Molts vam pensar que es tractava d’una altra de les bromes de l’1 d’abril als Estats Units (el seu dia dels innocents), però a mesura que van passar les hores vam descobrir que no es tractava de cap mentida pesada. Canvi radical al combat principal que, tot i deixar-nos a tots (per quarta vegada) sense un dels aparellaments més esperats pels aficionats de les arts marcials mixtes, va obrir un nou horitzó ple de llum i excitació. Ho repassem a continuació.
Primers combats de la nit. Carta calenta per escalfar l’estadi
Per aquesta nit novaiorquesa, l’organització ha ajuntat una sèrie inacabable de bons duels ja des dels Prelims. A destacar sobretot un Kowalkiewicz vs Herrig que pot posar a la musculosa Herrig en posició de title contender o un Borg vs Moreno que mourà les classificacions de la categoria dominada amb mà de ferro per en Mighty Mouse.
Ja dins la Main Card pot ser molt interessant el combat entre Chiesa i l’ex campió del pes ploma Anthony Pettis. Els dos necessiten profundament una victòria per no perdre pistonada dins la categoria més fornida de talent de l’UFC i els dos són lluitadors poc ortodoxes i excitants que els seguidors aprecien per la seva valentia i espectacularitat. El que perdi quedarà molt enrere i el que surti vencedor podrà tornar a intentar escalar la classificació per optar al títol del pes lleuger.
Karolina “The Answer” Kowalkiewicz | 32 anys | Polònia | 11-2-0
Felice “Lil Bulldog” Herrig | 33 anys | Estats Units (Illinois) | 14-6-0
Ray “The Tazmexican Devil” Borg | 24 anys | Estats Units (New Mexico) | 11-3-0
Brandon “The Assassin Baby” Moreno | 24 anys | Mèxic | 14-4-0
Michael “Maverick” Chiesa | 30 anys | Estats Units (Washington) | 14-3-0
Anthony “Showtime” Pettis | 31 anys | Estats Units (Milwaukee) | 20-7-0
Rose Namajunas vs Joanna Jedrzejczyk: Dues mentalitats oposades.
Si hi ha una certesa en la carrera esportiva de la Joanna Jedrzejczyk és que es tracta d’una campiona. Cinc títols mundials de Muay Thai i cinc defenses consecutives del títol del pes palla de l’UFC són testimonis de la seva glòria. És per això que la data del quatre de novembre del dos mil disset conté un coïssor especial dins les emocions de la polonesa. Aquella nit va perdre per primera vegada en les arts marcials mixtes. Aquella vetllada va arrencar-li el títol de la cintura de forma brusca durant el primer assalt. A la Joanna li agrada ser la campiona i podríem assegurar que la seva reacció automàtica va ser la de fixar-se entre cella i cella el nom de la màxima rival: Rose Namajunas.
Segur que ha entrenat com mai. Concentrada, obsessionada, inquieta, obcecada… però tot això no li assegura vèncer davant la seva antagonista. A l’altra banda, la competitivitat de la Rose neix d’una altra font, una manera diferent d’encarar la competició. El seu discurs és constructiu i sempre encaminat a la millora personal. No viu per ser la campiona, sinó per ser la millor artista marcial possible. Això pot ser relaxant en alguns casos, però quan tens una mentalitat de ferro, senzilla però compacte, amb claredat davant les adversitats i amb uns objectius més enllà del reconeixement i l’èxit, pot ser d’una força imparable.
Obsessió contra fluïdesa, èxit social contra èxit personal, tempesta contra calma, intimidació contra assimilació. Dues mentalitats enfrontades però que són complementàries envers el triomf en un esport tan brutal com les arts marcials mixtes.
Rose “Thug Rose” Namajunas | 25 anys | Estats Units (Denver) | 8-3-0
Joanna Jedrzejczyk | 30 anys | Polònia | 14-1-0
Khabib Nurmagomedov vs Max Holloway: L’Increïble canvi de plans.
Semblava que finalment podríem gaudir del combat més esperat pels seguidors de l’esport de l’octàgon. A la quarta aniria la vençuda. Tot estava a punt, tothom saludable i amb un Khabib molt més concentrat en donar el pes exacte. Però el dia dels innocents americà, April fools, ens reservava una sorpresa.
BOOM!!!!!! We got Khabib vs The Champ Max Holloway for the 155lb title this Saturday in Brooklyn New York!!!!!!! pic.twitter.com/quvI3UqGXh
— Dana White (@danawhite) 1 d’abril de 2018
En Tony Ferguson s’ha trencat el lligament creuat anterior del genoll a sis dies del combat. Però l’UFC amb tota la seva capacitat de reorganitzar-se, molt entrenada per la gran quantitat de lesions que pateixen els esportistes, va ser ràpida i va reeixir la brillantor de l’esdeveniment. En Max Holloway accepta lluitar contra Khabib Nurmagomedov pel títol del pes lleuger. El hawaià ja va postular-se en una roda de premsa prèvia de forma sorneguera, però que finalment ha sigut premonitòria. Un periodista va preguntar a Dana White si tenien contractada alguna pòlissa o pla b per si no es podia realitzar el combat i en Max, sense tallar-se un pèl, va saltar dient que no tindria cap problema en combatre pel títol del pes lleuger. Ho podeu veure al vídeo de la roda de premsa a partir del 3:30. A vegades, els desitjos es fan realitat.
La situació és la següent: en Tony Ferguson perd el títol interí del pes lleuger perquè el dissabte tindrem un nou campió hàbil i funcional de la categoria, que de moment segueix en mans de Conor McGregor fins que comenci el combat. Dues persones perdran el seu cinturó, mentre les altres dues lluiten per ell. Però si Holloway vencés a Nurmagomedov, hauria tret de la cintura els dos títols que va lluir en McGregor fa cinc-cents dies al Madison Square Garden, completant una carambola que podria ser idíl·lica per la tornada de l’irlandès a la competició. Per si no fos poca la complicació, Max Holloway va perdre el seu últim combat el dos mil tretze contra, a veure si ho endevineu… Conor McGregor als punts!
Un puzle de cinturons, títols i enfrontaments que pot esdevenir perfecte per l’organització i els dos lluitadors. Però a l’altre costat hi tenim un home que porta un 25-0 i que fa massa temps que es mereix l’opció de guanyar un títol de l’UFC. En Khabib anirà a totes i li és igual qui estigui davant seu mentre en pugui sortir com a campió. Fa temps que pregona que ha arribat el “Khabib Time”.
En l’àmbit esportiu el combat és interessantíssim. Tot i ser el campió del pes ploma, Max Holloway és gros per la categoria. Això no canvia que Khabib és el lluitador més fort, poderós i intens amb el que s’haurà enfrontat. En Khabib ja ha comentat que Holloway no ha hagut de superar en cap dels seus combats les capacitats i els problemes que pot oferir-li el seu wrestling i sambo de màxim nivell. La lluita a terra i el ground and pound del rus són incommensurables. Fins ara, tots els seus rivals han sucumbit de manera estrepitosa i violenta a la seva intensitat i pressió.
El hawaià presenta una lluita alçada espectacular, amb entrades i sortides increïblement veloces. El seu volum de cops és capaç de tombar el més tossut dels guerrers. Veurem si serà suficient per allunyar l’àguila de l’objectiu que ha albirat des que lluitava amb cries d’ós a les muntanyes del Daguestan.
Khabib “The Eagle” Nurmagomedov | 29 anys | Rússia | 25-0-0
Max “Blessed” Holloway | 26 anys | Estats Units (Hawaii) | 19-3-0
