Què t’hi jugues: un problema que es diu 3% Darrer informe de 2020 de l'Observatori Crític dels Mitjans esportius

Al darrer informe de l’Observatori Crític dels Mitjans esportius de 2020 ens fixem en el programa Què t’hi jugues de SER Catalunya, una de les referències de la ràdio esportiva al nostre país.

“Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3%”. El 24 de febrer de 2005 el president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall va deixar anar una de les frases més famoses de la política catalana. Des d’ençà la xifra del 3% ha calat en l’imaginari popular molt més enllà de la comissions il·legals i és lògic que ens vingui al cap la imatge de Maragall quan ens topem amb aquesta xifra en qualsevol àmbit de la vida. És el cas de l’informe de l’Observatori Crític dels Mitjans esportius que en aquesta ocasió dediquem al Què t’hi Jugues de SER Catalunya, un programa que cada cop guanya més adeptes. Segons l’EGM, aquest mes de desembre acaba de batre el seu rècord amb 74.000 oients just l’any en què ha passat a ocupar una franja central a la graella duplicant el seu temps d’emissió, ara amb dues hores diàries de ràdio esportiva de dilluns a divendres, de 12 a 14h. Un salt endavant a base d’una combinació d’informació, humor, tertúlia, entrevistes i un format de magazín tant potent com irreverent que ha destacat, també, pel periodisme d’investigació vinculat al FC Barcelona.

A la Fosbury hem analitzat el contingut dels 21 programes emesos durant el mes de novembre i hem recomptat més de 31 hores de ràdio, fixant-nos només en l’espai real de contingut directament esportiu o amb vincles amb l’esport. Així doncs, no hi computem els butlletins informatius, la publicitat, les sintonies sense veu o alguna part de continguts vinculada a l’actualitat no esportiva (des de les eleccions als EUA al Premi Nacional de Comunicació per al Tot és Comèdia de Rosa Badia). Es tracta del recompte més extens que hem dut a terme enguany a l’Observatori Crític dels Mitjans i en conseqüència, el que pot oferir una mirada més afinada sobre el programa analitzat.

Desequilibri de gènere evident

Parafrasejant el Maragall de 2005, podríem dir que malgrat el seu èxit i la seva ascendència creixent, el programa té un problema que es diu 3%. Ens referim, com sempre fem a l’Observatori, a la presència de les dones esportistes i de l’esport femení en general al Què t’hi jugues. La seva quota de protagonisme durant el mes de novembre és lleugerament inferior a la famosa xifra i es queda en un 2,95% davant el 97,05% de quota per a l’esport masculí. En xifres exactes, d’un total de 1902 minuts analitzats n’hi ha hagut 1846 per a l’esport practicat per homes i 56 per a l’esport practicat per dones. En aquest informe mantenim el criteri de repartir a parts iguals el temps dedicat a l’esport que no té un gènere associat o que fa referència a l’esport mixt. En aquest sentit, per exemple, hi comptabilitzem els minuts destinats a parlar a la situació de l’esport català en relació a la pandèmia, ja sigui amb els actes liderats per la UFEC i altres agents esportius del país o en una conversa sobre waterpolo (masculí i femení) amb el president de la Federació Catalana de Natació Enric Bertran i el porter de l’Atlètic Barceloneta Dani López Pinedo. Cal ressaltar que més del 25% del temps que hem esmentat per a l’esport femení, a la pràctica, fa referència a l’esport mixt.

El desequilibri de gènere en el repartiment del temps també es fa evident en la veu dels protagonistes. Sense fixar-nos en les persones que conformen el programa i els col·laboradors habituals, hem escoltat 236 protagonistes al programa. N’hi ha que es repeteixen en diferents Què t’hi jugues (un exemple clar pot ser Ronald Koeman, entrenador del FC Barcelona), però en qualsevol cas només comptem com a màxim una intervenció per programa d’una mateixa persona. Tornant a Koeman, encara que es tiri un tall de veu seu a l’inici del programa i a la segona hora s’emeti en directe la seva roda de premsa, el recompte del dia es queda a una intervenció. En aquest apartat hi caben des d’entrevistats a declaracions curtes i entre els 236 protagonistes hem escoltat 11 dones (el 4,67%) i 225 ( homes (el 95,33%). Entre les dones cal afegir que hi ha una presència quasi anecdòtica de veus d’esportistes d’elit. De fet, només hi ha una sola entrevista de certa entitat a la jugadora de futbol del FCB Andrea Pereira i una conversa a dos bandes amb la jugadora d’hoquei sobre patins del CP Manlleu Maria Díez i el del Barça Pablo Álvarez. La resta de protagonistes són entrenadores, periodistes, directives o perfils similars.

En més de la meitat dels programes analitzats la presència de l’esport femení és inferior al mig minut, sovint retratat en una menció al FC Barcelona femení de futbol en el repàs de l’actualitat del dia. En només dos casos l’esport femení compta amb més de deu minuts en antena. Per contra, el programa que té menys presència d’esport masculí li destina una hora i catorze minuts. Un fet que sorprèn és que el programa compta amb una falca habitual d’Iberdrola associada a l’esport femení i que en un dels programes s’arriba a promocionar en antena (és l’equip del programa l’encarregat de donar pas al patrocini) malgrat que en cap moment s’ha fet referència a l’esport practicat per dones. SER Catalunya també és un dels mitjans que es van adherir a principis d’any a la campanya “T’ho estàs perdent” per donar més visibilitat a l’esport femení, que com a referència ha anat creixent en nombre de practicants a Catalunya en els darrers anys i ja disposa del 25% del total de llicències esportives concedides al nostre país.

Com acostuma a passar en els informes que publiquem, un dels factors que explica la minsa presència d’esport femení al programa és el predomini del futbol i del FC Barcelona. En aquest sentit, el programa Que t’hi jugues segueix la mateixa línia que bona part de la ràdio esportiva catalana i mostra obertament la seva passió culer. És un programa principalment del Barça i per a aficionats del Barça, i de fet aquest és un dels seus punts forts i un tret d’identitat irrenunciable. I específicament, parlar del Barça vol dir fer referència de forma molt majoritària a tot allò que envolta el primer equip masculí de futbol. La resta de seccions (el femení, el bàsquet, l’handbol o el futbol sala) tenen una presència habitual però complementària al programa, com també la tenen altres equips de futbol i altres esports.

Aquest 2020 hem donat sortida a l’Observatori Crític dels Mitjans esportius en clau de gènere per aportar una mirada crítica al periodisme esportiu del nostre país. Arriba el torn dels diaris generalistes després d’analitzar mitjans com Fosbury.cat, TV3, Mundo Deportivo, BTV, TVE, les portades dels diaris generalistes i l’ús de la premsa rosa als diaris esportius.

El futbol, clar protagonista

En clau de diversitat esportiva, de fet, el futbol té un domini aclaparador al Què t’hi jugues, enfilant-se a una quota rècord del 84,39%. Cal dir que tots els minuts destinats a parlar de la junta directiva, del club o dels candidats a la presidència, si no fan menció explícita a un altre esport, els hem comptabilitzat com a futbol, atès que intuïm pels propis continguts del programa que la seva presència es justifica en tant que notícia d’interès per a l’aficionat al barça de futbol. Per tant, seria lícit pensar des d’una altra perspectiva que aquest 84,39% és més alt del que en realitat li correspondria a aquest esport.

Sigui com sigui, el Què t’hi jugues és un programa de passió pel futbol en què la presència d’altres disciplines és molt menor. L’esport que té més regularitat al programa és el bàsquet, amb secció setmanal inclosa i presència en antena d’una manera o altra en 19 dels 21 programes analitzats. Més d’una hora i mitja recomptada i el 5,02% de protagonisme per a l’esport de les cistelles, un que sorprenentment està molt masculinitzat amb una única referència durant tot el mes a un equip català de màxim nivell europeu com l’Uni Girona (i per anunciar un fet tan rellevant com la destitució del seu entrenador).

Només hi ha tres esports més que superen l’1% de protagonisme al programa: el motociclisme (2,79%), amb Joan Mir, Marc Márquez o Pol Espargaró com a noms destacats; el futbol sala (1,04%), amb mencions habituals i una entrevista a Javi Rodríguez; i el tennis (1,03%), amb seguiment de Rafa Nadal i una entrevista extensa al tennista en cadira de rodes Cisco García. Altres esports que tenen una presència menor al Què t’hi jugues durant el novembre són el waterpolo, les curses de muntanya, l’handbol, l’atletisme, el ciclisme, l’hoquei sobre patins o la fórmula 1.

Més enllà de l’informe exposat fins ara, cal destacar la qualitat de l’equip que fa possible el Què t’hi jugues per contactar amb protagonistes esportius de primera línia i cercar alhora històries humanes tan boniques com les del doble gol “històric” del Vinaròs o tan impactants com les del ciclista Juanfran Fernández i la seva lluita per ser a la Titan Desert. També volem aprofitar l’avinentesa per valorar l’interès per la cultura (des de la tria musical final fins a l’entrevista a Antoni Batista) i l’actualitat extraesportiva, que sens dubte enriqueixen un programa que sap anar més enllà de l’esport si ho considera oportú.

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!