El titular d’aquesta peça és, en sí mateixa, una hipèrbole de dimensions còsmiques, una passada de frenada absoluta, tant llarga com els quilòmetres que separen el Tarragonès i Liverpool. Però si no ens donem importància nosaltres mateixes, qui ho farà? Acceptem doncs l’exageració i posem en valor el que ha de passar aquest diumenge a Vila-Seca al voltant del món del cavall. Aquest és el cap de setmana més proper a Sant Antoni i per tant seran dies de Tres Tombs arreu. A Vilaseca Sant Antoni té un afegit, amb el mateix protagonisme animal però un component competitiu i una història ancestral realment singular. Aquest diumenge es disputa el Cós de Sant Antoni. Un seguit de curses de cavalls que sí, perquè són les nostres, els hi direm així: el ‘Grand National’ català.
El Cós de Sant Antoni és ben conegut al Tarragonès, però és un artefacte “esportiu” força ignorat més enllà d’uns quants quilòmetres a la roda. Es tracta de l’acte carismàtic de la Festa Major d’hivern de Vila-Seca i consisteix en un conjunt de curses hípiques professionals que es celebren al Circuit Hípic de la Torre d’en Dolça. La Torre d’en Dolça és l’única part que queda dreta de l’antic Castell de Salou del segle XII.
La història
Expliquen a Vila-Seca que les curses de sant Antoni Abat actuals tenen el seu origen en les corregudes, jocs i curses espontànies que s’organitzaven, des de temps immemorials, després de la benedicció del bestiar el dia de Sant Antoni Abat. Els estudiosos locals posen el 1875 com la primera referència escrita que es té d’aquesta tradició de les curses hípiques o Cós de Sant Antoni.
Una vegada fet el ritus protector dels tres tombs, els cavalls i altres animals que normalment els pagesos feien servir en les seves tasques agrícoles, com la llaurada o el transport de mercaderies, eren els protagonistes de curses que els joves organitzaven pels carrers de Vila-seca. En aquestes curses, que eren totalment amateurs i amb l’únic propòsit de divertir-se una estona, hi participaven animals que no havien estat entrenats per fer grans carreres si no que eren animals de tir.
La recuperació
La tradició va agafar una nova embranzida als anys 1980, quan un berguedà anomenat Saleta va introduir un cavall de pura sang en aquestes curses. Aleshores va començar una pugna entre els propietaris locals per fer participar cavalls més especialitzats en curses que cavalls de feines agrícoles i van començar a fer apostes per veure quin dels animals corria més. D’aquesta manera la cursa amateur es va anar professionalitzant. Assegura el portal propi de la localitat que “Durant molts anys, les curses amb apostes es feien de forma il·legal (doncs la llei establia que tota cursa hípica calia estar inscrita al registre de Madrid) i, per això, els cavalls venien de l’estranger amb noms falsos“.
El Cós de Sant Antoni de Vila-seca forma part del circuit de curses hípiques professionals de l’Estat espanyol .Per aquest motiu, tots els cavalls, les quadres i els genets han d’estar inscrits a la Sociedad de Fomento de la Cría Caballar de España.
El Cós de Sant Antoni s’estructura en diverses modalitats, en funcions de les distàncies que es cobreixen i dels participants, que van des dels genets individuals als “trotons o txurquis”, estructures d’un cavall i un carruatge on hi va el genet, vinguts de diferents pobles de Mallorca i de Cerdanyola del Vallès, on hi ha força tradició en aquest tipus de vehicle.
