Alguns dels millors aixecadors de peses del món han començat a repartir-se les medalles als Estats Units. El mundial aplega alguns dels noms més coneguts d’aquesta disciplina arreu del planeta. Entre ells, Kianoush Rostami, l’home que va subhastar la seva medalla d’or en una acció solidària i que finalment ha rebut el visat per trepitjar territori nord-americà 4 dies abans d’iniciar la competició. En clau catalana, a més, la cita servirà per veure el debut en un mundial absolut del molinenc Marcos Ruiz, campió d’Europa júnior i sub23.
Totes les grans potències, fora de combat
Hi ha ingredients per a seguir de prop la cita d’Anaheim. Un d’ells, sens dubte, és veure com es resituen els podis i quins països són els que lideren el medaller després del veto que han rebut algunes de les seleccions més potents del món. Veurem Als Estats Units no hi participen els aixecadors de la Xina, el país que ha dominat amb mà de ferro els darrers Jocs Olímpics i els darrers mundials. Bé, aquestes dues cites i també 25 de les darreres 26 grans competicions internacionals. Com si la mateixa Xina no participés en un mundial de tennis de taula, com si Corea del Sud no ho fes en un de Taekwondo o els Estats Units en un de bàsquet. Un escàndol.
Tampoc hi seran els russos, que van ocupar el segon lloc del medaller de 2015 i que ja van ser exclosos dels Jocs de Rio l’estiu passat, ni el Kazakhstan, tercer millor equip de 2015 i segon país amb més podis als jocs brasilers. La llista d’absències continua amb altres països que han pujat al podi recentment. És el cas de Turquia, d’Armenia, d’Azerbadjan i de Bielorússia, als que encara cal sumar altres aixecadors de Moldàvia amb múltiples places de finalistes en la darrera dècada.
L’amenaça olímpica per al 2024
Si el reguitzell de noms no és prou contundent, hi posem xifres: 18 medallistes dels Jocs de Rio (6 campions) i 28 del darrers mundials de 2015 (12 campions) no participen als mundials dels EUA. No és cap boicot ni cap davallada sobtada de forma. El motiu és tan simple com trist i dur: tots els països esmentats han estat sancionats per haver acumulat tres casos o més de dopatge en l’anàlisi retrospectiva de les mostres corresponents als Jocs de 2008 i de 2012.
Una barbaritat que ha portat el COI a posar sobre la taula la continuïtat de l’halterofília per als Jocs Olímpics de 2024. A Tòquio, l’esport de força per excel·lència i un dels pioners de 1896 té plaça garantida. Si no canvien les coses i la Federació Internacional no és capaç de posar-se les piles per garantir un esport net (els seus mundials acostumen a finalitzar sense cap cas de dopatge), la seva presència a París és francament dubtosa.
Països que emergeixen entre el caos
A Anaheim, per cert, tampoc hi participen els aixecadors de Corea del Nord pel conflicte polític obert amb els EUA. Una altra potència amb campions olímpics i mundials que s’ha quedat a casa. De moment, competidors de l’Índia, el Vietnam i Colòmbia s’han repartit els primers ors amb pesos molt allunyats dels rècords mundials. En el cas de Saikhom Mirabai Chanu, per donar el primer or en halterofília de l’Índia en 22 anys. En el cas de Tchach Kim Tuan, el primer del Vietnam de tota la història. Que la força els acompanyi a tots. La força, i res més.
