L’esquí de fons, planter ciclista Martí Vigo i Lydia Iglesias fan el salt a la bicicleta després de despuntar a la neu

En un 2020 ple de sorpreses ens fixem en el fitxatge d’un olímpic de casa nostra per un equip ciclista professional italià.

Fa pràcticament tres anys Martí Vigo va confirmar la seva presència als Jocs Olímpics de Pyeongchang. Procedent de la Vall de Benasc, del petit poble de Sessué, aquella va ser una vivència clau en la seva trajectòria esportiva. El bitllet olímpic va ser un premi enorme per a un jove de 20 anys que va combinar el debut en uns Jocs amb el seu debut a la copa del món d’esquí de fons mentre cercava seguir progressant en Copa d’Europa.

Aquell salt a l’elit pràcticament en paral·lel a Corea del Sud va arribar acompanyat del que a la Fosbury vam qualificar com a “debut olímpic horrorós”. A la prova de 15 quilòmetres d’esquí de fons va abandonar, garratibat, amb sensacions que va assegurar no haver viscut mai en la seva carrera. Malgrat això, aviat Vigo va demostrat la seva qualitat a la prova d’esprint per equips fent parella amb el basc Imanol Rojo i entrant a la 19a posició, superant seleccions a priori més fortes i a només cinc llocs d’entrar a la final olímpica.

Era el mes de febrer de 2018 i poc s’imaginava llavors que al cap de dos anys un parell d’aproximacions al ciclisme de carretera serien suficients per què des de l’Androni es fixessin en el seu potencial i es convertís, de cop i volta i sense experiència prèvia, en un ciclista professional d’un equip especialista en detectar joves talents. Martí Vigo ha firmat contracte de dues temporades amb l’equip italià, que malgrat no formar part del circuit World Tour acostuma a tenir plaça reservada al Giro d’Itàlia i a les grans competicions italianes.

El fitxatge no ha passat desapercebut perquè l’equip italià s’ha encarregat que les expectatives amb l’esportista de la Ribagorça siguin altes. En la nota de premsa anunciant la seva contractació l’equip el compara ni més ni menys que amb Egan Bernal, guanyador del Tour de França de 2019. Bernal va fer el salt com a professional a l’equip italià abans de fitxar per l’Sky i va ser una aposta de Gianni Savio, que va tenir clar que aquell corredor de BTT tenia un futur pròsper al davant després de fer-li diverses proves d’esforç. Ara l’Androni assegura que Vigo “recorda d’alguna manera el pas d’Egan Bernal per l’equip fa unes temporades. És impossible dir si es tracta d’una història que es repeteix, però els dos casos tenen un paral·lelisme històric com a mínim curiós“.

Caldrà veure com aterra el de Sessué al ciclisme professional l’any vinent, però l’Androni assegura que els seus números són una bona carta de presentació i que el test físic fet amb el basc Patxi Vila ha ofert resultats prometedors. Ara per ara, comparteix amb el colombià un potencial engrescador i una experiència d’alt nivell en una altra disciplina esportiva. De moment, Martí Vigo només compta amb l’experiència d’haver competit en dues proves amateurs aquesta tardor amb el mallot del  Telco.m On Clima Oses: el campionat d’Aragó, on va ser sisè i es va endur el títol de la Comunitat Autònoma, i el Memorial Valenciaga, que va acabar en 13a posició. En ambdues curses Vigo va aguantar perfectament el ritme a alguns dels millors corredors sub23 de l’estat espanyol.

Martí Vigo, campió d'Aragó 2020 de ciclisme

Martí Vigo, campió d’Aragó 2020 de ciclisme

Lydia Iglesias, la referència

Martí Vigo ha tingut ben a prop un camí a seguir a través de Lydia Iglesias, companya des de les categories inferiors a l’elit de l’esquí de fons estatal. L’esquiadora aranesa era una de les grans promeses de l’esquí de fons català, amb presència en cites internacionals i bons resultats en campionats catalans i espanyols. El 2019, per exemple, va guanyar un parell de medalles als campionats d’Espanya d’esquí de fons i amb 22 anys sens dubte era un dels noms que hauria rondat les victòries de qualsevol prova d’esquí de fons al nostre país en la propera dècada. L’any passat, però, va decidir començar a fer proves en el ciclisme de carretera, la disciplina que com passa amb la majoria d’esquiadors és habitual en els entrenaments per mantenir-se en forma durant l’estiu.

El salt al màxim nivell del Casa Dorada va ser una bona oportunitat per Iglesias, que va fitxar per aquest equip també amb paraules d’elogi per part del seu director, Íñigo Cuesta. La confiança que l’aranesa podria aportar experiència competitiva en l’esport d’elit s’ha vist ratificada en un 2020 amb menys curses de les esperades i, per tant, amb poques oportunitats per gaudir d’una certa continuïtat en l’estrena com a ciclista. En qualsevol cas, Lydia Iglesias ha demostrat que té un gran futur després d’entrar al Top 10 del campionat d’Espanya en la que tot just era la seva tercera cursa ciclista i ja ha viscut la seva primera competició al WWT amb la Challenge by la Vuelta a Madrid.

Martí Vigo i Lydia Iglesias, amb Imanol Rojo, preparats per participar en una competició internacional d'esquí de fons el 2018 / RFEDI

Martí Vigo i Lydia Iglesias, amb Imanol Rojo, preparats per participar en una competició internacional d’esquí de fons el 2018 / RFEDI

No és la primera vegada que esportistes que han brillat en l’esquí opten pel ciclisme. Probablement ara tothom té al cap el cas de Primoz Roglic, número 1 del món i ex saltador d’esquí, però la llista és extensa i hi ha casos més propers als d’Iglesias i Vigo com el de la txeca Katerina Nash, que ha arribat a tastar el ciclisme de carretera mentre combinava la seva condició d’estrella en BTT i en ciclocròs i la participació als Jocs Olímpics d’hivern com a esquiadora de fons.

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!