Ramon Julián diu adéu a l’escalada de competició amb un darrer triomf L'esportista de Manlleu tanca una trajectòria de 17 anys a l'elit

El darrer cap de setmana de novembre l’esportista osonenc ha competit per darrera vegada abans d’iniciar una nova etapa en l’escalada

Fa unes setmanes Ramon Julián va fer pública la seva decisió d’abandonar l’escalada de competició en finalitzar la temporada. La darrera prova de la Copa d’Espanya de dificultat d’escalada disputada a Madrid aquest cap de setmana ha estat la cita de comiat per al català després d’una llarga trajectòria d’èxits que ha conclòs amb un darrer triomf: Julián va vèncer a la capital espanyola i també es va endur la victòria a la general de la Copa d’Espanya d’aquest 2018 (havia vençut les dues proves anteriors). En categoria femenina l’escaladora catalana Helena Alemán també va fer el doblet amb victòria a la prova i a la general.

Després d’aquest darrer triomf assolit davant Javier Cano i el joveníssim Alberto Ginés, Ramon Julián tanca una etapa de 17 anys en què s’ha convertit en un dels millors escaladors de la història. Amb ganes de deixar enrere uns darrers anys complicats i de provar les vies d’escalada en roca més dures del món, Julián posa punt final a una trajectòria on brillen de forma indiscutible els dos campionats del món (2007 i 2011) i la copa del món de 2010.

El seu palmarès, però, és molt més extens. “Ramonet” ha pujat en 51 ocasions diferents en un podi internacional d’elit. Als títols mundials cal afegir-hi el rècord de tres campionats d’Europa (2004, 2010 i 2015), una fita que no ha assolit cap altre escalador del continent. Amb 7 victòries al Màster d’Arco (entre 2005 i 2013) i un altre triomf als Jocs Mundials (2013), l’esportista de Manlleu ha dominat les cites estatals amb 9 campionats d’Espanya i 12 copes d’Espanya que constaten una hegemonia brutal en un esport sovint imprevisible.

Ramón Julián és un dels tres escaladors que han guanyat el mundial, la copa del món i l’europeu com a mínim en una ocasió (juntament amb Patxi Usobiaga i François Legrand). Quan va aconseguir el seu primer triomf internacional, a la darrera prova de la copa del món de 2002, poc s’imaginava que el seu esport acabaria formant part del programa olímpic de 2020 en una modalitat combinada estranya per als escaladors de tota la vida.

L’escalador que ho ha guanyat tot ara abandona la competició sense renunciar a l’escalada. Seguirà vinculat a l’esport de la seva vida a través d’un rocòdrom a Vic i, especialment, fixant-se cap a les parets impossibles d’arreu del món. Caldrà estar ben atents als futurs projectes d’un dels millors esportistes catalans del segle XXI.

La Fosbury 31 “viatja” a Mèxic!