Kamila Valieva i les joguines trencades de Rússia

7 minuts de lectura
Des que va començar la competició de patinatge als Jocs Olímpics de Beijjing, el nom de Kamila Valieva ha ressonat molt, tant a l’entorn d’aquest esport com fora d’ell.

Inicialment de Kamila Valieva se’n parlava com un prodigi, en ser la primera dona en executar un salt quàdruple a uns Jocs i pels seus rècords mundials, però des de la final d’equips, en què ella hi va participar, la situació ha canviat completament arran del seu positiu en dopatge.

El passat divendres l’Agència Internacional de Control (ITA) va confirmar que l’esportista russa havia pres Trimetazidina, un medicament dissenyat per a tractar els símptomes d’angina de pit i indicat exclusivament per a adults. La prova de dopatge es va realitzar el 25 de desembre, durant els nacionals russos, i es va confirmar el 8 de febrer, un dia després que Kamila Valieva es proclamés campiona olímpica per equips. Aquest mateix dilluns, el Tribunal d’Arbitratge Esportiu ha determinat que la patinadora no serà suspesa, pel que pot continuar la seva participació als Jocs, en considerar que es tracta d’una persona protegida (per ser menor de 16 anys), que en aquesta competició no era positiva i que li causaria un mal “irreparable” prohibir-li seguir a Beijing.

Pel que fa al torneig en sí, el COI ha determinat que no hi haurà cerimònia de medalles per la final d’equips, que es va aturar després de conèixer-se el positiu, ni a la final femenina si Valieva finalitzava entre les tres primeres posicions. Finalment, després d’un programa ple d’errades, la patinadora ha quedat quarta, a les portes del podi. La victòria se l’ha endut la seva companya Scherbakova. Malgrat la decisió del TAS, el procés encara continua obert, de manera que si en els propers mesos es confirmés que és culpable, se la sancionaria i s’anul·larien els resultats del nacional rus, l’Europeu i els Jocs.

Scherbakova, campiona olímpica després de les errades de Kamila Valieva

Una nova concepció de l’abús

Aquesta notícia obre dos interrogants principals: com pot ser que una nena de 15 anys hagi tingut accés a un medicament prohibit amb o sense l’ajuda d’adults, i en quin entorn ella i les altres patinadores russes es troben per a arribar a dopar-se sent tan joves. Amb la resolució del TAS, es perd una oportunitat única per tal que els organismes oficials analitzin els mètodes d’entrenament de la seva tècnica, Eteri Tutberidze, dels que se n’ha parlat molt en els darrers anys i no precisament per les seves virtuts.

Abans de conèixer-se el seu dopatge, el discurs més repetit girava al voltant de com Kamila Valieva triomfarà amb els anys, de què serà capaç als 18 si ara que en té 15 fa aquestes barbaritats a la pista, o de quantes medalles s’endurà. Però la realitat és molt diferent i molt més dura: des de l’inici sabem que no hi ha futur per a Kamila Valieva. De fet, ni per a ella ni per a les altres dues representants russes a Beijing, Aleksandra Trusova i Anna Scherbakova. Tenen només entre 15 i 17 anys però ho han guanyat absolutament tot, pel que són considerades de les millors patinadores del panorama actual. Totes tres pertanyen al Club Mambo 70 i entrenen sota les ordres d’Eteri Tutberidze, mític nom del patinatge rus i creadora de pràcticament totes les estrelles femenines de l’última dècada.

El seu mètode d’entrenament és igual d’espectacular com qüestionable. S’ha comprovat que les patinadores que treballen sota les seves ordres tenen una data de caducitat, els 17 anys, perquè a partir d’aquell moment el seu rendiment comença a baixar i els canvis corporals els impedeixen mantenir la tècnica de salts. La base del mètode Tutberidze es basa en realitzar grans dificultats des d’una edat molt primerenca, entrenar moltes hores al dia (fins a dotze hores, sis cops per setmana) i en dur a terme un alt nombre de repeticions d’un mateix element.

El més important, però, és la figura: a través de la dieta controla que tinguin un pes baix amb el qual no puguin construir múscul, perquè així s’eleven més i la velocitat de rotació és superior, facilitant que aconsegueixin salts de tanta dificultat com el triple axel o els quàdruples. Per a aconseguir-ho, Tutberidze les pesa cada dia i les obliga a perdre pes constantment, a més de fer-les competir amb pneumònia, amb fractures importants, en dejú d’aigua i menjar…

El problema d’aquest sistema sorgeix quan totes aquestes nenes arriben a la pubertat, els canvia el cos i la seva tècnica es veu ressentida. A banda, saltar més implica aterrar més fort, així que si sumes l’estrès al que estan sotmesos els seus cossos, la falta de nutrients, les lesions sorgides de la manca de múscul o de tantes repeticions i l’augment de pes, tens l’equació perfecta per acabar la teva carrera professional abans de ser major d’edat.

Eteri Tutberidze, figura del patinatge artístic sobre gel rus

Una fàbrica d’estrelles destrossades

Si fem una valoració general del llegat de Tutberidze, veiem que pràcticament totes les seves patinadores han tingut greus problemes físics: Daria Usacheva, de només 15 anys, té una fractura important al maluc; Aliona Kostornaia, una de les aspirants a ser a Beijing, es va trencar la mà durant un entrenament i encara no s’ha recuperat; Evgenia Medvedeva conviu amb una lesió crònica a l’esquena que li impedeix girar-se cap al costat dret; i Julia Lipnitskaya es va haver de retirar per un trastorn alimentari, a més d’altres patologies físiques.

Elles han arribat al lloc més alt de l’esport, però n’hi ha d’altres, com Anastasia Tarakanova, Polina Tsurskaya, Daria Panenkova, Elizabet Tursynbaeva o Alena Kanysheva, que s’han hagut de retirar abans d’hora perquè el seu cos ha col·lapsat degut a l’estrès del sobre-entrenament i la restricció alimentària.

Com es permet aquest abús? Bé, hi ha dues raons principals: a Rússia li interessa ben poc qui guanyi, mentre algú ho faci, així que si han d’arribar fins a l’extenuació tant física com mental, ho fan. L’altra té més a veure amb una qüestió de plantilla, hi ha una quantitat tan i tan gran de patinadores que la renovació constant de talent està assegurada. Quan es juga amb tant d’avantatge no et preocupa el benestar de les teves esportistes, perquè en el moment que alguna es retiri o es lesioni hi ha darrere una legió sencera d’altres Trusova, Lipnitskaya o Medvedeva esperant el seu torn per a lluir-se i liderar-ho tot.

El sistema abusiu de Tutberidze, que ha estat sempre un secret a veus, és el mateix que el matrimoni Karolyi va desenvolupar a la gimnàstica artística nord-americana i del que ningú es va queixar al seu moment perquè implicava deixar de guanyar medalles.

Cal parlar també d’estatus. La cultura esportiva del patinatge o la gimnàstica rítmica, per exemple, no només es consent sinó que se celebra, tant en el propi país com en els que volen aspirar al seu poder i n’imiten els mètodes, independentment de si realment funcionen. A més, dins l’escena internacional del món de l’esport Rússia hi té un paper important, així que no sorprèn que des de les organitzacions oficials s’hagi normalitzat i defensat la seva feina, arribant fins i tot a donar-li el premi a Millor Entrenadora del 2020 de la Federació Internacional de Patinatge.

La decisió del TAS obre un precedent i aquest cas específic es podria traslladar a una tècnica habitual al patinatge o l’esport en general. Si no se sanciona un dopatge, els entrenadors tindran barra lliure per continuar donant substàncies prohibides a les seves esportistes, sempre i quan tinguin menys de 16 anys, un aspecte prototípic en aquesta disciplina. Per descomptat, també origina un qüestionament constant dels resultats de Rússia en el passat, en el present i en el futur: si la jove s’ha dopat, quantes més ho deuen fer?

El patinatge internacional desaprova la decisió del TAS

Com és obvi, la polèmica del dopatge ha aixecat polseguera i no són pocs els ex patinadors que han decidit posicionar-se. Tara Lipinski ha defensat que independentment de l’edat o el moment del test, si ha sortit positiu no se li hauria de permetre competir. Ashley Wagner ha posat el focus més enllà de l’atleta, en un tuit on deia “[Kamila Valieva] ha esdevingut la cara d’un sistema problemàtic que va més lluny del positiu d’una noia de 15 anys. Els han posat en situacions en les que no hi haurien de ser mai, així que fins que no ens centrem en aquest problema com un tot, el dopatge continuarà creant una gran ombra sobre el patinatge artístic”.

Una de les mirades més crítiques és la d’Adam Rippon, ja retirat, que creu que la prohibició de Rússia de competir als Jocs va ser massa “lleu”, a més de carregar fortament contra la pròpia federació d’aquest país afirmant que han posat el seu paper als Jocs per davant de la salut dels esportistes i que Valieva i la resta de l’equip només fa el que els entrenadors els demanen.

El que queda clar és que Kamila Valieva és només una víctima més de tot aquest sistema podrit, que és imprescindible una inspecció profunda en tot el que és el patinatge rus i les institucions oficials i que cal replantejar-se si s’hauria d’augmentar l’edat mínima per a competir en Jocs Olímpics i Mundials, una mesura que ja han seguit molts altres esports.

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!