Avui es compleixen 10 anys exactes del reconeixement internacional de Catalunya als estaments del fut-tennis mundial. Va ser, llavors, el 17è esport reconegut i el botí s’ha ampliat fins als 22 actuals que comprenen des del patinatge a les raquetes de neu, passant pel futbol sala o el korfball. El del fut-tennis és un dels típics exemples amb els que cal combatre la condescendència de la pregunta “però això és un esport?” que tantes vegades proclama, valenta, la ignorància. Sí. El fut-tennis és un esport amb tots els ets i uts i per tant va molt més enllà de ser un exercici conegut per formar part d’entrenaments o passatemps dels futbolistes.
Però què és el fut-tennis?
Fet el manifest –dispenseu-nos, ens ve de sèrie– és interessant de veure com s’organitza el fut-tennis i quines són les seves especificitats. El Fut-Tennis és un esport que combina futbol i tennis –fins aquí hi hauria arribat qualsevol– i es juga amb una pilota de futbol, utilitzant qualsevol part del cos a excepció de les mans i els braços. El joc es practica en una pista de dimensions reduïdes, amb una xarxa que divideix en dos el camp de joc.
Hi ha dues variants principals, la individual, en la qual participa un jugador per cada costat, o la col lectiva, en la qual generalment participen dos o tres jugadors per equip. Es poden fer passades entre els companys de l’equip. L’objectiu és passar la pilota a l’àrea contrària fins que el rival no pugui tornar-la correctament, obtenint un punt favorable. La pilota pot donar un bot al camp contrari abans de tocar-la un jugador.
L’origen de l’esport es remunta a l’any 1922, quan va ser jugat per primera vegada a Txecoslovàquia (actual República Txeca) per l’equip de futbol de l’Slavia de Praga.
Atenció: no confonegueu el fut-tennis amb la seva variant que es juga en una taula de tennis taula!
