Si fa un parell de dies publicàvem la guia del mundial d’esquí alpí per a no iniciats i la setmana passada us fèiem arribar la guia de supervivència per al sis nacions de rugby, avui és el torn del mundial de biatló. Cada guia, és clar, té un format diferent. I avui, per motius obvis, ens centrem en la figura de Martin Fourcade, el millor esportista de casa nostra de 2016. Abans, però, fem una breu explicació de les proves del campionat del món.
A Hochfilzen, el circuit mític austríac, es disputaran 11 proves. Ja fa uns quants anys que el programa del mundial es manté inalterable. Es disputen vuit proves individuals (4 en homes i 4 en dones) i 3 per equips (el relleu masculí, el relleu femení i el relleu mixt). Les grans estrelles competeixen en 4, 5 o 6 proves en funció del pes de la seva selecció. Un calendari exigent, doncs, que aprofundeix en el ritme frenètic que ja viu el biatló al llarg de la temporada amb la magnífica copa del món.
A primer cop d’ull, un aficionat primerenc pot considerar que totes les proves s’assemblen molt. I té força raó. En totes les proves l’esport es fa visible de forma similar. Cursa de fons sobre els esquís i precisió amb el rifle quan arriba el tir amb blanc. De tota manera, hi ha algunes variacions.
La cursa individual: és la prova clàssica, la més llarga. 15km en categoria femenina i 20 en la masculina. Els participants surten en solitari en funció del seu dorsal, a mode de contrarellotge. Han de completar 5 voltes al circuit. En acabar cada volta (excepte l’última, que porta cap a la meta), han d’afrontar cinc trets a la zona de tir. Cada tret errat penalitza un minut al temps final. I cada zona de tir té una posició concreta: estirat – dret – estirat – dret. Senzill, oi?
Esprint: És similar, però amb la meitat de recorregut (10km – 7,5km). Els tirs també es redueixen a la meitat (10). Això sí, cada errada, en lloc de penalitzar un minut, obliga als esquiadors a fer un tomb pel circuit de penalització, que compta amb uns 150 metres aproximadament. Han de completar la volta (o les voltes, en funció del nombre d’errades) en aquest mini circuit abans de poder retornar al recorregut principal.
Persecució: Va intrínsecament lligada a l’esprint. Es disputa el dia següent i l’ordre de sortida va en funció de les posicions de l’esprint. No només això: els esquiadors van sortint en funció del temps perdut el dia anterior. D’aquesta manera, si has tingut un mal dia a l’esprint, difícilment podràs pujar al podi de persecució. Amb 12,5km / 10km té quatre zones de tir (dos primeres estirat, dos següents dret) i, com en l’esprint, també hi ha circuit de penalització.
Sortida en massa: L’inici és una batalla descomunal. És l’única prova en què tots els biatletes surten de cop, i, per aquest motiu, acostuma a tenir menys participants que la resta de disciplines. 15km / 12,5km i les mateixes normes que la persecució: quatre zones de tir i circuit de penalització.
Relleus: 7,5km / 6km. La gran diferència en aquesta modalitat és que els biatletes tenen 8 bales per aconseguir fer els 5 blancs, amb dues úniques zones de tir. La velocitat, aquí, és realment rellevant.
L’home que vol guanyar-ho tot
Ho alertem d’entrada: tot el que sigui reeditar un èxit similar al de l’any passat serà extraordinari. Martin Fourcade es va proclamar tetracampió del món a Oslo i, pel camí, es va endur el seu cinquè globus de cristall consecutiu. És una autèntica gesta en la història del biatló. Però tot i així, li augurem, de nou, uns èxits descomunals. I és que el seu estat de forma és senzillament sublim.
Fourcade ha sumat 10 victòries a la copa del món d’aquesta temporada. Ha arribat al seu topall històric assolit el 2013 i el 2016 tot i que encara falten per disputar els mundials… i 7 proves més de la copa del món. Dit d’una altra manera: ha guanyat 10 de les 15 proves disputades fins ara i va camí de trencar tots els rècords d’aquest esport. Per tant, al campionat del món és l’enorme favorit en categoria masculina.
Competeix els dies 9 (relleus mixtes), 11 (esprint), 12 (persecució), 16 (cursa individual), 18 (relleu masculí) i 19 (sortida en massa). En dues ocasions ha pujat en 5 de 6 podis possibles. Serà aquest 2017 el primer en què completarà un sextet històric? La confiança en les proves individuals és absoluta i sempre és candidat al triomf. En els relleus, apunta amb opcions d’or en categoria mixta, però la solidesa del grup masculí genera força més dubtes. En traurem l’entrellat ben aviat. Fourcade podria marxar de Hochfilzen com el segon biatleta més llorejat de la història dels mundials, només per darrere del mite Bjorndalen.
Altres biatletes que poden brillar
Fourcade guanya perquè és un dels més ràpids sobre els esquís i un dels més precisos a la zona de tir. També perquè té una mentalitat capaç de derrotar els rivals més forts. Per talent, Johannes Tignes Bo sempre sembla cridat a discutir-li els triomfs. Però aquesta temporada no para d’encadenar alts-i-baixos. Dos noruecs veteraníssims l’acompanyaran en l’intent de destronar Fourcade: el rejovenit Bjorndalen (ja no ens atrevim a descartar-lo) i Svendsen, que ha sumat tres podis gairebé inesperats.
La delegació russa, sempre potent, té en Anton Shipulin l’home de referència. Aquesta temporada ell i Babikov han aconseguit triomfar a la copa del món i seria un cop molt dur no veure algun rus al podi just ara que la federació internacional els acaba de retirar l’organització del mundial de 2021 per l’informe McLaren sobre el dopatge d’estat. Necessiten destacar en positiu. L’altre país fort és l’Alemanya de Simon Schempp (una bèstia quan té el dia en els tirs), Arnd Peiffer i Erik Lesser. L’austríac Eberhard, que voldrà enamorar a la seva afició com el veterà Landertinger, l’ucraïnès Semenov, el letó Rastorgujevs, el francès Fillon Maillet o l’italià Windisch poden sorprendre al podi.
En categoria femenina no hi ha cap Fourcade. De fet, s’està vivint una temporada oberta. Un frec a frec preciós entre quatre dones que s’alternen els grans triomfs. Són l’alemanya Laura Dahlmeier, la txeca Gabriela Koukalova, la finesa Kaisa Makarainen i la francesa Marie Dorin Habert. Al darrere seu, alternatives per donar i per vendre en qualsevol podi.
