Va de reptes: exhibicions pirinenques en temps de coronavirus Aquest 2020 diversos esportistes opten per superar-se a les muntanyes del nostre país

Un país de muntanyes és un al·licient majúscul per als esportistes que sempre volen anar més enllà.

Fa uns dies el vallesà Oriol Antolí completava una proesa majúscula al Pirineu català. Ell és un autèntic especialista en les proves de llarguíssima distància, aquelles que empetiteixen la duresa ja majúscula dels ultra trails. Amb ganes de posar a prova el seu cos una i altra vegada Antolí ha completat fites increïbles en els darrers anys: el 2018, per exemple, va ser el primer corredor capaç de completar la Monarch’s Way Ultra, una cursa anglesa de 1.000 quilòmetres. Fa uns dies l’egarenc va anunciar que tirava endavant “un projecte que fa molts anys que em ronda pel cap i que em fa molta il·lusió: la travessa que uneix Carros de Foc, La Porta del Cel i Cavalls del Vent“. Un repte de reptes.

L’11 de juliol Antolí va començar la ruta i malgrat les inclemències meteorològiques viscudes durant la darrera setmana i després de fer més quilòmetres del previst, ha acabat completant en 141 hores un recorregut de 360 quilòmetres i 24.000 metres de desnivell positiu incloent l’ascensió a la Pica d’Estats o la seva vintena Cavalls del Vent. La seva ha sigut una aventura majúscula i extrema en solitari, però no és l’única d’aquests mesos estranys en què el Pirineu ha exercit d’escenari majestuós.

Ona Castellsagué, per exemple, ha completat una altra proesa més que destacable en ascendir onze cims de més de 3.000 metres en només 32 hores. L’esportista de Sant Julià de Vilatorta va unir les valls dels cims en bicicleta en un repte non-stop en què va acumular fins a 185 quilòmetres i prop de 9.000 metres de desnivell positiu. Un repte molt similar és el que pretén assolir el vallesà Cesc Martínez a finals de mes, ascendint també els onze cims de més de 3.000 metres del Pirineu català, en aquest cas en menys de 72 hores i també fent ús de la bicicleta com a eina per accedir a peu de cim. A més, vol lligar el projecte esportiu amb el rodatge d’un documental i ha impulsat una campanya de micromecenatge per recaptar fons per fer-ho possible.

A finals de juny Eugeni Rosselló va fer un altre repte imponent: enllaçar La Porta del Cel i la Carros de Foc amb un recorregut total de 215 quilòmetres a peu i més de 14.200 metres de desnivell positiu, abans d’arribar emocionant al seu poble natal, la Pobla de Segur. El repte, que va anomenar “Carros del Cel”, tenia una vessant solidària i va servir per recaptar més de 2.700 euros que destinarà a la compra d’una central de monitorització per a malalts de l’Hospital del Pallars.

Una altra corredora de muntanya de renom com Clàudia Tremps també va fer per les mateixes dates un altre repte més que interessant: posar en valor les muntanyes del Ripollès amb un recorregut de 170 quilòmetres i 10.000 metres de desnivell positiu en tres etapes. Tremps va partir d’Ogassa i va fer cims com el Costabona o el Puigmal i va concloure el camí a Sant Joan de les Abadesses en una ruta circular pensada per esdevenir un atractiu esportiu i turístic a la comarca.

Clàudia Tremps durant el repte Ripollès 360º / Guillem Casanova

A tots aquests reptes, potser els més especials d’aquestes setmanes, cal afegir-hi el pas de Sergi Mingote dins el seu repte actual de recórrer 7.200 quilòmetres en bicicleta i ascendir 14 cims des de Barcelona fins al Mont Olimp. El paretà va destinar els primers dies d’un gran repte de dos mesos als Pirineus i en dotze jornades intenses va ascendir deu cims (entre ells l’Aneto, la Maladeta o la Pica d’Estats) i va recórrer prop de 1.000 quilòmetres en bicicleta. Actualment Mingote està al massís de Cristallo, a Itàlia, després de recórrer també durant uns dies l’illa de Còrsega.

Nova revista en paper a la venda. Fes-te sòcia!