El mes d’agost de 2015 el millor decatleta de la història aconseguia un nou rècord mundial a l’estadi del niu de Pequín. 9.045 punts. Quina bestiesa. Era el primer cop que Eaton competia allà i probablement va fer l’exhibició més gran dels mundials. Sempre sotmesa, es clar, als flaixos de Bolt i companyia.
El 2008 la capital xinesa havia acollit uns Jocs Olímpics que van arribar massa d’hora per a Ashton Eaton. Tenia 20 anys, ja era el cinquè millor decatleta del país i acabava de guanyar per primera vegada el títol de campió nacional de la NCAA. Un any abans havia conegut en plens Jocs Panamericans júniors a la seva futura esposa, Brianne Theisen, i l’havia convençuda per sumar-se a la Universitat d’Oregon. Des d’aquell moment s’han erigit en el millor suport mutu possible per a dues carreres plenes d’èxit.
Una retirada… triple
Ara la gran parella de les proves combinades ha anunciat la seva retirada. És relativament sorprenent, ja que havien decidit competir als mundials de Londres de 2017. Però també és cert que havien deixat entreveure mostres d’esgotament. Brianne Theisen-Eaton, per exemple, reconeix que va acabar baldada després dels jocs de Rio i ja havia dit que no volia tornar a fer una prova combinada mai més. Allò que semblava una declaració d’una persona exhausta ha estat la decisió reflexiva dels Eaton pocs mesos després.
Hi ha una conseqüència paral·lela: també trenquen uns mesos abans del previst el contracte amb el seu entrenador, Harry Marra. Aquest senyor, clau en les seves trajectòries, és indubtable que es retirarà després de molt temps de somiar-ho. Fa pocs mesos, abans d’endinsar-se en el ritme frenètic preolímpic, va absentar-se de tot amb la seva dona durant tres mesos. Va tornar, és clar. Però el primer que va fer va ser anunciar que neecssitava la pau d’aquelles setmanes i deixar d’estar pendent de l’alta competició. Que acompanyaria els Eaton fins a Londres 2017. Però que es busquessin un nou entrenador per al cicle de Tòquio 2020.
Harry Marra, l’home de caràcter, avui es mereix una nova menció en l’adéu dels Eaton. Els va començar a entrenar el 2010 i va veure que tenia diamants encara més potents que les llegendes que ja havien viscut de prop. Dan O’Brien, Dave Johnson. Va ser pels Eaton que va decidir posposar una jubilació guanyada a pols. Ara, camí dels 69 anys, ja pot marxar on bonament li plagui sense haver de donar explicacions a ningú. En la memòria, els seus mètodes clàssics i la seva capacitat d’assimilar totes les innovacions de l’esport.
Els 5 anys d’or d’Ashton Eaton
En el moment d’una retirada conjunta tan potent com aquesta bé podríem haver triat l’única victòria conjunta de la parella. Ho han perseguit durant anys, però Brianne Theisen-Eaton sempre ha topat amb una genial britànica que també ha plegat veles en un moment àlgid de la seva carrera. Ennis-Hill, per cert, ja gaudeix de la seva prematura jubilació i no se n’amaga.
@AshtonJEaton @btheiseneaton sad to see you retire but I must admit retirement is great 😃
— Jessica Ennis-Hill (@J_Ennis) 4 de gener de 2017
El moment de glòria conjunta no va arribar fins al març de 2016, fa tot just 10 mesos. Llavors els Eaton es van proclamar campions del món d’heptatló i pentatló en pista coberta. A Portland, és clar, ben a prop de la Universitat d’Oregon que els va veure créixer.
Però hem de reconèixer que els mèrits d’Ashton Eaton tenen una brillantor especial. Ha estat el millor decatleta de la història i plega amb un palmarès esplèndid. És bicampió olímpic i pentacampió mundial. I tot plegat, assolit entre el 2012 i el 2016, els 5 anys en què ha restat imbatut malgrat el creixement de Warner, de Mayer o de Hardee. Res a fer, malauradament per a ells. Eaton, fins i tot, va decidir provar-se als 400 tanques durant bona part del 2014. Explorar nous camins, canviar rutines, suar la cansalada per millorar prestacions als 400 llisos. I va arribar a córrer els 400 tanques en 48,69.
Els 9.045 punts, el rècord mundial agònic
De tot plegat, sens dubte, ens quedem amb l’exhibició feta a l’estadi de Pequín el 2015. Van ser 10 moments meravellosos per a la història atlètica en què Eaton es va permetre el luxe de decebre’ns amb un tímid 7’88 en salt de longitud o un modest 2,01 en alçada. I és que la combinada ja ho té, això. Fallar en una prova, brillar en una altra. Els 45’00 als 400 metres continuen sent una bestialitat sense precedents. Els efectes dels entrenaments estranys de 2014 van ser un èxit increïble. Eaton sempre ha estat un decatleta velocista, una rara avis. Però la proesa dels 45 segons en una volta a l’estadi pronostiquem que trigarà molt de temps en ser superada.
El final del decatló va ser agònic. Ahston Eaton necessitava completar la cursa dels 1.500 metres per sota els 4 minuts i 18 segons. I el cronòmetre es va aturar unes dècimes abans, amb una entrada a meta en què el seu cos va anar directe al terra. Rècord mundial, abraçada primerenca a la seva dona i a la família, i una segona abraçada, intensa, cap al seu entrenador, Harry Marra, fins que les llàgrimes ja van ser incontenibles. Un enorme moment de la història de l’esport mundial.
Si Eaton hagués fet coincidir totes les seves millors marques en una mateixa jornada s’hauria enfilat per sobre els 9.500 punts. És una dada virtual que ens emociona. Però ens quedem, de llarg, amb les emocions viscudes en cadascuna de les proves disputades en les combinades de la seva esplendor.
El futur, a l’espai?
Per cert, farem bé de no perdre-li la pista. Al seu compte de twitter la biografia ha canviat: “I’m deciding what to do next. Being the 1st person on Mars would be cool“. A la seva carta de comiat, dedica unes paraules al cofundador de Tesla i al mateix Tesla: “To Nikola Tesla and Elon Musk; you were my inspirations. From you I learned what it means to work, that ambition overrides adversity, and how to pursue a higher purpose“. Elon Musk, membre també d’Space X, l’empresa que busca gent per anar a l’espai. Proper repte dels Eaton: viatjar a Mart?
