Algèria i Mireia Benito, a Calgary 88

2 minuts de lectura

Conversem a fons amb la ciclista penedesenca Mireia Benito després de la seva experiència a Orà 2022.

Aquesta setmana Calgary 88 viatja per primer cop cap a l’Àfrica per descobrir un dels indrets més propers als Països Catalans: Algèria. Durant pràcticament dues setmanes la ciutat d’Orà ha acollit els Jocs Mediterranis i parlem amb una de les esportistes catalanes que hi ha competit, la Mireia Benito, per conèixer les seves sensacions sobre la ciutat, el país i la cita esportiva.

Benito és ara mateix la millor ciclista catalana especialitzada en carretera i aquest 2022 està completant una bona temporada amb victòries a la classificació de muntanya i de punts a la Volta a Portugal, un segon lloc a la reVolta, un quart lloc a la Clàssica de Navarra o arribant a liderar la muntanya a la Itzulia. Benito és la cara més reconeixible del Massi-Tactic, l’única estructura catalana que competeix amb llicència UCI i que s’ha consolidat a l’elit en la seva quarta temporada. Amb la ciclista de Llorenç del Penedès parlem d’un munt de coses, des dels seus inicis tocatardans fins a un futur molt ben encaminat.

Escolteu el podcast a IvooxSpotify o aquí mateix:

Mireia Benito en tres reflexions

Els inicis

“Un dia el director d’un equip cicloturista em va proposar anar a Andorra uns dies amb ells. Pujant jo era un drama absolut, m’havien d’esperar una hora a cada port, era terrible, però baixant sí que anava bé. El director, en Quim Arroyo, em va proposar d’apuntar-me a un equip de fèmines i vaig pensar: ni boja! Al cap de dos setmanes em va dir que m’havia aconseguit una prova en un equip, i em va acabar convencent. L’entrenament va ser tan terrible com Andorra, tot el dia passant penúries. M’esperaven tota l’estona. Quan vam acabar, jo tenia clar que no em tornarien a veure, però em van dir que em veien talent i que ho provés. No entenc què van veure. Entre els 20 i 21 anys vaig combinar el ciclisme, el bàsquet i els estudis i era una autèntica bogeria. Va valer la pena focalitzar un objectiu, perquè si no tot es fa molt exigent”.

El futur

“Aquest mes de maig ha estat un canvi radical i m’ha permès gestionar contactes per a l’any vinent, començar a parlar amb equips. Per al 2023 el futur queda molt més estabilitzat i realment ho necessitava, tenir una confirmació com aquesta, saber que em podré dedicar al ciclisme, que podré seguir lluitant i perseguint somnis. Ara estic molt més tranquil·la i les curses que faig ara les faig amb una mentalitat molt més relaxada. De moment el meu futur el coneix molt poca gent, però a l’agost arribaran molt bones notícies”.

Orà 2022

“Ha sigut una experiència molt curiosa, no ho havia viscut mai. Em va sorprendre molt que s’hagin fet uns Jocs Mediterranis a un lloc i una regió tan pobre. No sé si m’ha agradat el que he vist. D’una banda la gent d’allà ho vivia moltíssim, ens tractaven molt bé, ens idolatraven… però quan sortíem de la Vila del Mediterrani, que era un recinte molt tancat amb mil milions de policies per tot arreu, veies el que realment hi ha: moltíssima pobresa, gent passant-ho malament, molta gent al carrer. Pels entrenaments era molt complicat, perquè sempre havíem de sortir escortats per policies per davant i per darrere, i només podíem anar fent un tram amunt i avall d’autovia per raons de seguretat. És complicat fer uns Jocs allà, malgrat la bona voluntat. No sé si és el més adequat, tenint en compte el context general del país”.

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!