Humans voladors: el wingsuit, la preocupació de Chamonix

El wingsuit (“vestit ala”) és un dels esports extrems que no deixa de guanyar adeptes arreu del món. És una disciplina que ofereix imatges increïbles i que trenca els límits del cos humà. Volar, des de fa uns quants anys, és possible.

2f95223f00000578-0-image-a-3_1450891090141

Iniciada des de dalt dels avions, aquesta modalitat ha incrementat el risc en els salts des dels pics de les muntanyes. La velocitat supera fàcilment els 150km/h i pot arribar a assolir puntes de més de 200km/h. La proximitat amb el terra, amb els arbres, les glaceres o fins i tot els edificis són elements sovint buscats per als humans voladors més experts. Chamonix, el municipi francès situat a la falda del Montblanc, és la meca dels practicants de wingsuit. És l’indret del món on es practiquen més salts. I, en una seqüència lògica terrible, també és l’indret on hi ha més morts dels homes voladors.

Chamonix: el risc col·lateral

L’Agulla del Midi (3.842 metres) és el punt de partida per excel·lència del wingsuit a Chamonix. S’hi arriba amb telefèric i les instal·lacions compten amb una plataforma artificial perfecta per fer el salt cap a un entorn natural esplèndid. El trajecte del vol, certament, és excepcional.

Malauradament, però, no tots els vols acaben bé. Aquest 2016 es comptabilitzen 35 morts per la pràctica del wingsuit. D’aquests, 8 són a França i 5 a Chamonix. La capital popular d’aquest esport ha vist en les darreres hores un nou final tràgic amb la mort d’un home volador que no ha pogut obrir el paracaigudes i s’ha estavellat contra la façana d’un edifici de tres plantes nou de trinca al centre del poble. Hi ha hagut molts testimonis del xoc, el primer que es produeix en ple nucli urbà. L’Ajuntament de Chamonix està rumiant la manera de garantir la seguretat dels seus habitants. La frase del primer tinent d’alcalde (“ha xocat contra un edifici, però es podria haver estavellat contra un cotxe o una persona”) obre la porta a un debat intens per als propers mesos.

Un d’aquests accidents va segar la vida d’Alexander Polli, l’italià que va popularitzar el wingsuit fa pocs anys amb reptes impossibles. Polli va morir a la mateixa zona el passat 23 d’agost. El més recordat, sens dubte, el pas per un forat entre les roques de Montserrat. Les imatges que ens va deixar, en qualsevol cas, són precioses i inesborrables.

Les dones voladores

El wingsuit, més enllà del risc, és un esport que compta amb una lliga mundial i una cita anual a la Xina (es disputa d’aquí a 10 dies, entre el 13 i el 15 d’octubre) per determinar els homes voladors més ràpids i més precisos de l’any. Hi ha competicions per equips i premis per als que assoleixen la velocitat més alta. Una disciplina, com la resta d’esports extrems, que comença a comptar amb professionals per l’aposta dels patrocinadors privats.

Entre els grans noms del circuit mundial en destaca un de femení: Ellen Brennan, una nord-americana establerta precisament a Chamonix. Ella ostenta el títol de la dona més ràpida del món. Brennan es va fer famosa el 2014 i no ha parat de saltar des de llavors. Amb més de 600 salts registrats, s’ha convertit en la dona-anunci del wingsuit. Fins i tot per anunciar una marca de dònuts!

La masculinització dels esports extrems també la posa en qüestió una altra especialista. En aquest cas, italiana. Roberta Mancino opta per buscar escenaris espectaculars per a la gravació dels seus salts. Amb l’ajuda d’una avioneta, ja ha sobrevolat ciutats amb gratacels com Dubai o Panamà, travessant l’espai entre dues torres altíssimes… i també ha passat per sobre d’un volcà en constant erupció. A casa nostra, una de les poques esportistes que s’han atrevit amb el wingsuit és Mireia Miró. L’excel·lent corredora de muntanya va sobrevolar l’Ultrapirineu del 2014 amb el vestit ala. Una experiència única.

maxresdefault

** Actualització 6 d’octubre de 2016: l’Ajuntament de Chamonix ha decidit prohibir indefinidament la pràctica del vol alat (wingsuit) al seu municipi.

Ja tenim aquí la Fosbury 34!