Les aspiracions olímpiques del ciclocròs passen per la neu

4 minuts de lectura
La Unió Ciclista Internacional té l’objectiu de sumar una nova disciplina olímpica a mig termini.

El ciclisme és un dels esports-calaix-de-sastre més rellevants del programa olímpic. La majoria de gent pensa immediatament en el ciclisme de carretera, ja sigui en ruta o en contrarellotge, però als Jocs és el ciclisme en pista el que reparteix més medalles des del velòdrom. A més, el BMX ja té dues modalitats diferents (la cursa i el freestyle) i la BTT compta amb una cursa de circuit tancat que va ser l’escenari d’un triplet suís històric així com de la patacada de Mathieu van der Poel i de l’or brillant de Thomas Pidcock. Tant el neerlandès com el britànic són autèntics tot-terrenys que més enllà de combinar èxits a la carretera i a la muntanya també són grans estrelles del ciclocròs, la disciplina que fan lluir com pocs durant la temporada hivernal.

Enguany els calendaris atapeïts d’ells dos i de Wout van Aert han contribuït a viure un inici lleugerament descafeïnat de la copa del món de ciclocròs, que ha arribat pràcticament al seu equador amb Eli Iserbyt com a gran dominador i amb un bon sac de punts al sarró per afrontar una segona part de temporada en què guanyar serà molt més complicat per la presència discontínua en cursa de Van Aert, Van der Poel i Pidcock. Mentrestant, Lucinda Brand està sent molt regular en un frec a frec amb la seva compatriota Denise Betsema que encara pot viure unes quantes sorpreses en un curs que en aquest cas està sent apassionant.

Sigui com sigui, els focus del ciclocròs ja fa anys que estan centrats en el duel Van Aert – Van der Poel i de ben segur que aquest hivern no serà una excepció amb la suma de Pidcock. Tots tres han fet públic el seu calendari competitiu i mentre que Van Aert i Pidcock debutaran a Bèlgica el 5 de desembre, Van der Poel s’esperarà a fer-ho a casa, als Països Baixos, el 18 de desembre. Entremig d’aquestes proves clàssiques de la copa del món hi ha una cita que està marcada en vermell per l’afició i per l’UCI: la copa del món de Val di Sole. És la primera vegada que la copa del món de ciclocròs s’atura a aquest indret (a Vermiglio, un poble de menys de 2.000 habitants), però l’al·licient és un altre. És la cursa amb què l’UCI vol mostrar el COI el potencial del ciclocròs com a esport d’hivern.

El ciclocròs vol lluir-se a la neu

Els Jocs Olímpics d’hivern són un gran esdeveniment que només programa competicions que es disputin sobre gel o a la neu. Els grans mandataris del ciclisme, conscients que és pràcticament impossible incorporar una disciplina més als Jocs d’estiu sense que salti pels aires alguna de les seves modalitats ja olímpiques. Així doncs, ja fa anys van començar a temptejar l’opció de portar el ciclocròs cap a la neu. Al cap i a la fi, aquesta modalitat es disputa principalment durant l’hivern i seria una continuïtat lògica afegir una cursa olímpica cada quatre anys al calendari de la copa del món o del mundial. L’únic que manca és el terreny, així que han decidit fer ciclocròs sobre la neu. Tal com raja. I no ho podem considerar una novetat al 100%, perquè la copa del món ja ha viscut moltes curses sota la neu en què els ciclistes han hagut de superar uns quants trams completament nevats

De fet, una de les grans virtuts del ciclocròs és que les curses tiren endavant en un dia assolellat, però també amb vent, pluja, neu o amb terreny gelat, perquè es premia l’habilitat dels ciclistes i la seva capacitat d’adaptació al terreny que es trobin. Fins ara, però, la neu era circumstancial i no pas una tria organitzativa. El somni olímpic va ser un dels motius que van portar la Unió Ciclista Internacional a escollir la localitat suïssa de Villars com a seu de la copa del món la temporada passada. De fet, el seu director esportiu Peter van der Abeele justificava la tria d’un circuit a 1.300 metres als Alps de forma directa: “Esperàvem que hi hagués neu per convèncer el president del COI, Thomas Bach“. La Covid-19 va fer acte de presència i la cursa finalment va ser cancel·lada.

Neu garantida

Enguany l’aposta és exactament la mateixa però traslladada a Itàlia, en un circuit a 1.260 metres que a dia d’avui ja està nevat i que els organitzadors esperen que encara tingui més neu el proper 11 i 12 de desembre, dies triats per celebrar la novena cita de la temporada. En cas que no sigui així, faran ús de canons de neu artificial perquè hi hagi diversos trams garantits amb neu. Amb la presència confirmada de Wout van Aert i Tom Pidcock, però amb l’absència de Lucinda Brand i Mathieu van der Poel, tot indica que la prova italiana serà el millor escenari possible per tal de fer lluir l’espectacle del ciclocròs a la neu davant el COI.

Comença, doncs, la segona gran batalla per a portar el ciclocròs als Jocs Olímpics d’hivern. L’any 2014 la campanya que va dur a terme l’UCI va rebre una negativa final després que el COI es reafirmés en el requeriment d’esports de neu i de gel. Amb la lliçó apresa, el ciclocròs a la neu comença a fer un nou camí explorant llocs més propicis que els estel·lars circuits belgues.

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!