacitat d’apagar les llums de qualsevol oponent. Al seu historial de caça, el brasiler hi té peces tan preuades com Marlon Moraes o els dos últims botxins de Garbrandt, TJ Dillashaw i Pedro Munhoz. És evident que els seus millors anys han passat. De fet, ve de dues derrotes. Però el de Pernambuco sempre ha estat a la vora del title shot i segur que la situació actual de la divisió, amb la incertesa provocada per la retirada de Cejudo, li sembla adient per intentar un últim assalt a l’or. Anirà a totes i Garbrandt haurà de demostrar que la seva confiança torna a ser on era el 30 de desembre del 2016.

Cody Garbrandt té una lluita alçada delicatessen. Basada en la boxa, que practica des de petit i on va tenir una notòria carrera amateur, els seus moviments són fluids i precisos. Alhora, hi suma experiència col·legial en wrestling. Ara, amb Mark Henry, el seu estil hauria d’expandir-se i ser molt és equilibrat, heterogeni i imprevisible. Raphael Assunção lluita amb el cor. Posseïdor d’un ritme diabòlic, sap com portar-te cap al seu el seu jiu jitsu (cinturó negre) o finalitzar-te amb un violent ground and pound. L’experiència l’avala i les ha vist de tots els colors. Diumenge esbrinarem si en Cody torna a mirar cap a la llum o si per contra, s’enfonsa una mica més en les tenebres.

Raphael Assunçao | 37 anys | Brasil (Pernambuco) | 27-7-0
Cody “No Love” Gardbrandt | 28 anys | Estats Units (Ohio) | 11-3-0

Nova revista en paper a la venda. Fes-te sòcia!