Imatge

S’ha de protegir Mont-Rebei Catalunya i l’Aragó crearan una comissió per protegir l’entorn del Congost dels efectes de la massificació d'assistents i la sobrexplotació turística i esportiva

El Congost del Mont-Rebei és, seguraent, el millor teló de fons on practicar esports dels que té Catalunya. I també l’Aragó, perquè és un espai compartit. En pocs anys s’ha posat de moda i se n’ha disparat l’assistència fins a ratllar un límit que les administracions no volen sobrepassar perquè no sigui nociu per un espai amb les característiques i l’encant d’aquest.

L’enclavament és espectacular i la importància que tenen per l’esport és evident. El Congost de Mont-rebei i la Serra del Montsec és un paisatge espectacular, fotografies i vídeos que quasi podrien descriure de memòria persones que fins i tot no hi han estat mai, sí. Però també és la concatenació de disciplines esportives i turístiques per metre quadrat més concentrades. Per més que el camí del congost trnasmeti idea d’eternitat, de no finir, l’espai és el que és. I cal una endreça, que ara s’apunta, de tot el que s’hi fa.

Imatge del Congost. Foto: Generalitat de Catalunya

 

La col·lecció de disciplines
I és que n’hi ha prou amb una cerca bàsica per veure com en aquest entorn espectacular, d’alta protecció ambiental, s’hi oferten més d’una vintena de variants esportives, amb el seu sector associat. A Mont-Rebei s’hi pot pràcticar senderisme, hiking, nordic walking, trekking, btt, cicloturisme, moutain bike, parapent, paragliding, paramotor, ala delta, salt base, escalada, vies ferrades, rappels, espeleologia, kayaking, padel surf, rafting, barranquing i canyoning. I segur que ens en deixem algun.

Acord Catalunya-Aragó

Catalunya i l’Aragó han posat fil a l’agulla per a avançar en l’aprovació d’un full de ruta conjunt que serveixi per definir l’ordenació de l’ús públic i de les activitats turístiques al Congost de Mont-rebei, un espai natural protegit transfronterer de la Serra del Montsec que s’ha popularitzat en els últims anys, i s’ha convertit en una destinació turística de primer ordre al Prepirineu, amb una afluència de més de 50.000 visitants anuals. Es tracta d’un espai natural protegit que és reserva natural parcial de protecció de la llúdriga (ENPE), espai d’interès natural (PEIN), lloc d’importància comunitària (LIC), zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA), refugi de fauna salvatge (RFS) i refugi de pesca.

Un dels camins. Foto: Thierry Cansades

Massificació nociva

L’atractiu de la zona provoca episodis de massificació en certs moments de l’any que posen en perill els valors naturals de la zona i el propi recurs turístic, que poden suposar un risc per a les persones i que devaluen l’experiència de la visita. La manca de regulació de l’ús públic, a més, impedeix un aprofitament sostenible de l’espai per part de les iniciatives locals, comporta que uns usos perjudiquin els altres i genera un marc d’inseguretat jurídica de cara a possibles inversions.

 

La Generalitat ha convocat aquesta setmana una primera reunió entre totes les administracions implicades, tant aragoneses com catalanes, per tal d’analitzar la problemàtica i consensuar els passos a seguir d’aquí en endavant.

L’objectiu és assolir un acord institucional sobre la regulació d’ús públic i ordenació de l’espai, que concreti possibles restriccions d’accés, així com els aprofitaments turístics a un i altre costat.Després d’aquesta primera reunió, la voluntat és continuar treballant amb trobades amb els diversos actors privats que operen a la zona en l’àmbit turístic i de la conservació de la natura, així com amb els cossos de seguretat, vigilància i control. També, es preveu reunir-se amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que és la competent per regular l’ús de la làmina d’aigua.

Ja tenim aquí la Fosbury 33!