Amb la participació dels conjunts del Sis Nacions (Anglaterra, Gal·les, Irlanda, Escòcia, França i Itàlia) més Geòrgia i Fiji, l’Autumn Nations Cup divideix en dos grups la primera fase (Grup A: Anglaterra, Irlanda, Gal·les i Geòrgia, Grup B: Escòcia, Itàlia, França i Fiji). Aquests jugaran una vegada contra cada rival i la quarta jornada serà la de les finals: primer contra primer, segon contra segon, etc…
Amb un total de setze partits, l’Autumn Nations Cup ofereix molts al·licients per seguir-la des del sofà (com a mínim fins el 23 de novembre). Des de la Fosbury, destacarem cinc motius:
1. Una crisi, una oportunitat
Si bé la dita popular “una crisi significa una oportunitat” sol ser de les més odioses del refranyer neoliberal, en aquest cas defineix molt bé el que serà l’Autumn Nations Cup. Davant la impossibilitat (degut a la pandèmia) de disputar els habituals test matches entre els equips de l’hemisferi sud i del nord durant el mes de novembre, la World Rugby i el Sis Nacions van tenir l’ocurrència d’organitzar un torneig entre els millors conjunts europeus més dos convidats.
Tot i que en un inici havien de ser el Japó i Fiji els conjunts que s’afegissin a l’Autumn, la impossibilitat de viatjar dels japonesos degut a les mesures restrictives ha propiciat que sigui Geòrgia la que ocupi el lloc dels nipons. Davant la crisis de la Covid-19, els aficionats del rugby veiem com un grapat de partits amistosos es converteixen de sobte en un torneig organitzat i que afegeix la motivació extra de competir per un títol.
2. The Flying Fijians
Hi ha poques disciplines esportives en les quals els fijians destaquin, però quan parlem de rugby (en qualsevol de les seves modalitats), el petit país oceànic atrau els focus mediàtics. Amb menys d’un milió d’habitants, Fiji és una màquina de produir jugadors de rugby, i malgrat les complicacions que sol tenir la selecció de rugby a XV per concentrar els seus millors jugadors i preparar els enfrontaments, veure jugar els Flying Fijians és un plaer.
Amb una idea del rugby molt diferent al plantejament europeu, els jugadors fijians destaquen per la seva imaginació, talent i potència física que culminen sovint en un espectacle ofensiu. Aquestes virtuts, però, sempre han de superar la manca d’ordre i disciplina derivades de la falta de preparació prèvia (van començar la concentració el 25 d’octubre), convertint Fiji en un equip imprevisible. Capaços del millor i del pitjor, Fiji vol demostrar que pot competir contra els grans de manera regular.
3. Itàlia vs Geòrgia, l’etern debat
Una de les narratives més interessants d’aquesta Autumn Nations Cup serà la que envoltarà els equips de Geòrgia i Itàlia. El debat de si els italians mereixen ser equip del Sis Nacions sine die o si els Lelos s’han guanyat una oportunitat, s’ha repetit una vegada i una altra els darrers anys. Encara més quan els azzurri porten des del 2015 sense aconseguir un triomf al Sis Nacions i els georgians estan clarament per sobre dels seus rivals de segon ordre (Romania, Espanya, Rússia…).
Un dels al·licients del torneig, doncs, serà veure primer si Geòrgia és capaç d’aguantar tres caps de setmana consecutius davant Anglaterra, Gal·les i Irlanda, segon si Itàlia pot competir de debò per la victòria en algun dels tres partits de grup, i per últim, en el cas que el darrer partit els dugués a enfrontar-se, qui guanyaria. El 48 a 7 que va endur-se Geòrgia contra Escòcia en el matx de preparació de finals d’octubre no dona moltes esperances als Lelos, però tampoc arriben gaire més optimistes els italians després del paper davant Irlanda i Anglaterra en el Sis Nacions.
4. Le jour de gloire est arrivé?
Ha arribat finalment el moment de França? Després d’un Sis Nacions remarcable en què tan sols la desconnexió d’Antoine Dupont en els últims sospirs contra Anglaterra i el cop de puny de Mohamed Haouas a Escòcia els han privat del primer títol des del 2010, el XV del Gall sembla preparat per tornar a emocionar-nos amb el seu joc.
La dupla Dupont-Ntamack fa ser optimistes als seguidors francesos per primera vegada en molts anys, i amb raó. França combina un rugby atrevit en atac amb una defensa aguerrida que encara ha de polir desconnexions puntuals però recurrents. La joventut del conjunt bleu encoratja encara més els seus seguidors, però França s’enfronta a un repte nou: ara no són l’equip sorpresa i sense pressió que ha estat en el darrer Sis Nacions. S’espera d’ells que rendeixin i que arribin a la final. Estan preparats els joves jugadors de Fabien Galthié?
5. Radradra, Lowe, Dupont, Itoje…
L’Autumn Nations Cup ens permetrà gaudir cada cap de setmana de quatre partits en què hi trobarem els millors jugadors d’Europa i molts de classe mundial. El recentment premiat MVP del Sis Nacions Antoine Dupont encapçala el llistat de noms que estan cridats a meravellar-nos, però no és l’unic.
L’aparició de Fiji ens regalarà quatre partits de Semi Radradra, una de les sensacions del darrer Mundial i ara nomenat capità dels fijians. A Irlanda estan expectants de veure el debut de James Lowe, aler novazelandès que milita a Leinster des del 2017 i que pot aportar una visió diferent al sovint encarcarat atac verd, mentre que a Itàlia les esperances estan posades en el jove Paolo Garbisi, cridat a liderar el renaixement dels italians des de la posició d’obertura. Amb els habituals Maro Itoje, Alun-Wyn Jones o Stuart Hogg, a l’Autumn Nations Cup no li faltaran estrelles.
