Janna Sobrepera (51) del KH-7 BM Granollers disputa amb Júlia Nuez (25) de la Fundació Handbol Sant Vicenç durant la final de la Supercopa. Foto de Miguel López Mallach)

Jugar o no jugar, aquesta és la qüestió? Una mirada personal a la represa de l'activitat esportiva

Des que a mitjans de març se’ns va truncar de sobte i sense avisar la nostra rutina, els que estimem l’esport esperàvem amb anhel el moment en que podríem tornar a fer el que ens agrada. Gaudir fent esport. (El somni seria poder-ho fer al 100% però la nova normalitat ja pressuposa conformar-se amb molt menys). Molts de nosaltres ja hem pogut tornar a començar a entrenar, lògicament amb mesures de prevenció, però amb un risc evident i una clara incertesa planant per sobre de tots nosaltres: Quan durarà tot això? Quin dia ens diran que no podem entrenar o jugar, o fent res de res?

I és que, parlant amb un company, igual de “malalt” d’esport que jo ens preguntàvem: ¿És lògic que fem una activitat –en el nostre cas l’handbol– que no compleix cap dels famosos tres preceptes: distància, mans i mascareta?

La veritat és que em considero un amant incondicional de l’esport. L’he gaudit i el gaudeixo com a jugador, entrenador, espectador i periodista, però ara em trobo en un moment de màxima incertesa que no sé com gestionar. Escric això des de casa, en ple confinament domiciliari forçat i esperant els resultats d’una prova PCR per ser contacte d’un positiu, i amb l’ordre dels sanitaris que encara que la prova sigui negativa em quedi deu dies més a casa. Això em deixa tocat.

Sóc responsable d’un equip sènior d’handbol que fa tot just dues setmanes que entrena. Tenim a l’horitzó l’inici d’una competició que fa pocs dies ens han comunicat que modificarà el seu calendari de manera dràstica per jugar-se cada quinze dies, però dos partits per setmana. Una modificació que personalment em sembla difícilment assumible a nivell personal, i que penso que a més no ens traurà de res. Però entenc que els responsables busquin maneres d’intentar assegurar una temporada que ja sabem que no serà ni remotament semblant a una “normal”.

Obro twitter i veig que un equip català del nostre esport (el Tarragona) ja ha anunciat que no competirà en categories de base. Segueixo llegint i m’assabento que ja s’ha ajornat un partit de la primera jornada de Champions per un positiu. Veig que un partit de bàsquet de pretemporada està suspès per Covid-19… Queda clar que la “nova normalitat” tenia molt de “nova” i poc de “normalitat”.