Rússia guanya l’europeu malgrat estar vetada en atletisme La primera edició dels campionats d'Europa acaba amb un triomf rus al medaller

Del 2 al 12 d’agost Glasgow i Berlín han acollit la primera edició del campionat d’Europa, una cita multiesportiva que pretén fer-se un forat al calendari internacional.

Set federacions internacionals han unit esforços per programar els seus campionats continentals els mateixos dies i crear una nova competició que la majoria de gent ha continuat seguint com a competicions independents. Uns Jocs Olímpics de petit format que pretenen seguir el model d’èxit de campionats com l’asiàtic, un dels més potents del món i que a partir del 18 d’agost se celebraran a Indonèsia. Natació, atletisme, gimnàstica artística, triatló, rem, golf i ciclisme han estat el menú d’una cita amb epicentre a Glasgow excepte la competició atlètica. A més, el ciclisme (carretera, pista, BMX, BTT) i els esports aquàtics (natació, artística, salts d’aigua) han fet coincidir diferents disciplines en una mateixa seu, una novetat benvinguda per al ciclisme.

Un cop acabada la competició és l’hora de fer balanç. Mentre alguns es fixen en la crescuda d’audiències que auguren una continuïtat de l’experiment a corre-cuita d’aquest estiu, també toca mirar cap al medaller. Allà hi han inscrit el seu nom fins a 33 estats diferents del continent europeu i dos dels convidats habituals del continent asiàtic: Israel i Armènia. El vencedor d’aquesta primera edició dels europeus ha estat un altre país que trepitja el continent asiàtic. Rússia, a l’ull de l’huracà pel seu vincle amb el dopatge, s’ha endut més ors que ningú malgrat no poder sumar al recompte final els èxits dels seus atletes.

Yuliya Efimova, tetracampiona d'Europa a Glasgow

Yuliya Efimova, tetracampiona d’Europa a Glasgow

31 ors, 19 plates i 16 bronzes és el brillant botí que s’endú la delegació russa de Glasgow, dominant amb claredat les competicions aquàtiques. Han ocupat el primer lloc del medaller en natació artística (com sempre), en salts d’aigua i en natació, han comptat amb campions també en ciclisme en pistaB, en gimnàstica artística i en rem i també han aconseguit plaça de podi en aigües obertes o en BMX. A més, han comptat amb dos dels esportistes més llorejats de la competició: Yuliya Efimova (4 ors i 1 plata) i Kliment Kolesnikov (3 ors, 2 plates i 1 bronze), dues de les grans sensacions dels campionats a la natació.

Lluny de la seva època d’esplendor atlètica, els atletes russos han competit un cop més sense bandera associada com a atletes neutrals autoritzats amb un balanç d’1 or, 3 plates i 2 bronzes que no computa al medaller final de Rússia. En l’últim europeu que havien pogut disputar, l’any 2014, Rússia va acabar amb 22 medalles a la pista d’atletisme de Zuric. Una sotragada immensa que perdura després del cas de dopatge d’estat retratat al documental Icarus. Més enllà de casos com el de l’extraordinària Maria Lasitskene en el salt d’alçada, sembla clar que Rússia patirà de valent per recuperar les xifres de la primera dècada del segle XXI quan s’aixequi el seu veto per dopatge per part de la IAAF.

Cap campió de casa nostra

Gran Bretanya i Itàlia han completat el podi dels primers campionats d’Europa de la història en què els esportistes dels Països Catalans han ofert una actuació discreta: ni un sol campió, doble medalla en natació (plata de Jèssica Vall i bronze de Joan Lluís Pons), triple èxit en artística (la doble medalla de Berta Farreras i Pau Ribes i la presència de les nedadores catalanes al combo) i una modesta contribució en el bronze per equips atlètics a la marató femenina per part de la vallenca Marta Galimany.

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU