Brand-Vos, el gran duel del mundial de ciclocròs

4 minuts de lectura
El 29 i 30 de gener es disputa el campionat del món de ciclocròs als Estats Units.

En una temporada marcada per l’experiment de neu a Val di Sole, el ciclocròs viu un colofó molt esperat i alhora deslluït a Carolina del Nord. Aquest cap de setmana, en un circuit tradicional, es disputen els mundials de l’especialitat un cop la copa del món ja ha quedat resolta amb dos dominadors clars durant la temporada. Eli Iserbyt i Lucinda Brand han sigut molt regulars en l’èxit i ara tenen la missió de vestir-se amb el mallot arc iris. Cap dels dos, però, ho tindrà fàcil.

Lucinda Brand és la vigent campiona del món i gran dominadora del ciclocròs dels darrers mesos. Quan ha estat fina ha dominat les curses a plaer i quan ha tingut dies més baixos sovint també ha trobat la manera d’acabar alçant els braços a la línia de meta o d’enfilar-se al podi. Tot i això, el campionat del món és incert i hi ha una altra ciclista amb qui comparteix favoritisme. La seva compatriota Marianne Vos ha competit poc durant el curs 2021/22 però sempre que ho ha fet ha demostrat que el seu palmarès d’heptacampiona mundial no és cosa del passat. De fet, el seu darrer títol el va aconseguir fa vuit anys, però torna a tenir una opció d’èxit real davant seu i desprèn la mateixa il·lusió dels seus inicis per guanyar-lo.

Lucinda Brand i Marianne Vos són la punta de llança d’una selecció dels Països Baixos que ha perdut per Covid-19 a Annemarie Worst i que tampoc pot comptar amb Denise Betsema per malaltia. A més, els fenòmens Van Empel i Pieterse, que estan excel·lint a la copa del món absoluta amb tot just 19 anys, estan seleccionades per a la categoria sub23 on oferiran un altre duel apassionant. Així doncs, Vos i Brand poden oferir un gran duel de tu a tu amb convidades d’altres països. Entre totes elles ve de gust veure què és capaç de fer la jove Kata Blanka Vas, que té talent a dojo i que apunta a una gran trajectòria polivalent després de ser quarta al mundial de ciclisme en ruta de l’any passat. La local Clara Honsinger, que ja va pujar al podi a Fayetteville a la copa del món, intentarà lluitar també pel podi.

Iserbyt vol arrodonir una temporada de somni

El belga Eli Iserbyt ha sigut el gran dominador de la copa del món. El coixí de punts assolit els mesos d’octubre i novembre i la seva regularitat en els darrers dos mesos li han donat un merescut triomf que ja va estar a prop de guanyar fa un parell de temporades. Els darrers anys la copa del món s’ha convertit en una competició “secundària” per al ciclocròs masculí, atès que les grans estrelles han començat a competir més tard i sovint han fixat el campionat del món com l’objectiu real de la temporada hivernal. Aquesta temporada, quan tot semblava indicar un camí similar, la cosa ha canviat. Wout van Aert ha acabat renunciant a competir després de ser molt superior en les curses disputades el mes de desembre. Van Aert ha optat per prioritzar la carretera i el seu programa d’entrenaments era incompatible amb el mundial.

Qui sí que tenia intenció de defensar el mallot arc iris era el guanyador de les tres darreres edicions del campionat del món. Mathieu van der Poel volia anar de menys a més però els problemes físics que arrossega a l’esquena han sigut massa i ha hagut d’aturar-se i abandonar la temporada pensant en recuperar-se per a la carretera. La conseqüència d’aquestes absències (i d’altres com la de Quinten Hermans, baixa per covid-19) és la pèrdua d’interès mediàtic dels mundials i un títol obert què Iserbyt no vol deixar escapar.

El belga comparteix favoritisme amb un Tom Pidcock irregular aquesta temporada però amb moments de brillantor que el poden catapultar cap al títol, més encara amb els canvis de ritme que proposa el circuit. A més, convé no oblidar les opcions del neerlandès Lars Van der Haar i especialment el rol en equip dels belgues amb dos candidats més a l’or com Toon Aerts i Michael Vanthourenhout, que a més poden jugar tàcticament a intentar despenjar Tom Pidcock si el britànic no millora la velocitat punta a la sortida.

El recorregut, marcat pel tram d’escales

El circuit de Fayetteville és el mateix que es va programar fa tres mesos a la copa del món. Aquell dia el fang va ser força protagonista arran de les condicions meteorològiques, que són molt més favorables per al cap de setmana. El traçat del mundial no és especialment brillant i el cert és que hi ha circuits força més interessants durant la temporada que el que veurem als Estats Units. Sigui com sigui, un dels punts claus de la prova és un llarguíssim tram d’escales pensat per trencar el ritme dels ciclistes, que hauran d’agafar la bici a coll i enfilar 39 esglaons amunt abans d’afrontar una baixada pronunciada. Serà difícil veure “exhibicions” com la de Felipe Orts durant la cursa:

Més enllà de vídeos captivadors, Orts és la gran referència del ciclocròs al nostre país i aquest curs ha viscut grans moments més enllà del seu celebrat podi en una cursa belga. Orts ha mostrat en alguna cursa la capacitat de rodar a un ritme molt alt, ben a prop dels millors del món, i intentarà oferir la seva millor versió als Estats Units. No parteix com a candidat al podi (ni molt menys), però pot fer una bona cursa que el consagri entre l’elit mundial. La Vila Joiosa, sens dubte, ho celebraria amb entusiasme.

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!