Antía Fernández, la primera transexual que disputa una competició oficial a Espanya

3 minuts de lectura

La jugadora de voleibol Antía Fernández ha fet història aquest diumenge al convertir-se en la primera persona transsexual en debutar amb la seva veritable identitat en una competició oficial d’un esport olímpic a Espanya. Ho ha fet amb el seu nou equip, el Voleibol Calasancias Corunya B, de la Segona Divisió sènior femenina. “Lluito per ser la primera transsexual operada quirúrgicament a Galícia, ara que la Xunta assumeix els tractaments de reassignació“, explicava a La Veu de Galícia. El Club Voleibol Atlètic Boiro es va emportar un partit (0-3; 12-15 / 19-25 / 24-26) en el qual Antía va disputar minuts a la part inicial i en el set final, mostrant la mateixa dinàmica d’un Calasancias en període de rodatge en una temporada en transició.

Antía-Fernández

Font: Twitter

Després de molt batallar, Antía ha aconseguit que el voleibol li concedís la fitxa federativa que li permetrà competir. Assegura que la trobada amb el director del Calasancias, Luis Fernández, va transcórrer de forma natural i positiva. “No hi va haver dubtes en cap moment. Però com que ens va assabentar que en altres esports no havien tramitat la fitxa, vam consultar a la Federació Espanyola de Voleibol i em van dir que només es requeria el DNI “, assenyala.

Ja des de l’any passat, Antía, natural de Mos (Pontevedra), ha vist reconeguda la seva identitat femenina al seu carnet d’identitat. No obstant això, durant anys ha hagut de lluitar amb les pedres que la reglamentació esportiva li posava al seu camí. Ara podrà, a la fi, “complir un somni“, cosa que perseguia des de l’adolescència. “Aconseguiré sentir-me una més de l’equip, cosa que gairebé havia sentit amb disset anys a l’institut i que, no obstant això, no es podia materialitzar amb la participació als partits de competició, perquè em quedava a les grades“, confessava la jugadora en una recent entrevista.

Abans de jugar voleibol, Antía va practicar altres esports: des d’hoquei fins halterofília, passant per ciclisme o patinatge de velocitat.En halterofília, un detall que recordo era anar a les escoles municipals ja amb la roba esportiva des de casa i, en acabar, anar-me’n sense passar pel vestidor. No era capaç de compartir-lo amb la resta de nois. Em sentia fora de lloc. Era un moment incòmode. Em va passar amb altres disciplines esportives que vaig practicar. Si eren en equip, havia de ser en un equip masculí i jo no m’hi veia. Aleshores, optava per esports més individuals, en els quals podia estar jo sola, pel meu compte“, recorda. Segons explica la jugadora a Marca, només hi va haver una etapa, compresa entre els setze i els divuit anys, en què va poder compartir entrenaments amb l’equip femení de voleibol del seu institut.Dins de l’equip em tractaven com una més. Feia servir la mateixa indumentària i tot. Era fora on es veia estrany“, apunta.

Font: Twitter

Antía es troba ara en procés de reassignació, un procés que qualifica de “tardà” ja que el 1986, “quan s’hauria d’haver dut a terme, res a Espanya estava preparat per a això“. Tampoc va ajudar en res la manca de suport familiar. La seva família, a la qual qualifica de “conservadora, retrògrada, amb una mentalitat molt tancada“, insistia que “havia de fer-me un home fet i dret i que sóc incorregible en molts aspectes“. Per això, quan la situació es va tornar insostenible, Antía va decidir donar un cop a la taula i iniciar el procediment de trànsit social. “Començo a presentar-me a la gent que em coneix  i a la gent que conec de novu com Antía, i en femení“. Com a conseqüència d’això, la seva família la va deixar de costat per complet, argumentant “que a casa d’una família decent no hi pot haver lloc a aquesta nova mania que m’ha entrat de vestir-me així i que millor que agafi les meves coses abans de seguir incomodant a veïns i a germans“.

Per a ella, cal normalitzar la situació i espera que el seu cas contribueixi a la visibilització del col·lectiu trans i pugui ajudar a aquelles dones transsexuals que estan passant per una situació similar. “Em dol que encara sigui notícia. A mi m’hauria agradat que fos la cosa més normal del món que jo em vaig apuntar a un equip, que vagi als meus entrenaments, que jugui amb el meu equip, que em faci amiga de les meves companyes i ja està“, diu.

Basat en la notícia de DosManzanas