La Fosbury es fixa en tot el que hi ha més enllà de l’esportista El número #33 de 'la revista de tot l'altre esport' dona tot el protagonisme als rols secundaris que ajuden les esportistes en el seu dia a dia

El teatre va més enllà de les actrius. A les cuines hi ha moltes més mans que les de la xef. Als sindicats, tothom és important i la portaveu només és una més. Als grups de música qui canta és només una membre més. Totes aquestes reflexions en clau de col·lectiu són ben evidents en diferents sectors i àmbits però la traducció a l’esport no sempre es fa ben feta. I és de justícia ressaltar-ho.

Amb aquest propòsit, l’equip de La Fosbury es va fixar en tots els rols que van més enllà de les pròpies protagonistes dels esports. En els equips o les assistents que ajuden i acompanyen. En la feina que fan perquè el resultat no porti el seu nom. En trajectòries, vocacions i dedicacions que sovint no arriben a la categoria d’entrevista. I encara menys de reportatge o d’entrevista.

Protagonisme compartit

Amb l’estil habitual, acurat en el disseny i atrevit de plantejament tant estètic com editorial, la revista dedica després de les seves seccions habituals a ‘Escalfament’ la meitat de les seves pàgines a l’Escombrada, el seu dossier temàtic. Inclou un recull de les catalanes pioneres en camps l’arbitratge, el periodisme o la direcció de clubs i entitats, entrem a l’ecosistema únic d’un box del Campionat del Món de motociclisme per contagiar-nos dels nervis propis de les curses o analitzem totes les tasques que comporten l’organització d’un esdeveniment esportiu.

L’Iria Subirana explica la seva pròpia experiència com a membre d’un equip mèdic a la coneguda Titan Desert i l’entrevista del número té com a protagonista a Montserrat Ubia, una dona de llarga trajectòria i que ha fet tots els papers de l’auca de la gimnàstica artística catalana.

Tots els rols

També més enllà de les esportistes, ens havíem de fixar i ens fixem amb l‘arbitratge, més enllà d’imatges estereotipades, buscant-ne tant el què com el per què. Un altre àmbit que també es recull a la revista és el món propi de la fotografia esportiva, amb tot el que comporta esperar sempre el clic precís que permeti la imatge que llegui i difongui les diferents heroïcitats. I per tancar el cercle, també, la formació. La construcció educativa de les persones i les responsables d’aquest que fan que aquest camí sigui reeixit.

La Fosbury de primavera floreix més enllà d’aquesta Escombrada

La Fosbury de primavera floreix més enllà d’aquesta Escombrada. A la Zona Mixta s’hi parla de filosofia, de psicologia, de música, d’art, de fotografia, de perspectiva de gènere i d’humor. Sempre en clau esportiva.

Passat i futur: Carme Valero i el ciclisme femení

Al ‘Tercer Temps’ de la Fosbury 33 ens n’anem al passat per entrevistar a Carme Valero. Aquest nom hauria de ser de referència obligada en un país amb una memòria de l’esport naturalitzada. Cada resposta seva val la lectura de tota la revista. I al reportatge amb el que es tanca la revista entrem a dins de la cuina on es s’està coent el Massi-Tactic, l’equip català que ha de ser el gran referent ciclista de l’afició del país.

La Fosbury 33 ja ha sortit del forn i és a les bústies de les seves persones subscriptores, a les estrades de les biblioteques catalanes i a les botigues Abacus, on sempre la trobareu. I òbviament a dos clics de tothom qui la vulgui i passi per www.fosbury.cat/paper

Ja tenim aquí la Fosbury 33!