Sang i fang: Hernani espera al Barça El FC Barcelona juga diumenge la semifinal de la Copa del Rei al camp de l’Hernani

El Landare Toki prepara la trampa als culers, que tenen la lliçó apresa

80 minuts en territori hostil. Això és el què ha de superar el Barça aquest diumenge (12h) a Hernani si vol ser a la final de la Copa del Rei a Madrid el 28 d’abril. Els blaugrana afronten el partit més important de la temporada (fins el moment) amb l’únic objectiu de guanyar per tornar a portar el club culer a una final del torneig del K.O. 35 anys després.

El Barça porta la lliçó apresa del partit de desembre. Foto Nekane Galarza

Tot i que mirant la classificació de la Liga Heineken pot semblar que el rival és assequible per als catalans (l’Hernani és novè), el conjunt basc es fa fort al Landare Toki, un camp permanentment enfangat que condiciona els partits que es juguen allà.

Prou bé ho sap el Barça, que hi va caure el mes de desembre 20 a 13 en lliga en el que va ser un avís per als de Sergi Guerrero: per guanyar al Landare Toki cal patir. Amb poques possibilitats de jugar ràpid i en obert, les melés, la lluita en el ruck i l’encert en les puntades de peu són les claus per endur-se el triomf.

Una grada plena i sorollosa i la (gairebé segura) pluja seran els afegits a un cocktail de bon gust per als bascos, impulsats també per les ganes de fer història i plantar-se a la seva primera final de la Copa del Rei.

L’Hernani no farà cap concessió al Landare Toki. Foto Nekane Galarza

Només amb la baixa de Baptiste Bougeard (molèsties al maluc), l’equip blaugrana viatja amb tot l’arsenal al País Basc, on la defensa catalana ha d’imposar la seva llei. La organització, pressió i placatge culers d’enguany han estat la fòrmula guanyadora de Sergi Guerrero, artífex de la quarta millor defensa de la lliga.

En atac, la presència de Bautista Güemes (absent en el duel de desembre a Hernani) assegura la bona direcció de la línia barcelonina, que haurà de fer valdre les possessions que els doni una davantera obligada a treballar al màxim per igualar l’empenta local. El lideratge de Martín García Veiga i Tomás Borghi dictaminarà el renidment del pack barceloní, sòlid en gairebé tots els aspectes.

Bauti Güemes no fallarà a la cita. Foto FCB

Entre el fang, els crits i la por escènica, no en tindrà prou el Barça executant correctament el seu pla de joc: també haurà de treure el caràcter de les grans ocasions, com ja va fer el passat diumenge al Baldiri Aleu o a principis de temporada al Pepe Rojo.

El caràcter que et permet aixecar-te en el darrer minut, empènyer la melé quan ja no tens forces o avançar un metre més quan les cames no responen. El caràcter és aquella qualitat intangible (i indispensable) en el rugby que distingeix els bons equips dels grans equips. I el Barça vol ser gran, el més gran. Que tregui el caràcter.

Ja tenim aquí la Fosbury 33!