Tot anirà bé… Article d'opinió d'un corredor habitual confinat a casa

Soc un corredor popular, sí, d’aquells que ens apuntem gairebé cada diumenge a córrer alguna cursa urbana, de muntanya… de tot una mica, fins i tot, una marató a l’any!

Tots estem vivint una gran tragèdia amb la Covid-19 i segons el moment del dia mirem de relativitzar-la en la mesura que podem i en el context que tenim cadascú de nosaltres. El marcador diari de positius i morts pel coronavirus fa esgarrifar i a voltes intentem desconnectar de les notícies per pensar que aquesta realitat no ens pertany.

Els amants de l’atletisme i de l’esport en general ho estem passant molt malament. Estar-se tot el dia a casa és força dur t’ho miris com t’ho miris… encara que siguem capaços d’acostumar-nos a qualsevol situació. Jo que sortia a córrer cada vespre una mitjana de 30-45 minuts, ara ho valoro encara més; era realment una petita gran teràpia després de les diferents obligacions quotidianes. Fa unes setmanes vam rebre la primera mala notícia, se suspenia la marató de Barcelona… però després s’ha decretat el confinament, el teletreball, han proliferat les males notícies de l’evolució de la pandèmia,… fins a la prohibició de practicar qualsevol esport, anar a córrer o simplement passejar,… és molt fort!

Hi ha hagut un autèntic esclat d’iniciatives a la xarxa per mirar de conservar la forma física tant per part dels esportistes d’elit com per a totes les edats per una qüestió fins i tot de salut mental, a fi de combatre el fet d’estar tot el dia tancats a casa sense poder exercir l’activitat física més enllà d’un pis, d’una casa o els més afortunats d’un jardí. En el meu cas, no sé si és pel context desolador en el que estem immersos però no aconsegueixo fer més d’uns quants estiraments i exercicis diaris per contraposar la posició corporal al llit, sofà i cadires… també haig de dir que tinc amics que sembla ser que segueixen una disciplina gairebé militar en el manteniment de la seva forma física: els admiro!.

També s’han ajornat els Jocs Olímpics i una gran quantitat d’esdeveniments esportius de totes les especialitats, una situació que no té precedents si no ho comparem amb altres contextos excepcionals com ara els conflictes bèl·lics. Ara mateix, el negoci dels esports mediàtics està qüestionat, començant pel futbol. L’actual emergència sanitària amb la consegüent aturada de totes les competicions esportives significarà un abans i un després en l’escalada de preus en el mercat esportiu, sobretot del futbol, i potser ja tocava. Malauradament, els problemes d’una greu crisi econòmica i social que tenim a la cantonada també es produiran en els esports que no són tan mediàtics com el futbol.

Acabo amb el lema que dona títol a aquest article, amb el qual volem endolcir el nostre futur incert: “Tot anirà bé…” però ens plantegem algunes preguntes més o menys transcendents com: quins canvis ens esperen? Serem una societat més humana, més respectuosa, més solidària i menys consumista com estem demostrant aquests dies, a partir d’ara? O quan ens haguem recuperat d’aquest malson, tornarem a ser els mateixos d’abans de la crisi?

Temps al temps! Ara, quedem-nos a casa però d’aquí a uns mesos quan tornem a una certa normalitat siguem capaços d’haver assimilat alguns aprenentatges en la nostra manera de viure. I als que ens agrada córrer, quan tornem, de ben segur que valorarem encara més les excel·lències del nostre esport.

Apa, paciència, salut i si podeu, a córrer; afortunats els que tenen cintes o jardí, perquè dins un pis és molt complicat!