El ciclista Paco Mancebo i l’atleta Sergio Sánchez defensen l’extrema dreta de VOX L'atleta, marcat pel racisme i el masclisme, fitxatge "oficial" de la formació d'extrema dreta

Pocs dies després d’aconseguir representació institucional al parlament andalús, la formació d’extrema dreta Vox ha rebut el suport d’un esportista d’elit a Castella i Lleó.

Sergio Sánchez és el primer esportista de certa rellevància que dona suport públic al partit polític que promou la suspensió de les autonomies, la il·legalització de partits independentistes, múltiples mesures contra la població nouvinguda o l’eliminació de la llei contra la violència de gènere. La seva adhesió al projecte d’extrema dreta l’ha anunciat VOX León en un comunicat que indica que és la primera militància política de l’atleta, que “està convençut que VOX és l’alternativa real al model de gestió actual”.

El lleonès es va convertir en un dels millors atletes de l’estat espanyol l’any 2010, quan va arribar a proclamar-se subcampió del món en pista coberta dels 3.000 metres llisos als campionats de Doha. Aquell any va arribar a batre dos rècords europeus (2.000 i 3.000 llisos indoor) i va ser quart a l’europeu de cros. Tot i que encara competeix en proves de fons com mitges maratons, ja fa anys que va deixar de ser un atleta d’elit i que va començar a aparèixer als mitjans per allò que deia i feia fora de la pista.

Mancebo, via twitter

Qui també defensa els postulats de VOX és el veteraníssim ciclista de 42 anys Paco Mancebo, que ho fa des de les xarxes socials mentre continua actiu en competicions en carretera i en BTT. Mancebo va començar a difondre missatges de VOX fa un any i mig i tant les piulades de la formació com la dels seus líders Santiago Abascal i Javier Ortega són retuitejats habitualment al seu perfil de twitter. Allà Mancebo també comparteix missatges racistes i ultracatòlics de perfils com “reconqvista” o “imperio_e”.

Una de les imatges de VOX retuitejades per Paco Mancebo

Entre els tuits compartits per Mancebo trobem missatges d’homenatge a “aquellos que no se rindieron y dieron su vida por recuperar nuestra tierra y expulsar al moro” o de celebració de l’empresonament dels líders polítics catalans. Per cert: un altre ciclista de Navaluenga, Diego Rubio (Burgos-BH), també ha compartit amb menor mesura missatges de VOX a les xarxes socials.

El casos de dopatge

Els dos defensors de VOX comparteixen un punt comú en les seves trajectòries: el dopatge. L’any 2013 la carrera de Sergio Sánchez va frenar-se en sec després de ser sancionat per dopatge i passar-se dos anys allunyat de les competicions. Una sanció per EPO en un campionat d’Espanya el mateix any en què s’havia proclamat campió estatal de cros davant Carles Castillejo. Ja el 2010, en l’any de glòria de la seva carrera esportiva, Sánchez s’havia hagut de defensar de les acusacions d’un periodista argentí que assegurava que es dopava i el 2014, en plena suspensió, el lleonès va ser imputat per traficar amb EPO en una trama de tràfic i venda de substàncies dopants.

Molts anys abans, el 2006, Paco Mancebo ja va protagonitzar un cas de dopatge, encara que mai va arribar a ser sancionat. Ell va ser un dels noms més coneguts de l’Operació Port que va sacsejar el ciclisme a l’estat espanyol. Identificat com a client de la xarxa del metge Eufemiano Fuentes, Mancebo va veure com el Tour de França immediatament vetava la seva participació en una edició en què partia com un dels candidats a pujar al podi de la ronda francesa. Tot i no ser sancionat, Mancebo va perdre l’interès dels equips World Tour i va iniciar amb el Relax per equips procontinentals i continentals que l’ha portat en els darrers anys a formar part d’estructures d’arreu del món.

Paco Mancebo, en una prova de BTT disputada l’any passat a Madrid / 100×100 CiclaMadrid

Les declaracions racistes

Sergio Sánchez té un historial marcat per la polèmica. La suspensió per dopatge no era la primera sanció que rebia el migfonista castellà, que el 2011 va veure com la Federació Espanyola li obria un expedient disciplinari després d’unes declaracions en una ràdio càntabre on afirmava que li clavaria un “tortazo” a Jaime Lissavetzky, llavors secretari d’estat per a l’esport del govern espanyol. En el rerefons d’aquelles declaracions hi havia el dopatge d’Alemayehu Bezabeh, un dels seus rivals a la pista i nacionalitzat espanyol des de 2007:

“Em fa vergonya vestir la samarreta de la selecció espanyola. Sóc subcampió del món, tinc dos rècords d’Europa i no tinc una beca ADO. Molta gent involucrada a la Operación Galgo sí que en té. Els que manen haurien de ser els primers en ser castigats. Només espero guanyar una medalla olímpica i que vingui Jaime Lissavetzky a donar-me la mà i a felicitar-me. Li estamparé la medalla a la cara, pum, i li diré: tot això ho ha aconseguit amb l’ajuda de merda que m’has donat, que és no res. Aquí tens la medalla olímpica d’un espanyol nascut a Espanya, blanc com la llet“.

Encara afegia, en relació a Bezabeh:

“Com que Bezabeh estava al seu país ha pogut dopar-se com ha volgut i ha vingut a Espanya amb els efectes de la droga. L’han dopat els polítics. El CSD el va rebre com un rei després de ser campió d’Europa. A nosaltres no ens ha rebut ningú perquè no ens han nacionalitzat en tres mesos. Ara, quan el pillen han de dir que no sabia espanyol i que l’hem de perdonar. Que surti Jaime Lissavetzky a donar la cara, a dir que el va nacionalitzar ell. Un dia agafaré una borratxera abans de competir, a veure si algú em perdona a mi”.

Absolt d’un cas de violència masclista

Més endavant Sergio Sánchez va assegurar que no era racista (“qui ho digui no em coneix en absolut”). Després de tornar a competir el seu nom va tornar a aparèixer els mitjans per un cas de violència masclista que el va portar a passar una nit empresonat abans de ser posat en llibertat pel jutge, que no va poder demostrar l’existència de l’autoria del delicte de violència de gènere contra la seva dona, que havia interposat la denúncia poques hores abans.

La Fosbury 31 “viatja” a Mèxic!