Arriva Italia: èpica i gamberrisme

3 minuts de lectura

Llegir Arriva Italia és llegir dos llibres. És més, si algú és psicòleg (o filòleg), podria fer un estudi de com evoluciona una persona (o la seva manera d’escriure) -en aquest cas en Marcos Pereda- al llarg dels anys.

La primera part del llibre és la reedició de l’Arriva Italia original, que va escriure en Marcos el 2015 (impossible de trobar nou i valia més que una Pinarello a les llibreries de segona mà). Si haguéssim de fer un símil ciclista (i el farem, no us capi cap dubte), podríem dir que les primeres 200 pàgines són com l’etapa del 13 de juliol de 1994 a Hautacam amb un Indurain desfermat (sempre d’en Rominger). Què dic! Són com la gesta d’en Gino Bartali (si no l’estimàveu prou, amb aquest llibre ho fareu) el 15 de juliol de 1948, quan, diuen, va salvar Itàlia d’una guerra civil: èpica pura i dura, èpica que traspua cada frase, cada paràgraf, cada pàgina.

Però, de què va el llibre? Doncs d’un país, Itàlia, que va respirar ciclisme i que des de finals dels anys 30 fins a principis dels 60 va tenir tres dels millors ciclistes que han existit mai i que varen marcar per sempre més la història d’aquella terra: Bartali, Coppi, Magni. Però ells tres, i les carreres de bicis, només són un pretext que empra l’autor per explicar la construcció (però sobretot la reconstrucció) d’una nació novella (nascuda ençà de la segona meitat del segle XIX), que va viure una dictadura feixista a partir de 1922, que la Segona Guerra Mundial deixà dessolada i empobrida i que va aconseguir tirar endavant gràcies a molts factors, un d’ells l’esportiu i en el que el ciclisme va jugar un paper molt important. Perquè els mites, també els esportius, “un uomo solo é al comando”, són part important de la vertebració dels pobles.

La segona part del llibre, escrita el 2021 en motiu de la reedició, ja és una altra cosa i s’assembla molt més al Marcos Pereda que tots reconeixem, amb el seu protagonisme, les picades d’ull a Cantàbria, els personatges inesperats fora de context, els girs de llenguatge i el gamberrisme. Ja no som a Hautacam el 1994 ni a l’Izoard el 1948, som a la carrera femenina de les olimpíades del 2021 amb n’Annemiek Van Vleuten aixecant els braços sense saber que n’Anna Kiesenhofer feia més d’un minut que havia arribat. Som al bar del poble, birres i aladrocs envinagrats, analitzant la desfeta d’en Roglič (què gran, sempre al nostre equip) al Tour del 2020. Aquesta és la línia dels darrers capítols.

En aquesta part del llibre trobem des de com es va crear el primer Giro el 1909; passant per la gran volta més dura de la història, que va recórrer Itàlia el 1914; la gran Alfonsina Strada, la ciclista que es va fer passar per un home per poder córrer; el Tarangu atacant al Més Gran fins a defallir; també Pantani, Berzin, Simoni…; fins a l’apoteosi final que comença amb un “A mi es que me cae muy bien Mikel Landa”.

Ah, se m’oblidava, recorden la darrera ressenya, la de Desde lo alto se ve el mar d’en Gabiria? Doncs en Marcos ha copiat al pobre Julen. Sí, sí, l’ha copiat. Val, només li ha agafat la idea de fer un dramatis personae i quin dramatis personae! El qui és qui dels personatges que surten al llibre descrits amb conya, diversió, ironia i molta veritat.

Ja veuen amics, ara ve el moment de recomanar el llibre, de dir-los que el comprin (o l’agafin a una biblioteca) i el llegeixin, que passaran més d’un bon moment, pitjaran els pedals per les Dolomites, salvaran jueus transportant documents amagats a la bici, veuran renéixer Itàlia pedalant amb en Fausto Coppi, potser odiïn una mica la camisa negra d’en Magni. També riuran amb les històries que en Marcos és capaç de trenar en la darrera part.

Ho hem dit al principi, llegir l’Arriva Italia. Gloria y miseria de la nación que soñó ciclismo de Libros de Ruta (edició xula, portada preciosa), és llegir dos llibres pel preu d’un i, si en teniu ganes, podreu analitzar al Marcos que el 2015 empenyia en Bartali a l’Izoard i també al Pereda que el 2021 somiava beure patxaran amb en Mikel Landa a qualsevol revetlla estiuenca. Èpica (primer) i gamberrisme (després). Això és aquest llibre que no podeu deixar de llegir.

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!