Prèvia UFC 207: She’s back. La gran nit del pes gall.

Torna la Reina de les arts marcials mixtes. Per celebrar-ho la UFC ha preparat una vetllada amb tres grans combats de la categoria de les 135 lliures.  A las Vegas, al penúltim dia de l’any 2016, hi haurà dos encontres pel cinturó del bantamweight i una contesta que sembla eliminatòria per la pròxima disputa del mateix títol del pes gall.

TJ Dillashaw vs. John Lineker. Un joc de dimensions.

En TJ Dillashaw és un atleta complert. Wrestler NCAA Division I, Kickboxing, Muay Thai de màxim nivell, molta mobilitat, creativitat, reflexes, intel·ligència, durabilitat… moltes dimensions del combat controlades. Tot un ex-campió del pes gall. Jonh Lineker és un lluitador unidimensional. Saps perfectament que esperar d’ell. Però si la teva unidimensionalitat suposa tenir dos dels punys més pesats de tot l’esport, els braços d’un ximpanzé, un mandíbula de ferro colat, el coll d’un búfal i la robustesa d’un cromanyó, no està gens malament per pujar a l’octàgon.

“Mans de pedra” és el seu pseudònim i mai li podrien haver trobat millor definició al petit brasiler. Porta els punys alçats davant el rostre, avança temeràriament i a la mínima que algú s’anima a intercanviar cops a tomba oberta, ell si apunta de bon grat.

Aquí és on en Dillashaw no ha de caure si vol guanyar el combat i ser el següent aspirant al títol del pes gall. Ha de moure’s contínuament, atacar en angles diferents i evitar la força dels punys de roca massissa de Lineker. Un joc de dimensions, una batalla d’estils, que pot esdevenir una guerra absolutament imprevisible. Com a curiositat, el brasiler, porta el nom de Lineker en honor a l’ex-davanter del Barça.

TJ “Killashaw” Dillashaw | 30 anys | Estats Units (California) | 14-3-0

John “Mão-de-Pedra” Lineker Dos Santos de Paula | 26 anys | Brasil | 29-7-0

Dominick Cruz vs. Cody Garbrandt. Vint-i-set.

Vint-i-set. Aquest és el número de rounds que Dominick Cruz ha disputat contra un membre del Team Alpha Male. Moltes hores d’estudi, preparació, reflexió i mentalització d’un dels programes d’entrenament més potents de totes les Arts Marcials Mixtes. Tot per vèncer un sol guerrer. Però només ho han aconseguit una vegada. La primera. Va ser quan al WEC 26, Urijah Faber va guanyar a un inexpert i jove Dominick (la seva única derrota).

Des de llavors han anat passant per la vicaria l’un darrera l’altre. En “Dominator” ha manat inquisitorialment a la categoria i només unes inoportunes lesions al genoll el van allunyar del cinturó del pes gall durant tres anys. Però va tornar, va recuperar el que era seu de les mans d’un membre de l’Alpha Male (TJ Dillashaw) i el va defensar contra el seu arxienemic Urijah Faber, fundador de l’equip de Sacramento.

La rivalitat continua, però aquest cop hi ha una petita variant. El més jove dels lluitadors de l’equip té veritable one punch knockout power. En Cody Garbrandt posseeix una boxa de primer nivell i uns punys que semblen forjats a les calderes de l’infern. Ha anat excomunicant rivals per encadenar un record de 10-0 que l’ha posat en situació de disputar el títol a Cruz. En Dominick considera que només és un altre dels deixebles d’Urijah, un clon més que expulsar del seu paradís i en Garbrandt, emocional i explosiu, s’aferra a la potència dels seus cops, una força que assegura que mai ha enfrontat el campió de San Diego.

Tècnicament, és un combat que s’assembla força al de TJ Dillashaw contra John Lineker. Potència contra mobilitat, imprevisibilitat contra robustesa, creativitat contra ortodòxia. Veurem si finalment Cody “No Love” Garbrandt és el mascle alfa escollit, el messies que porten més d’una dècada implorant des de Sacramento o si simplement acaba a la cua de màrtirs de la causa, fent que Cruz allargui la seva llegenda i pugui seguir afirmant, amb àcid menyspreu, que en realitat haurien de dir-se el Team Alpha FAIL.

Dominick “Dominator” Cruz | 31 anys | Estats Units (San Diego) | 22-1-0

Cody “No Love” Garbrandt | 25 anys | Estats Units (Uhrichsville, Ohio) | 10-0-0

Ronda Rousey vs. Amanda Nunes. La tornada de la monarca.

El quinze de novembre del dos mil quinze hi va haver un terratrèmol a Melbourne, Austràlia. L’epicentre era a l’Etihad Stadium. Tot i haver-hi 56.214 ànimes presents, només es va contar una víctima: el gegantí ego de la reina. Una cop de peu al cap va fer trontollar la confiança de l’eterna campiona i amb ella la de tota la competició.

L’estàndard de l’UFC, la heroïna, la gran campiona, la pionera, la trenca-barreres de gènere, la imbatuda defensora del pes gall havia perdut inesperadament. La Ronda Rousey havia sigut destronada. Alguns diuen que s’havia confiat víctima de les distraccions que comporta la fama. D’altres que creient-se invencible, va menystenir la capacitat de Holly “Filla del predicador” Holm i va voler guanyar-la en el seu terreny, el kickboxing. El que ningú no pot negar és que aquesta derrota va afectar greument a la fins llavores emperadriu indiscutible de les Arts Marcials Mixtes.

Al show de l’Ellen DeGeneres, enmig d’una entrevista profundament emocional, va declarar que just després del combat, mentre es guaria a la sala mèdica, va plantejar-se el suïcidi. “Literally sitting there thinking about killing myself. In that exact second, I’m like, ‘I’m nothing. What do I do anymore? No one gives a s— about me anymore without this.”

Per sort la Rowdy tenia al seu xicot, el pes pesant Travis Brown, al costat i va declinar la idea immediatament. Han passat mesos de reflexió, d’evitar la vida pública i veure com el seu cinturó anava canviant de mans un cop darrera l’altre. Però ara s’ha acabat el temps de llepar-se les ferides. La Ronda vol tornar a dominar amb mà de ferro el que havia sigut el seu reialme. Però per aconseguir-ho haurà de passar per sobre d’una autentica reina de la selva brasilera. Amanda “Lionessa” Nunes no és un espàrring per guanyar confiança.

La soteropolitana (gentilici dels nascuts a Salvador de Bahia) és una autèntica màquina de matar. Va créixer admirant la Ronda, preparant-se amb humilitat i constància per combatre algun dia a la californiana. Fins i tot va marxar a viure Florida per preparar-se enrolada dins el prestigiós American Top Team. Somiava rapinyar el títol a la llegenda. No va ser així i el cinturó li va arrabassar a la Misha Tate. Però ella sap, tothom és conscient, que per refermar la seva condició de millor pes gall del planeta, necessita tallar el cap de l’antiga sobirana.

L’Amanda, que és la primera campiona obertament homosexual de l’MMA, és una lluitadora complerta amb molta força física i un estil violent de lluita alçada, que casa perfectament amb el seu cinturó negre en Jiu-Jitsu brasiler. La Ronda és una judoka del màxim nivell (medalla de bronze a Pekín 2008 i subcampiona del mundial del 2007 dins el seu palmarès) amb un instint assassí i una determinació capaços de trencar el braç d’una rival per aconseguir la victòria.

ronda-rousey1

Aquest divendres sabrem si la monarca ha recuperat la confiança i amb ella pot reconquerir la seva corona, o si per contra, la categoria del pes gall ara pertany inqüestionablement a una reina felina.

Ronda “Rowdy” Rousey | 29 anys | Estats Units (Riverside, California) | 12-1-0

Amanda “The Lioness” Nunes | 28 anys | Brazil | 13-4-0

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU