Arantxa Rus: “Amb la pandèmia la competició és diferent, però prefereixo això abans que no jugar” Entrevistem a la tennista holandesa que va triar Canet de Mar com a seu d’entrenaments

Conversem amb Arantxa Rus, jugadora de tennis dels Països Baixos i resident actualment a Catalunya.

L’Arantxa Rus va destacar especialment durant la seva carrera júnior, aconseguint guanyar l’Obert d’Austràlia júnior al 2008 i arribant al cim del rànquing de la categoria. Va iniciar la seva carrera professional com una jove promesa neerlandesa, aconseguint importants victòries davant jugadores com Kim Clijsters al Roland Garros de 2011 o Samantha Stosur al Wimbledon de 2012. Aquell mateix any va aconseguir el seu millor resultat en un Grand Slam arribant als vuitens de final de Roland Garros, i també destaca que en aquell moment va arribar a ser la jugadora dels Països Baixos millor posicionada del rànquing WTA, arribant a la posició número 61.

Després va passar per una època d’alts i baixos sense obtenir la notorietat esperada al circuit femení, fins que l’any passat va fer un creixement sense precedents amb el que ha aconseguit ressorgir. I ens preguntem, quina ha estat la clau de l’èxit d’Arantxa Rus? Aquest any, s’ha hagut d’enfrontar a una temporada sense precedents. En un context de pandèmia que ha afectat a tots els sectors, comparteix amb nosaltres com es viu la situació al circuit professional.

Arantxa Rus amb el seu entrenador Julian Alonso durant una sessió d’entrenament

Arantxa Rus amb el seu entrenador Julián Alonso durant una sessió d’entrenament

Fitxa personal: Arantxa Rus

Edat: 29 anys, 13 de desembre de 1990
Natural dels Països Baixos
Entrenador actual: Julián Alonso
Esquerrana
Millor rànquing: 61
Rànquing actual: 70

Com et definiries com a tennista, i quin és el torneig que més t’agrada jugar?

Físicament sóc alta i forta, i em considero ràpida per moure’m per la pista. A més sóc una jugadora molt agressiva, m’agrada molt jugar a l’atac i amb molt efecte. El meu torneig preferit és l’Australian Open, que es juga a principi d’any a Melbourne. Sincerament, penso que no hi ha cap lloc millor per començar la temporada, i m’encanta l’ambient al torneig i a la ciutat.

Sempre es diu que la línia entre guanyar i perdre és molt fina… Quin va ser el principal canvi que vas fer per començar a pujar al rànquing un altre cop?

Trobo que la causa principal va ser la decisió de canviar d’entrenador, i anar a viure a Barcelona, concretament a Canet de Mar. He estat treballant molt dur, durant moltes hores, i amb el temps els resultats van començar a venir quasi sols, i vaig aconseguir millorar la meva posició al rànquing fins a on sóc ara.

El teu entrenador, l’ex tennista Julián Alonso, té gran experiència al circuit femení i va arribar al lloc 30 del món en la seva època de jugador. Què és el que més has valorat d’entrenar amb ell i el seu equip?

La clau principal és la seva filosofia de treball, la seva manera d’entendre els entrenaments. Sempre hi ha molt intercanvi de pilota i molts carros, amb la màxima intensitat en tot moment, i durant moltes hores. En Julian també és molt de dir les coses directes i de cara, i a vegades es pot arribar a enfadar perquè és molt exigent, però en el bon sentit, i així realment es millora. Quan van començar a venir els resultats, va ser tota una alegria, i aquí és quan veus que ha valgut la pena tot l’esforç. No sempre és fàcil, s’ha de dir, però jo gaudeixo amb la meva professió.

Quan vas decidir deixar Holanda per venir a Catalunya? Consideres que és un bon lloc per entrenar, per exemple per trobar spàrrings?

Farà dos anys que vaig decidir donar un gir a la meva carrera professional, i em vaig traslladar a Canet de Mar per entrenar amb en Julián. Al principi jugava molts tornejos, i per tant havia de viatjar molt, així que realment no estava gaire per aquí. Però cada cop hi sóc més, sobretot en aquesta temporada tan estranya, i realment penso que és un molt bon lloc per entrenar perquè sempre trobes a gent de nivell a diferents clubs per planificar entrenaments i partits amistosos. Per mi l’experiència és bona, perquè puc estar centrada al cent per cent en el meu tennis.

Segueixes tenint contacte amb el teu país, per entrenar i competir? Quin contacte tens amb la federació de tennis?

No, realment no gaire. Holanda té una estructura organitzativa diferent, i com que torno molt poc cap a allà, no hi tinc quasi contacte. Segueixo jugant la Copa Federació per Holanda, la competició per equips per països que es juga a nivell europeu, però això és tot.

Com vas portar el confinament a l’hora d’entrenar, i com ha estat el retorn a la competició en temps de pandèmia?

Vaig estar durant tot el confinament entrenant a Canet, ja que tenia permís al ser jugadora professional, i després al juliol es van reiniciar les competicions. Malgrat la complicada situació de pandèmia, considero que encara he pogut jugar forces tornejos. Per exemple vaig tenir la oportunitat de jugar grans campionats com són el Roland Garros, el Masters de Roma, o el US Open, de manera que realment penso que la temporada ha estat bé encara que hi hagi hagut el buit d’alguns mesos sense competició. La setmana que ve, jugaré el meu últim torneig de l’any a Àustria.

Influeix molt jugar sense públic? Quins altres canvis has notat més a l’hora de jugar els tornejos, i per viatjar?

Per descomptat que és diferent, però quan ets a la pista, deixes de banda si hi ha públic o no i et dediques a jugar. Es fa estrany veure els clubs de tennis tan buits, aquells que sempre havien estat plens de vida durant les setmanes de competició… I el funcionament del torneig en si també es veu afectat pel fet que ara hi ha moltes regles i protocols de seguretat a seguir per fer front a la situació, tot és molt rigorós. Però sigui com sigui, podem treballar i podem jugar, que és el que compta. Amb la pandèmia la competició és diferent, però prefereixo això abans que no jugar.

Quins són els teus objectius per la temporada que ve? L’heu començat a planificar malgrat la pandèmia, o ara es tot més sobre la marxa?

Malgrat la pandèmia, tenim clars els tornejos prioritaris als que volem anar, encara que som conscients de que la situació és inestable i tot pot canviar d’un moment a l’altre. No obstant, el nostre deure és estar preparats, i pensar que tot avançarà amb relativa normalitat. Respecte els objectius, actualment em trobo a la posició 70 del rànquing, i l’any passat vaig acabar la temporada en la 90. La meva prioritat seria seguir pujant un any més, i arribar a posicionar-me entre la 40 i la 50 del circuit professional. Per això ara estic treballant molt fort, i faré pretemporada fins al desembre, abans de començar la nova temporada al gener i estar llesta per jugar el meu millor tennis a l’Australian Open.