Com ja va passar l’any passat, han reservat la visita al gran temple dels esports de contacte, el sempre omnipresent i llegendari Madison Square Garden. Repassem el que ens espera aquest pròxim dissabte a Nova York.
Primers combats de la Main Card: dues batusses plenes d’interès
En primer lloc un combat entre una estrella emergent i un clàssic vingut a menys. Jhonny Hendrix va arribar a ser campió del pes wèlter. La seva potència i resiliència el van portar a guanyar-se el cinturó a base de knock outs terribles. Però alguna cosa va passar quan va perdre el títol contra Robbie Lawler. Des de llavores, no ha sigut capaç d’encadenar victòries de nivell i més aviat ha anat baixant posicions dins la divisió i el van fer passar-se al per mitjà sense gaire èxit de moment.
Aquest combat i aquest escenari han de ser definitius per veure cap a on va la seva carrera esportiva. Davant seu el jove brasiler Paulo “Borrachinha” Costa li posarà difícil. L’expert en jiu jitsu brasiler, amb més pinta de surfista de Lanzarote que de lluitador, li posarà difícil a en “Bigg Rigg”. Amb un rècord immaculat de deu victòries i cap derrota, intentarà seguir postulant-se com un ferm candidat al pes mitjà.
El segon combat és dels que podrien perfectament ser el cap de cartell de tota la vetllada si no fos perquè va carregada com un bou de tir. Stephen Thompson s’enfronta a Jorge Masvidal per posicionar-se dins la cursa pel següent title shot del pes wèlter. Dos guerrers d’espectacularitat provada que havien de trobar-se tard o d’hora. Dels dos hem parlat àmpliament en anteriors vetllades.
Stephen Thompson és un esteticista que utilitza el taekwondo i les cames com un àngel i Jorge Masvidal és un gos de presa capaç de ser versàtil i d’acabar amb els seus rivals en qualsevol terreny. La bondat de poble contra la ràbia de l’asfalt, la cara del bon jan que tots voldríem com a gendre contra el tipus que fa que canviem de vorera. Un espectacle assegurat.
Jhonny “Bigg Rigg” Hendrix | 34 anys | Estats Units (Oklahoma) | 17-4-0
Paulo “Borrachinha” Costa | 26 anys | Brasiler | 10-0-0
Stephen “Wonderboy” Thompson | 34 anys | Estats Units (South Carolina) | 13-2-1
Jorge “Gamebread” Masvidal | 32 anys | Estats Units (Florida) | 32-12-0
Joanna Jędrzejczyk vs Rose Namajunas: Un repte diferent per a la gran campiona
La Joanna és una de les grans estrelles de l’UFC. La seva manera de combatre, sempre endavant, espectacular, tècnica, vistosa i efectiva l’ha portat a ser una de les grans cares de l’organització. No només això, el seu domini com a campiona l’està posicionant com una de les grans practicants de tots els temps pel que fa a les arts marcials mixtes, tant masculines com femenines.
https://www.youtube.com/watch?v=wmYDqX5oibc
El seu muay thai és una delícia i les seves rivals sempre queden molt curtes quan s’enfronten a la gàngster. Però aquesta vegada la seva rival presenta unes característiques molt diferents de les de les anteriors reptadores. “La rosa dura”, d’origen lituà, no és una persona fàcil d’entomar. Les seves cares de morta veient combats o fent els encaraments són d’una fredor que fa esfereir.
https://www.youtube.com/watch?v=Ssm0y-BNAqE
És una lluitadora lleugera i que imposa un ritme alt. No acabarà el combat amb un gran cop, però la seva versatilitat farà difícil llegir-la en totes les circumstàncies que puguin desenvolupar-se dins la gàbia. Davant aquesta capacitat de combat, la Joanna “Gàngster” haurà d’imposar la seva lluita alçada i la seva defensa d’abatuda. Veurem si la Rose és capaç de posar en dificultats a la gran campiona o si només esdevé una més de les osques a la seva implacable Tommy gun.
Joanna Jędrzejczyk | 30 anys | Polònia | 14-0-0
Rose “Thug” Namajunas | 25 anys | Estats Units (Milwaukee) | 6-3-0
Cody Gardbrandt vs. TJ Dillashaw. Odi i màxima tensió
“There’s a snake in the grass”. Aquestes paraules les va pronunciar en Connor Mcgregor al TUF que l’enfrontava amb l’equip d’Urijah Faber. Anaven dirigides a TJ Dillashaw i van provocar, paradoxalment, una reacció agressiva de Cody Gardbrandt.
Per què?, us preguntareu. Fins aquell moment en TJ Dillashaw havia format part del Team Alpha Male. Cody Gardbrant era un dels seu companys i Urijah Faber el seu líder. En Connor McGregor, ningú sap encara com ho sabia, va dir a Urijah que tenia un traïdor a les seves files referint-se a en TJ. Una més de les prediccions del gran “Mystic Mac”. Allà mateix, a la cara de tot un equip, els va dir el que anava a passar. TJ Dillashaw, just abans de ser combatent pel títol del pes gall, va deixar el Team Alpha Male per marxar a representar l’equip de Dwayne Ludwig, exentrenador del Team Alpha Male que no va sortir de l’equip de la millor manera. El drama estava servit.
Des de llavors desqualificacions, victòria de TJ Dillashaw sobre Renan Barao pel títol vacant de Dominick Cruz (per lesió), ascens progressiu de Gardbrandt, perdua del títol de Dillashaw davant d’un recuperat Dominick Cruz i victòria espectacular del mateix cinturó per part de Cody Gardbrandt. Arribem al TUF Gardbrandt vs Dillashaw. El The Ultimate Fighter és el reality show que l’UFC es va empescar per guanyar seguidors. Enfronta dos lluitadors de l’UFC i els seus respectius equips de combatents dins un format de concurs. En aquesta edició l’animadversió brillava esplendorosa.
Gardbrandt odia profundament Dillashaw. En Cody, un noi de poble dur, de zona obrera, on el sentit de comunitat té una importància cabdal per sobreviure, no entén com en TJ va ser capaç de proferir una traició tant clamorosa. Les tensions han acompanyat tot el programa i han anat forjant una rivalitat àcida, profunda i sincera. Així arribem a aquest combat tan explosiu. En Cody defensarà per primera vegada el títol que va usurpar a l’etern Dominick Cruz amb la seva boxa d’altíssim nivell, la seva rapidesa, la seva lectura ràpida i el seu cor de guerrer.
En TJ intentarà vèncer al seu excompany d’equip (les males llengües diuen que quan feien sparring solia guanyar en Cody) amb un ground and pound d’escola, wrestling d’alt nivell i una violència interior d’alt voltatge. L’odi és present, les capacitats són altes i les ferides estan obertes. La victòria no serà només un títol de campió del món, serà molt més. Serà una venjança personal entre dues persones que li volen mal a l’altre. Un enfrontament carregat de verí que farà molt mal al que perdí i tindrà gust de glòria pel vencedor.
Cody “No Love” Gardbrandt | 26 anys | Estats Units (Ohio) | 11-0-0
TJ “Killashaw” Dillashaw | 29 anys | Perú | 14-2-0
Michael Bisping vs George St-Pierre. La llegenda que torna
Quan es parla dels millors lluitadors de la història són pocs els noms que participen. Un d’ells, sense cap mena de dubte, és el del canadenc George St-Pierre. El karateka va guanyar fins a dotze vegades combats pel títol, defensant-lo nou vegades consecutives.
Però quan semblava que estàvem de l’imperenne campió del pes wèlter, el dos mil tretze en George va decidir abandonar l’esport argumentant que necessitava una mica d’espai i deixar de banda l’obssessió que li suposava seguir defensant el seu regnat (les males llengües també parlen que no estava d’acord amb l’entrada de reebok perquè s’oposava frontalment amb el suculent contracte que havia signat amb Under Armour).
Anys fora de competició, una lesió dels lligaments creuats, algun training camp per ajudar al seu compatriota Rory McDonald i poca notorietat pública. Fins que durant el dos mil setze va anunciar que volia tornar a competir. Però les negociacions no van ser fàcils amb Dana White, que va arribar a afirmar que George St-Pierre ja no tenia la gana dels veritables lluitadors. Però la tornada d’una llegenda (i el més alt venedor de Pay per views fins a l’arribada de McGregor) no era una oportunitat que l’UFC podia deixar escapar.
Així que finalment es va arribar a un acord. Així que el canadenc torna a la competició i no ho fa amb un combat per escalfar. La seva condició de mite li permet entrar al Madison Square Garden amb l’opció de sortir-ne amb un cinturó al sarró. Però no serà en el seu pes habitual, el wèlter, sinó que torna per intentar arrabassar el cinturó del pes mitjà a Michael Bisping. Això vol dir que s’enfronta a una persona d’una mida més grossa que la seva i no de poc.
No queda clar per quina raó entra a competir en aquest pes, però el mateix Bisping, una de les llengües més esmolades i bífides de la companyia, va declarar que ho feia perquè en St-Pierre creia que era més fàcil lluitar contra ell que contra Tyron Woodley. Ningú ha aclarit les raons, però el que és ben segur és que Michael Bisping no és un tipus fàcil de tòrcer. És el lluitador amb més victòries a l’UFC (vint) i té la duresa d’un soldat de la Primera Guerra Mundial. “I’m a fighter, he’s an athlete” ha repetit contínuament “The Count” durant tota la promoció. Sense dubte, el seu trash talking ha estat molt per sobre del de St-Pierre, molt més contingut i educat.
En tot cas, segur que serà un combat llarg, dur i intens. St-Pierre és un lluitador molt complet, amb un físic privilegiat i amb la capacitat d’atacar de múltiples maneres. Té tendència al ground and pound tot i no ser un wrestler i sol anar desmuntant els seus rivals minut a minut.
En Bisping destaca per la seva boxa, el seu domini del jab, el càrdio d’un ultra atleta i el cor de la mida del d’un elefant: capaç d’entomar qualsevol cop i seguir de peu sense perdre en cap moment la seva voluntat (tot i que ha rebut KO’s terribles, busqueu Dan Henderson al costat del seu nom a Youtube i us tremolarà tota l’espinada). Un combat que pot transformar-se en la tornada d’una llegenda o en la constatació que estar massa temps fora d’un esport que evoluciona a tanta velocitat i que és tant brutal, pot passar una factura molt alta.
Michael “The Count” Bisping | 38 anys | Regne Unit (Manchester) | 30-7-0
George “GST” St-Pierre | 36 anys | Canada | 25-2-0
